Recollir dades per fer-ne una anàlisi qualitativa mitjançant un algoritme ha esdevingut una mena de pedra filosofal de l’economia d’avui i de demà. Al sector de l’energia, on es va imposant el comptador digital, la gestió intel·ligent dels registres de consum hauria de conduir necessàriament a un mercat més flexible en què el més beneficiat seria el consumidor en particular, amb preus de la llum més ajustats, i el sistema en general, amb un acostament de les seves capacitats a les necessitats reals.

Com diu Pep Salas, fundador de Smartgrid.cat i autor de l’estudi Accés a les dades del consum elèctric i el seu ús, elaborat per encàrrec de l’Autoritat Catalana de la Competència (ACCO), “les dades són el nou actiu del sector energètic, permetran l’apoderament del consumidor i el sistema s’organitzarà al voltant del consumidor.”

Fer treballar els algoritmes per esbrinar els missatges ocults en la massa de dades és transcendental per a l consumidor “perquè l’accés a la informació precisa el nostre consum i ens permet decidir opcions de compra per triar les ofertes que millor s’adapten a les nostres necessitats”. No menys important és que amb informació ben processada “es pot mitigar la pobresa energètica, ja que en encreuar les dades de les llars vulnerables es podrien prendre les mesures adequades. A més, els serveis socials, per exemple, poden tenir cura de les llars de la gent gran seguint els seus patrons de consum energètic: el dia que s’alteren, s’engeguen les alarmes”.

El sistema elèctric també hi té molt a guanyar, amb el big data, ja que, com assegura Salas, “pot guanyar en flexibilitat, en gestionar en temps real producció i demanda, i atorgar més competència al sector retail”.

En el cas d’una tercera part, “les dades en mans d’un agregador poden permetre-li fer-li a un client que s’hagi instal·lat plaques fotovoltaiques un bon vestit a mida, o innovar organitzant bescanvis d’energia entre consumidors”.

Per al govern, ara que som de ple en el debat sobre la transició energètica, cap al regne de les renovables i l’eficiència, s’ha de dir que manipular la informació de forma acurada pot fer reduir el consum del conjunt del sistema d’un 2-3%.

Curiosament, en el camí cap al nou paradigma, Espanya va voler ser la primera i ja al 2007 va emprendre el canvi de comptadors analògics a digitals, una ambiciosa operació d’implantació de 27 milions d’equips que hauria de culminar el 2018, després d’esmerçar-hi un pressupost de 5.000 milions d’euros. A parer de Pep Salas, i així ho afirma al seu estudi, la instal·lació va ser precipitada, en no haver estat precedida per una Anàlisi de Cost Benefici (ACB) per garantir-ne la viabilitat econòmica. D’altra banda, l’usuari no va gaudir de poder d’elecció sobre quin tipus de dispositiu adoptar ni va ser informat de forma adient si era millor llogar el comptador o comprar-lo. A Catalunya, on el 94% dels usuaris són clients d’Endesa, només quan el procés de reconversió era prou avançat l’elèctrica va obrir el seu protocol Meters&More a altres comptadors que no fossin el seu. Com diu Salas, “el desplegament l’ha hagut d’assumir el consumidor, via factura, i així s’acaba pagant diverses vegades al llarg dels anys”.

En el capítol que ens ocupa, el de la informació, hom denuncia que a Espanya, a diferència d’altres estats de la UE, hi ha molts entrebancs perquè una tercera part disposi de dades de consum per part de la distribuïdora, tot i disposar del consentiment de l’usuari i que la llei ho reconeix. “Aquest bloqueig no té justificació, no és cosa de costos.” Així, es fa més difícil que el consumidor pugui rebre ofertes sobre opcions més econòmiques d’elèctriques diferents a la que està abonat. Segons aquesta interpretació, no s’estaria fent el possible per apoderar el consumidor: “No es fomenta que el consumidor pugui accedir a les dades del seu consumidor via webserver.”

No només de preus, també estaríem parlant de l’oferta de serveis: a Espanya, on la normativa només admet que l’accés a les dades de consum només es pugui produir al cap de d’una setmana -quan a Europa és d’un o dos dies- es fa difícil oferir un servei de filar prim, com fixar el moment del dia en què s’ha d’engegar la rentadora per consumir menys electricitat.

