‘Quid pro quo' en verd

Fa temps que els para­dig­mes econòmics es refor­mu­len i ara quan par­lem de ser com­pe­ti­tius, també par­lem de tre­ba­llar en xarxa perquè els recur­sos (matèries pri­me­res, peces o ser­veis) que a una empresa li sobren, puguin anar a una altra que els pugui neces­si­tar.

Vallès Cir­cu­lar és una estratègia que 29 enti­tats del Vallès Occi­den­tal (patro­nals, ens locals, cen­tres tec­nològics) ende­guen per pro­moure el par­te­na­riat col·labo­ra­tiu en eco­no­mia verda, és a dir, assa­jar el model en què mate­ri­als, pro­duc­tes i ser­veis són dis­se­nyats per durar i tor­nar a entrar en la cadena de valor indus­trial, amb el benentès que el que del recurs que un pot mal­ba­ra­tar, un altre en pot treure pro­fit.

Com explica Teresa Zamora, cap d'Empre­ne­do­ria i Empresa del Con­sell Comar­cal del Vallès Occi­den­tal, aquesta ini­ci­a­tiva res­pon al fet que “al ter­ri­tori havíem detec­tat un interès per part d'empre­ses i enti­tats de tre­ba­llar en ter­mes d'eco­no­mia cir­cu­lar”. De fet, en aquest marc ter­ri­to­rial ja hi ha empre­ses que duen a terme la seva pròpia pro­posta en eco­no­mia verda -vegeu la columna cen­tral- i algu­nes admi­nis­tra­ci­ons han con­cre­tat els seus pro­jec­tes, com és el cas de Ter­rassa, amb el seu Pro­jecte Estratègic d'Eco­no­mia Cir­cu­lar i Sim­bi­osi Indus­trial de Ter­rassa i o l'estratègia con­junta en sim­bi­osi indus­trial que estan duent a terme Bar­berà del Vallès, Saba­dell i Sant Quirze del Vallès. En tots dos casos, es fan pros­pec­ci­ons per cer­car opor­tu­ni­tats en eco­no­mia cir­cu­lar. Cal dir que la Gene­ra­li­tat també té el seu pla en eco­no­mia cir­cu­lar, que es con­creta en sub­ven­ci­ons específica­ment adreçades al foment de l'eco­no­mia cir­cu­lar, que poden arri­bar a un sos­tre de 30.000 euros.

Un dels eixos de Vallès Cir­cu­lar, com comenta Zamora, és que la inno­vació sigui la pedra angu­lar: “Cal anar incor­po­rant tec­no­lo­gies avançades, i és aquí on entren en joc cen­tres tec­nològics com el Lei­tat o els de la xarxa Eure­cat, i ins­ti­tu­ci­ons acadèmiques com l'ICTA-UAB, UPC o ESDI, perquè facin recerca per a l'empresa.”

Aquest interès per l'eco­no­mia verda, acla­reix Zamora, té a veure amb el fet que “per a les empre­ses la gestió de resi­dus és cara, així que pot resul­tar interes­sant entrar en cir­cuits d'eco­no­mia cir­cu­lar per estal­viar”. Amb tot, l'eco­no­mia cir­cu­lar com a filo­so­fia no és tan cone­guda com s'escau­ria, i per això, “atès que el conei­xe­ment del con­cepte és limi­tat, mol­tes empre­ses les hem anat cer­cant des de la xarxa de Vallès Cir­cu­lar”.

A banda de crear cer­cles de col·labo­ració pro­fi­to­sos entre empre­ses, la intenció de Vallès Cir­cu­lar és pren­dre's l'eco­no­mia verda com “un plec de sec­tors econòmics emer­gents que poden crear nous llocs de tre­ball.

La xarxa és prou cons­ci­ent que allà on més cal pro­moure el nou para­digma és en l'uni­vers de les pimes. Com reco­neix Teresa Zamora, “el repte és impor­tant pel volum que supo­sen i per la com­ple­xi­tat del seu cas. Els costa per­ce­bre tot el bene­fici que els pot apor­tar l'eco­no­mia cir­cu­lar, sobre­tot si han d'inver­tir”. És per això que la xarxa té com a tasca prin­ci­pal detec­tar les limi­ta­ci­ons de les pimes a l'hora de tirar enda­vant la seva pròpia estratègia d'eco­no­mia verda. En aquest sen­tit, perquè Vallès Cir­cu­lar hagi començat a cami­nar amb cer­tes espe­ran­ces d'èxit ha estat fona­men­tal que les patro­nals del ter­ri­tori (Cen­tre Metal·lúrgic, Pimec, Cecot, Cam­bra de Comerç de Ter­rassa, Gremi de Fabri­cants) tin­guin fe en el nou para­digma.