Més enllà del plany pel fort impacte que la crisi ha tin­gut sobre la pro­fessió, ara els apa­re­lla­dors pre­nen posi­ci­ons per esco­me­tre el futur labo­ral, en què poden tenir un paper pro­ta­go­nista, ara com a experts en les noves tec­no­lo­gies apli­ca­des a la cons­trucció, adés com a ges­tors econòmics de les ope­ra­ci­ons immo­biliàries, entre d'altres.

L'ensul­si­ada finan­cera i el seu ves­sant immo­bi­li­ari van ser espe­ci­al­ment crítics per als apa­re­lla­dors, comenta Jordi Gosal­ves, pre­si­dent del Col·legi d'Apa­re­lla­dors de Bar­ce­lona: “A més de l'efecte directe, perquè es deixa de cons­truir, en vam patir un d'indi­recte: els arqui­tec­tes s'han ocu­pat en molts casos de tas­ques que abans rea­litzàvem nosal­tres, com cèdules d'habi­ta­bi­li­tat, l'asses­so­ria en segu­re­tat o salut o la reha­bi­li­tació, entre d'altres.”

Així doncs, cal mirar de cara, i en posi­tiu, un futur que a banda d'obrir diver­ses por­tes a tota la gran àrea de sos­te­ni­bi­li­tat i bio­cons­trucció té, en les noves tec­no­lo­gies, la gran tro­ba­lla per a l'apa­re­lla­dor. El BIM, sigles angle­ses per al mode­latge d'infor­mació per a l'edi­fi­cació, ja és el nou man­tra pro­fes­si­o­nal, amb tot un plec d'ocu­pa­ci­ons pro­fes­si­o­nals noves en camps com ara la cons­trucció vir­tual, el pro­to­ti­patge i la impressió en 3D, a banda d'un canvi de meto­do­lo­gia, ja que el BIM per­met ges­ti­o­nar tot el que es genera en la cons­trucció d'un edi­fici uti­lit­zant un pro­gra­mari dinàmic en 3D i en temps real. “A banda de l'avenç tec­nològic, hi ha una altra manera de fer, el tre­ball col·labo­ra­tiu en l'exe­cució d'edi­fi­cis.” Com hi afe­geix, ara, “des del pri­mer dia el pro­jecte es fa par­ti­ci­pa­tiu entre tots els agents: cons­truc­tor, arqui­tecte, apa­re­lla­dor, engi­nyer”. Els apa­re­lla­dors han pres consciència que cal abo­car-se a un nou mètode que estal­via recur­sos a totes les fases: dis­seny, cons­trucció, explo­tació, man­te­ni­ment, remo­de­lació i refor­mes poste­ri­ors. La prova de l'interès dels apa­re­lla­dors per les pos­si­bi­li­tats d'aquest nou para­digma és la par­ti­ci­pació del Col·legi d'Apa­re­lla­dors de Bar­ce­lona en l'orga­nit­zació del prin­ci­pal esde­ve­ni­ment sobre la matèria, la Cimera Euro­pea sobre BIM, que el 2016 es va cele­brar a Bar­ce­lona. De cara als anys a venir, el sec­tor també vol recu­pe­rar reco­nei­xe­ment on la seva figura sem­pre ha estat impres­cin­di­ble, el con­trol econòmic de l'obra.

Com declara Gosal­ves, “estem apro­fun­dint en un àmbit que des de sem­pre ha estat dels apa­re­lla­dors, en un moment en què s'ha enfor­tit la men­ta­li­tat de raci­o­na­lit­zació de cos­tos, pel pes que tenen al sec­tor els fons d'inversió immo­biliària”. Per això, el col·legi està esmerçant molts esforços en la for­mació dels pro­fes­si­o­nals, i que esde­vin­guin veri­ta­bles experts en cos­tos, encar­re­gats de tas­ques com ara con­tro­lar els pro­mo­tors perquè quan dema­nen finançament no se'l gas­tin adqui­rint sòl ale­gre­ment. Aquesta figura “serà un pro­fes­si­o­nal al qual el banc que ha con­ce­dit finançament assig­narà la missió de pagar els proveïdors quan cor­res­pon. Es tracta de no repe­tir els errors come­sos en el boom immo­bi­li­ari.”

Així mateix, els apa­re­lla­dors, segons Gosal­ves, “hi tenen molt a dir pel que fa a poten­ciar la reha­bi­li­tació dels edi­fi­cis, atès que hi ha un parc immo­bi­li­ari amb molts edi­fi­cis obso­lets i, en paral·lel, la soci­e­tat va assu­mint la idea que no es pot cre­mar més ter­ri­tori”.