El nou any 2017 tot just acaba de començar amb nombrosos interrogants en l'escenari econòmic internacional. L'arribada de Donald Trump a la presidència americana ha empès la borsa de Wall Street però genera incertesa fora dels Estats Units. La seva política econòmica podria reforçar el mercat domèstic, però no serà gens favorable a la llibertat comercial internacional. Tot plegat obliga a repensar les estratègies d'expansió internacional de les nostres empreses.

La victòria de Trump es produeix just quan es compleixen 15 anys de l'entrada de la Xina a l'Organització Mundial del Comerç (OMC) i cal abordar per força el seu canvi d'estatus a “economia de mercat”. Aquesta qüestió implica una gran complexitat jurídica i importants conseqüències comercials, ja que afecta el càlcul dels polèmics drets “antidúmping”. Precisament la Xina és el principal país afectat per aquestes mesures, amb 840 drets en vigor contra les seves exportacions, un terç del total mundial. El segon país afectat, Corea, n'acumula només 229.

No sembla que Trump sigui molt partidari de facilitar l'exportació xinesa amb el seu canvi d'estatus a l'OMC i es preveuen unes feixugues negociacions a Ginebra. Els acords comercials liderats fins ara pels EUA, com ara el transatlàntic TTIP i el transpacífic TPP, no figuren entre les prioritats de la nova administració americana i es podrien donar per morts.

Els vents proteccionistes a Amèrica es reprodueixen també en altres indrets. La política nacionalista russa, per exemple, es manifesta també en l'àmbit econòmic, amb mesures favorables a la producció local i la restricció de les importacions, fins a arribar a la seva prohibició, que ha afectat les empreses alimentàries catalanes. El govern de Modi a l'Índia també afavoreix la manufactura nacional amb el pla “Make in India” i ha limitat la presència estrangera en sectors estratègics, fins a provocar la marxa de multinacionals com ara Carrefour.

Les empreses catalanes hauran de mirar cap al sud, on les economies africanes registren altes taxes de creixement i es beneficien d'una relativa estabilitat política i mesures de caire liberal. El procés d'urbanització arreu del continent està creant una creixent classe mitjana de vora 130 milions, entre els 1.100 milions d'habitants que hi ha al continent. Entitats catalanes com ara Pimec es comencen a posicionar amb força i visió en aquest gran mercat que caldrà seguir de ben a prop.