Els paradisos fiscals són països de reduïda dimensió (illes Caiman, illa de Jersey, per exemple) en els quals estan domiciliades centenars de milers de filials de multinacionals atretes per la baixa fiscalitat i la falta de transparència. Això explica que molts fraus empresarials es facin a través de filials a paradisos fiscals.

Sovint no es vulnera la legalitat i són simplement pràctiques d'elusió fiscal (operacions, en principi legals, per reduir la fiscalitat). És diferent de l'evasió fiscal (ocultar il·legalment béns o ingressos per pagar menys impostos). Christian Kem, president d'Àustria, va denunciar fa poc aquestes pràctiques recordant que “qualsevol parada de salsitxes paga més impostos a Àustria que multinacionals com Amazon o Starbucks”.

Una cosa similar ocorre amb diverses multinacionals de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) com Apple, Microsoft, Yahoo, Facebook i eBay. Tenen la matriu als EUA i filials en diversos països europeus, però la seva seu europea sol situar-se a Irlanda. A la filial d'aquest país és on s'acumulen la major part dels beneficis generats a Europa. Per a això, les filials dels països que tenen majors impostos es converteixen en meres comissionistes, ja que des d'Irlanda es facturen les activitats que desenvolupen a Europa.

L'atractiu d'Irlanda està en el fet que té un tipus d'impost sobre beneficis del 12,5%, mentre que en altres països aquest percentatge és molt més elevat i se situa entre el 20% i el 30%. A més, moltes multinacionals utilitzen societats a Holanda que no tenen empleats i que els permeten acabar tributant-hi poc més de l'1% dels beneficis. Aquest tipus de societat holandesa es denomina societat pantalla, perquè des d'ella els diners s'envien als paradisos fiscals.

Tot i que s'utilitzen paradisos fiscals i altres estratègies per reduir al mínim la factura fiscal, es tracta d'activitats legals. Un altre tema és la dimensió ètica. El 2014 el Parlament britànic va concloure que es tracta d'una immoralitat reprovable. La bona notícia és que aquesta posició cada cop té més adeptes i està provocant que algunes empreses comencin a canviar la seva estratègia. Així doncs, per tal de preservar la seva reputació empresarial, companyies com Starbucks, per exemple, han decidit que a partir d'ara faran menys elusió fiscal i pagaran més impostos a Europa.