Bio­nure és una spin off de l'Hos­pi­tal Clínic de Bar­ce­lona que aspira a can­viar la història de la neu­rociència. Està tre­ba­llant en el desen­vo­lu­pa­ment d'un fàrmac con­tra l'escle­rosi múlti­ple que té la vir­tut de pro­te­gir neu­ro­nes i de rege­ne­rar la mie­lina, una mem­brana que garan­teix la trans­missió dels mis­sat­ges ner­vi­o­sos i que amb la malal­tia es mal­met.

El seu fàrmac supo­sa­ria un abans i un després ja que, ara com ara, no n'exis­teix cap altre capaç de dete­nir de manera efec­tiva l'avanç de les malal­ties neu­ro­de­ge­ne­ra­ti­ves. Els trac­ta­ments que hi ha són par­ci­al­ment efec­tius i pos­se­ei­xen nom­bro­sos efec­tes secun­da­ris. Es dedi­quen sobre­tot a trac­tar simp­to­ma­to­lo­gia i no ata­quen la malal­tia.

Bio­nure se cen­tra en l'escle­rosi múlti­ple, però el seu fàrmac obri­ria la porta a curar mol­tes altres malal­ties neu­ro­de­ge­ne­ra­ti­ves, com Alz­hei­mer, ELA, etcètera. Albert G. Zamora, un dels dos socis fun­da­dors de la firma bio­tec­nològica, explica que han fet aquesta aposta per l'escle­rosi múlti­ple perquè resulta més fac­ti­ble de trac­tar.“Se sol diagnos­ti­car en fases molt més ini­ci­als que d'altres pato­lo­gies neu­ro­de­ge­ne­ra­ti­ves”, jus­ti­fica.

La bio­tec­nològica va començar a desen­vo­lu­par el fàrmac quan el doc­tor Pablo Villos­lada, neuròleg i inves­ti­ga­dor de l'Hos­pi­tal Clínic de Bar­ce­lona, va acu­dir a Albert Zamora, ales­ho­res direc­tor de l'àrea de cre­ació d'empre­ses de l'Hos­pi­tal Clínic de Bar­ce­lona, i van deci­dir crear una empresa deri­vada que els ajudés en aquest somni. Ara es tro­ben en un punt deter­mi­nant, estan a un pas de fugir del que es coneix com la vall de la mort en l'argot del món de la recerca far­macèutica. Es refe­reix a l'etapa ini­cial de recerca que s'enceta després de la tro­ba­lla i en la qual es cal­cula que moren al vol­tant del 90% de les spin-off per manca de finançament.

Per a aquesta empenta final neces­si­ten un milió d'euros i han anat a bus­car-los a una cam­pa­nya de crowd­fun­ding; obren així a la soci­e­tat la pos­si­bi­li­tat de par­ti­ci­par en el pro­jecte. “Es poden fer apor­ta­ci­ons a par­tir de 100 euros mínim, que no són dona­ci­ons sinó par­ti­ci­pa­ci­ons en l'empresa”, explica Zamora. En poc més de dues set­ma­nes d'ini­ciar la cam­pa­nya ja han recap­tat el 60% del pre­vist.

En total, el pro­jecte neces­sita 30 mili­ons perquè el fàrmac sigui una rea­li­tat, i la fita no és fàcil.“No hi ha fons públics i les fir­mes de capi­tal risc no tenen capa­ci­tat per donar res­posta a tot el que hi ha en el mer­cat”, explica Albert G. Zamora. Per això van deci­dir obrir una ofi­cina a San Fran­cisco, on només en un car­rer de Sili­con Valley hi ha més inver­sors de capi­tal risc que els de tot Europa junts, segons diuen. Fins ara, han estat capaços de cap­tar 8 mili­ons d'euros pro­vi­nents de family offi­ces, inver­sors pri­vats, fons de la UE i de l'asso­ci­ació ame­ri­cana d'escle­rosi múlti­ple, que els ha pre­miat com a pro­jecte amb més poten­cial i els ha injec­tat un milió d'euros.

Amb aquest capi­tal ini­cial han acon­se­guit demos­trar que el pro­ducte fun­ci­ona en ani­mals, han indus­tri­a­lit­zat el pro­ducte i han estat capaços de fabri­car-lo a petita escala. El pròxim pas, si cap­ten el capi­tal, és pas­sar a fer pro­ves amb éssers humans.