Francesc Pedró
Director de Polítiques Educatives de la Unesco
“Hem de millorar les capacitats i les condicions dels nostres docents ”
No es pot pensar que el sistema educatiu hagi d'obeir els dictats de l'economia
Correm el risc que algunes escoles puguin anar més ràpidament cap a la preparació
La innovació educativa no està pendent de l'assignació pressupostària
Hi ha escoles que necessiten un tractament pressupostari diferenciat
Francesc Pedró és el català que té un càrrec més important a la Unesco, i ho és justament en un tema tan sensible com el de polítiques educatives. Viu a París i el mes de desembre passat va ser al Palau Macaya de l'Obra Social ”la Caixa”, en una conferència sobre nova economia i educació.
Quina és l'educació que ens cal per donar resposta a la nova economia?
Les generacions d'avui necessiten índexs superiors d'educació comparats amb els que s'exigien a mitjans del segle XX. Així com abans es posava més l'èmfasi en una educació centrada en el coneixement, avui en dia són les competències, i especialment aquelles que es considera que estan més vinculades al treball en equip, la creativitat i la resolució de problemes.
Són els canvis econòmics els que han de provocar els canvis del sistema educatiu o a l'inrevés?
Les dues coses estan íntimament lligades, no es pot pensar que el sistema educatiu hagi d'obeir els dictats de l'economia, perquè com hem vist des del 2008 s'escapa del control de la ciutadania, però també seria una mica ingenu creure que només l'educació generarà de per si llocs de treball i benestar a les persones. L'educació és per damunt de tot una oportunitat per desenvolupar les capacitats personals, però entre moltes altres coses ha d'oferir una porta amb el mercat laboral. L'educació és l'adquisició d'uns determinats valors i una bona educació ha de permetre decidir quin model econòmic volen i que no decideixin per ells.
El sistema educatiu català és capaç de donar resposta a aquest canvi que aposti més per les competències?
A poc a poc el sistema es va alineant molt més en la definició de les competències i hi ha cada cop més mecanismes d'avaluació d'aquestes. Tot i així, encara queda molt camí per recórrer. Si realment volem fer una aposta per les competències més elaborades cal un esforç de redefinició. Ara bé, no podem oblidar que existeix encara un problema d'equitat, típic de processos de transformació de les economies en coneixement, i és que hi ha molta gent que es queda enrere.
Com ho resolem?
Alguns necessiten polítiques específiques. És un tema extremadament important pel fet que existeixen xarxes diferenciades que atenen poblacions diferents. Correm el risc que algunes escoles puguin anar més ràpidament cap a la preparació envers aquestes necessitats de les noves economies. Calen polítiques públiques adreçades a garantir que no es produeixi una segregació en raó de l'escola a què s'assisteix.
Però això exigeix uns recursos i ara com ara la nostra aportació a educació respecte al PIB és de les més baixes d'Europa. Quin hauria de ser el mínim per assegurar el canvi?
La innovació educativa no necessàriament està pendent de l'assignació pressupostària, sinó que ha d'estar vinculada a la capacitat dels centres de gestionar els pressupostos dels fons que se'ls atorguen. En un sistema suficientment madur com el nostre l'autonomia del centre hauria de ser la palanca de canvi que el sistema necessita. Però a més, si volem proposar una educació més bona no tenim res millor que començar a millorar les capacitats i les condicions dels nostres docents.
I com es capacita un col·lectiu de 80.000 professors?
Necessitem mecanismes multidireccionals per a l'avaluació del professorat, que sigui una qüestió volguda pels professors i sentida com quelcom que té lloc en els paràmetres de la professió. Les escoles han de ser mecanismes d'aprenentatge, i establir el que s'anomena lideratge pedagògic, és a dir, la capacitat interna de les pròpies escoles per comportar-se com organitzacions que aprenen. A cap professional ens agrada que ens avaluïn externament, però si a qui ho fa li reconeixem l'autoritat per fer-ho és més ben rebut.
Amb el sistema salarial actual, si els mestres volen millorar es passen a secundària.
En altres països el que es fa és reconèixer que són bons docents en el seu nivell i donar-los incentius perquè es quedin a la primària. No podem deixar que marxin.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.