Eines

Hisenda i l'IVA dels impagats

Quan es produeix un crèdit impagat, el sofert creditor ha de pagar els plats trencats i el morós no només surt airós, sinó que a més treu profit gràcies a la deducció de la quota de l'IVA. El legislador hauria de prendre bona nota d'aquesta situació kafkiana i injusta, i si realment l'Estat vol fomentar l'emprenedoria cal canviar la llei de l'IVA perquè els proveïdors impagats, a més de cornuts, no es vegin, damunt, apallissats pel sistema fiscal

L'impost sobre el valor afe­git (IVA) és un tri­but de natu­ra­lesa indi­recta que recau sobre el con­sum i grava els lliu­ra­ments de béns i les pres­ta­ci­ons de ser­veis rea­lit­za­des per empre­sa­ris, de manera que en cadas­cuna de les fases només recai­gui sobre el valor afe­git en la mateixa, per a això es des­compta l'impost supor­tat en les com­pres. De manera que l'IVA grava els actes de con­sum i està supor­tat pel con­su­mi­dor final, ja que sobre aquest recau el paga­ment de l'impost.

El fun­ci­o­na­ment de l'IVA és rela­ti­va­ment sen­zill: cadas­cuna de les empre­ses de la cadena de pro­ducció d'un arti­cle o la con­cessió d'un ser­vei afe­geix l'IVA per la seva par­ti­ci­pació i és el con­su­mi­dor final qui ha de fer front al valor agre­gat. Per això, les empre­ses podran reem­bor­sar-se les quo­tes de l'IVA supor­tat en les com­pres de pro­duc­tes i ser­veis neces­sa­ris per desen­vo­lu­par la seva acti­vi­tat.

El pro­blema sor­geix quan es pro­du­eix un impa­ga­ment. Si el cre­di­tor no acon­se­gueix cobrar una fac­tura, ha de liqui­dar a Hisenda la quota impo­si­tiva reper­cu­tida, encara que mai acon­se­gueixi cobrar el seu crèdit. Per tant, en cas que una fac­tura sigui inco­bra­ble, de moment el proveïdor ha de pagar de la seva pròpia but­xaca la quota de l'IVA repor­tada, impost que, en teo­ria, hau­ria d'haver abo­nat el deu­tor. Puc asse­gu­rar que no m'he tro­bat amb cap morós pene­dit que almenys aboni al seu cre­di­tor la quota de l'IVA de la fac­tura impa­gada, amb la fina­li­tat de pal·liar el per­ju­dici que li ha cau­sat pel fet de no com­plir amb la seva obli­gació de paga­ment; al cap i a l'últim, al deu­tor no li cos­ta­ria gens abo­nar l'IVA al cre­di­tor, ja que recu­pera l'import del tri­but mit­jançant la deducció de la quota d'IVA supor­tada.

D'aquesta manera, el pobre cre­di­tor, damunt que no cobra, ha de pagar com una pena­lit­zació a Hisenda en forma de liqui­dació forçosa en la caixa de l'admi­nis­tració tri­butària de l'IVA repor­tat en la fac­tura, la qual cosa per­ju­dica encara més la seva fràgil tre­so­re­ria.

Cri­teri de meri­tació.

Ara bé, el que pot ser deduït de l'IVA cor­res­pon també al cri­teri de meri­tació; de manera que el morós es dedu­eix en l'auto­li­qui­dació la quota d'IVA supor­tada de les fac­tu­res rebu­des, i que segu­ra­ment mai pagarà. Con­següent­ment, el deu­tor no abona la fac­tura i a més, gràcies al pro­ce­di­ment de deducció de l'impost pel cri­teri de meri­tació, s'embut­xaca ale­gre­ment la quota d'IVA supor­tada, com una espècie de recom­pensa tri­butària al seu com­por­ta­ment morós. Bé, una aber­ració legal con­tra tota lògica.

Per recu­pe­rar la quota d'IVA, el cre­di­tor no pot pro­ce­dir direc­ta­ment a la rec­ti­fi­cació de la quota impo­si­tiva reper­cu­tida mit­jançant una fac­tura rec­ti­fi­ca­tiva, i a com­pen­sar l'IVA liqui­dat a Hisenda, com ocorre en els altres casos pre­vis­tos en l'arti­cle 80 de la llei de l'IVA. A con­seqüència d'aquesta dis­po­sició legal, el cre­di­tor està obli­gat a com­plir amb una sèrie de requi­sits for­mals –molt exi­gents i amb ter­mi­nis peremp­to­ris– si vol acon­se­guir la reducció de la base impo­sa­ble i la rec­ti­fi­cació de la reper­cussió de l'IVA en la fac­tura emesa; requi­sits indis­pen­sa­bles per obte­nir la com­pen­sació de la quota de l'IVA en la cor­res­po­nent auto­li­qui­dació. Aquest meca­nisme fis­cal és per­vers, ja que, si el cre­di­tor no tra­mita la reducció de la base impo­sa­ble, reme­tent la cor­res­po­nent fac­tura rec­ti­fi­ca­tiva al des­ti­na­tari de l'ope­ració, i acon­se­gueix de facto una inversió del sub­jecte pas­siu, el deu­tor haurà de rein­te­grar a Hisenda la quota de l'IVA que s'ha deduït. En cas que el cre­di­tor no tra­miti la com­pen­sació de l'IVA, el morós s'enri­quirà injus­ta­ment i de manera defi­ni­tiva, amb la quota de l'IVA que s'ha embut­xa­cat.

Actu­al­ment, les con­di­ci­ons i tràmits exi­gits al cre­di­tor per reduir la quota impo­sa­ble i com­pen­sar l'impost liqui­dat a Hisenda són encara una car­rera d'obs­ta­cles. En par­ti­cu­lar, quan el morós no ha estat decla­rat en con­curs, el cre­di­tor està obli­gat a rea­lit­zar una sèrie de com­ple­xos tràmits i gas­tar força diners en recla­ma­ci­ons judi­ci­als o nota­ri­als amb la fina­li­tat de com­plir les dis­po­si­ci­ons legals per reduir la base impo­sa­ble i sol·lici­tar la com­pen­sació de l'IVA.

Com a con­clusió, quan es pro­du­eix un crèdit impa­gat, el sofert cre­di­tor ha de pagar els plats tren­cats i el morós no només surt airós, sinó que a més treu pro­fit gràcies a la deducció de la quota de l'IVA. El legis­la­dor hau­ria de pren­dre bona nota d'aquesta situ­ació kafki­ana i injusta, i si real­ment l'Estat vol fomen­tar l'empre­ne­do­ria cal can­viar la llei de l'IVA perquè els proveïdors impa­gats, a més de cor­nuts, no es vegin, damunt, apa­llis­sats pel sis­tema fis­cal.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.