Els continus avenços que hem viscut en les últimes dècades pel que fa a les tecnologies de la informació i la comunicació estan canviant el món del treball. L'extensió generalitzada de moltes de les eines que fem servir diàriament a la feina com ara els cercadors d'internet o el correu electrònic obren noves possibilitats però també plantegen noves problemàtiques. Fa només algunes setmanes sota el lema “dret a desconnectar”, França va regular l'ús dels dispositius electrònics vinculats a la feina fora de la jornada laboral. El perill que la jornada laboral s'allargui a través de les noves tecnologies i tingui repercussions sobre la vida personal és el principal argument esgrimit pel govern francès per incorporar aquesta mesura dins la darrera reforma laboral.

La possibilitat de treballar sense estar físicament a l'empresa (l'anomenat teletreball) és cada més freqüent als països desenvolupats. Segons els resultats d'un estudi publicat recentment per Eurofound, a la Unió Europea hi ha un 17% de treballadors/es que de manera regular realitzen l'activitat laboral fora de les dependències de l'empresa. Ara bé, aquesta dada amaga realitats molt diferents: mentre que en alguns àmbits el teletreball afecta únicament el 2% dels treballadors, en d'altres se situa al voltant del 40% (per exemple, entre aquells treballadors/es que realitzen tasques comercials). De fet, la incidència del teletreball varia substancialment depenent de l'ocupació o del sector, però també del país. Tal com es pot observar al gràfic, mentre que a Suècia, Finlàndia, Estats Units, Bèlgica o l'Índia el percentatge de treballadors afectats se situa o supera el 20%, en d'altres com Hongria, l'Argentina, el Regne Unit, Itàlia o Espanya no s'arriba al 10%. Les raons que expliquen aquestes diferències no són només tecnològiques sinó que també estan relacionades amb l'estructura econòmica dels països –és clarament el cas de l'Índia– o les diferències culturals.

Però quins són els impactes d'aquestes noves formes d'organització del treball? Segons l'estudi, des d'una perspectiva individual, els principals aspectes positius del teletreball consisteixen en la reducció del temps dedicat cada dia a desplaçar-se a la feina i una major autonomia pel que fa a l'organització de la jornada laboral. El principal inconvenient, però, és la tendència que les jornades laborals siguin més llargues i, en lloc de facilitar la conciliació entre la vida laboral i la familiar, poden arribar a dificultar-la a causa d'aquesta major intensificació de la feina. No es poden, però, extreure conclusions generals ja que mentre que per a aquelles persones que realitzen la seva feina dins de la seva pròpia llar s'observa en general un impacte positiu sobre la qualitat de vida, per a aquells treballadors que són “altament mòbils” s'aprecia un empitjorament del seu estat de salut i de la seva satisfacció laboral.