Tot això portaria al que hauria de ser la clau de volta de tot plegat, la creació d’un veritable Operador Neutre de Dades que concentrés les dades que han recollit els diversos distribuïdors, per tal de facilitar a terceres parts la tasca d’obtenir informació en condicions d’igualtat. Com remarca l’autor de l’estudi, només un accés obert a les dades pot permetre l’aparició de l’agregador de demanda, aquesta figura que pot descentralitzar el sistema en fer rendibles inversions en generació distribuïda, amb plaques solars, per exemple, en esdevenir el mitjancer que vendria l’energia produïda pels seus clients. En la perspectiva de Salas, un agent que ja existeix, REE, podria assumir, com a operador del sistema, aquesta responsabilitat.

L’estudi no defuig la polèmica quan exposa que les grans distribuïdores potser no han respectat escrupolosament les regles de lliure competència quan han d’oferir les dades de consum a les diverses comercialitzadores del mercat. Una crítica explícita que fa seva l’ACCO: per a Marc Realp, director de l’ens, “cal clarificar la separació entre distribució i comercialització en l’àmbit de la gestió de dades”.

Gabriel Tevar, responsable de regulació de la distribució elèctrica d’Endesa, adverteix d’antuvi que “Endesa és la primera interessada que el consumidor sigui el centre, i com a distribuïdora posa la informació a disposar de consumidors, comercialitzadores i tercers, tal com estableix la llei.” Afegeix que “hi ha una clara separació entre activitats de distribució i comercialització a Endesa, cosa que focalitza la llei ben estricta”. El representant d’Endesa reivindica que, pel que fa a la informació, els equips d’Endesa són dels més avançats, “amb la capacitat d’oferir l’accés a les dades al consumidor a través del portal web, un cop al mes”. Tevar creu que en un futur el servei es podria millorar, amb més freqüència de servei de dades a través de la web.

Amb diverses resolucions de la Comissió Nacional dels Mercats de la Competència (CNMC) que donen la raó a l’elèctrica, Tevar nega que Endesa hagi fixat preus de compra dels comptadors excessius o hagi limitat la concurrència pública en els concursos per fabricar-los. Gabriel Tevar, seguint les directrius que va marcar fa uns quants mesos la Comissió Europea en el seu Paquet d’Hivern, també creu que “cal una base de dades comuna, almenys en una mateixa capa d’informació. Cal treballar en aquesta direcció.” També és cert que per escometre objectius ambiciosos, cal complir la condició prèvia de substituir els comptadors antics pels digitals, i Gabriel Tevar afirma que “a Catalunya tenim problemes per complir amb la substitució, ja que hi ha molta instal·lació d’interior i molts clients no faciliten l’accés. A més, hi ha un cert clima d’hostilitat per les notícies que corren sobre el perill per a la salut o la protecció de dades”.

Així doncs, no és estrany que Xavier Farriols, director general de negoci elèctric de la comercialitzadora Factor Energia, consideri que “el desplegament dels comptadors digitals deixa molt a desitjar”. En la seva visió prospectiva, amb els comptadors digitals s’obre tot un engrescador ventall de possibilitats: “per fi tens accés a la corba horària, cosa que permet nous models de negoci, en què un abonat que no sap res del sistema es transforma en un prosumer que pot comparar preus i col·laborar perquè el sistema guanyi en flexibilitat i eficiència”. Per a Farriols, “amb el coneixement del mercat horari, anirem a models en què serà possible ajustar l’hora d’engegar la rentadora o qualsevol altre electrodomèstic”. Com bé diu, “disposar de les dades en temps real és la clau, per ser proactiu, i deixar així de ser reactiu. A més, així serà possible arribar a una interacció satisfactòria amb el consumidor”.

És clar que per evolucionar cap aquí, i Farriols es fa ressò així del que demana el sector independent de la comercialització, “és imprescindible que hi hagi un Repositori Comú Únic per tenir accés a les dades en temps real, cosa que ens ajudaria a cercar noves solucions en eficiència energètica”. Efectivament, amb les dades a l’abast, és presumible que “es disparés la competitivitat de les empreses del segment d’eficiència energètica”.