Opinió

Llistes de coses

Betrand Russell deia que la vida “és una maleïda cosa després de l'altra”. I és ben veritat. Per aquest motiu és important no deixar que els temes pendents ens aclaparin: poden posar en joc fins i tot la nostra salut mental

Fer llis­tes de coses o llis­tes de com­pro­vació és una pràctica que tots hem dut a terme un munt de vega­des. Es tracta de recor­dar quins temes tenim pen­dents i mirar de solu­ci­o­nar-los, un a un. És una acti­vi­tat tan sen­zi­lla que sem­bla que no tin­gui cap mèrit ni cap gràcia espe­cial.

Però fer llis­tes de coses (check­lists) és una habi­li­tat impor­tantíssima. Per­met ser rao­na­ble­ment orde­nat, pri­o­rit­zar els assump­tes pen­dents i, el més impor­tant, des­fer-nos de temes que ens moles­ten i acla­pa­ren.

Jo faig llis­tes de com­pro­vació gai­rebé cada dia. Agafo un paper en blanc i apunto, sobre­tot, els temes dels quals em vull des­em­pa­lle­gar de pressa: fac­tu­res, com­pro­mi­sos poc impor­tants, fei­nes admi­nis­tra­ti­ves, etc. Un cop resolts, passo a l'abor­datge de les tas­ques més interes­sants o cre­a­ti­ves: escriure aquest arti­cle, per exem­ple, pre­pa­rar una con­ferència o una classe, etc.

Tran­quil·litat.

La sen­sació d'anar veient com, un per un, puc anar mar­cant amb reto­la­dor negre els temes ja resolts és magnífica. Et dona un poder extra­or­di­nari sobre tu mateix i sobre la rea­li­tat que t'envolta. Et per­met pas­sar del des­as­sos­sec més punyent (quan tens deu o dotze temes pen­dents) a la més gran de les tran­quil·litats.

Molta gent ten­dim a un cert desor­dre. No som estric­ta­ment desor­de­nats (això és el que diuen de nosal­tres, però sabem que no és cert) sinó que anem simul­ta­ni­e­jant fases de caos i desídia amb d'altres d'ordre i con­trol. És en aquest sen­tit que els check­lists poden tenir un paper quasi màgic. Ens aju­den a pas­sar del caos a la seva reso­lució quasi ins­tantània. No hi ha plaer més gran que veure un paper de llis­tes de coses amb tots els assump­tes esbor­rats.

Em diuen mol­tes per­so­nes de tendència espontània que els costa molt ser estruc­tu­ra­des, orde­na­des i efi­ca­ces. Sens dubte el check­list es pot con­ver­tir en una de les seves alter­na­ti­ves. No calen ordi­na­dors ni telèfons mòbils: el millor és un sim­ple paper i un bolígraf. Això sí, cal tenir clars quins són els assump­tes que tenim pen­dents i apun­tar-los ben clara­ment. M'encanta tenir a prop la llista de coses per afe­gir-hi assump­tes nous que, sob­ta­da­ment, em pas­sen pel cap. Tinc ales­ho­res una fantàstica sen­sació de segu­re­tat.

Betrand Rus­sell deia que la vida “és una maleïda cosa després de l'altra”. I és ben veri­tat. Per aquest motiu és impor­tant no dei­xar que els temes pen­dents ens acla­pa­rin: poden posar en joc fins i tot la nos­tra salut men­tal.

Ara mateix, men­tre escric l'arti­cle, he de llo­gar un cotxe per a les pròximes vacan­ces. He de lle­gir uns docu­ments per a un premi d'inno­vació esco­lar. He de lliu­rar la meva recent tesi doc­to­ral a la uni­ver­si­tat i em falta poc per aca­bar d'escriure aquest arti­cle. En breus minuts podré rat­llar de negre l'ano­tació que em recorda que l'he d'escriure. Quin gran plaer!

A vega­des les coses més sen­zi­lles són les més impor­tants. Pot­ser sona exa­ge­rat, però hi ha un cert camí cap a la feli­ci­tat que implica fer llis­tes dels nos­tres temes pen­dents i, un a un, anar-los reso­lent. Quin des­cans!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.