“Fa trenta anys aquest cronista estava contra la integració a l'OTAN. Sense haver mutat d'idees, ara l'alleuja ser-hi, com a garantia de seguretat. Com s'ha arribat al punt on som? Si a requesta d'una part substancial de la població les autoritats locals impulsen una acció, i podent fer-la legal l'autoritat superior s'hi nega per motius polítics, situa la legalitat fora de l'objectivitat. Quan acorrala el qui propugna l'acció, no l'empeny a la il·legalitat sinó que el dota per defecte de la legalitat de la necessitat. Aquest judici no té cap consistència ètica ni, strictu sensu, jurídica. Atenció, però: el poder de Madrid envia els jutges perquè no poden enviar els militars.”