Ara com ara el negoci del joc on-line representa el 10% del conjunt del joc a tot l’Estat espanyol. Ara bé, el potencial de creixement en quota de mercat es preveu molt elevat. De fet, segons les previsions del sector, i veient l’evolució de l’e-commerce a altres països més avançats en aquestes pràctiques, les previsions són que la xifra s’inverteixi en els pròxims 10 anys i representin el 90% del que s’aposta a tot l’Estat.

En els darrers anys les xifres al voltant del joc on-line no han fet més que augmentar. El 2016, en el conjunt de l’Estat es van jugar 10.900 milions d’euros, una xifra que representa quasi un 30% més que l’any anterior. També ha millorat el nombre de jugadors i la facturació de les empreses del sector, per sobre del 30%.

Ara bé, des del sector consideren que malgrat els moments dolços que viuen, les rendibilitats són molt baixes. Així ho explica Sacha Michaud, president de l’associació Jdigital que agrupa uns 40 actors del sector entre operadors, laboratoris, empreses especialitzades en consultoria i usuaris. “Encara hi ha poques empreses que aconsegueixin beneficis, hi ha una competència molt ferotge per donar visibilitat a les marques i una fiscalitat molt alta”, assegura Muchaud.

Des que el sector es va regular a l’Estat l’any 2012 es va instaurar una càrrega fiscal superior a la mitjana europea, que està en un 25% sobre els ingressos dels operadors.

Des del sector es calcula que per començar a operar es necessita mínim entre 500.000 i 1 milió d’euros, i aquesta mateixa quantitat per poder donar-se a conèixer i destinar a publicitat. Hi ha qui inverteix, fins i tot, el doble de diners a inversió publicitària, depèn però de l’especialització.

Entrar en aquest sector, per tant, té unes barreres d’accés i només ho poden fer si tenen al darrere un bon múscul financer. Per a Michaud, les limitacions són tant econòmiques com tecnològiques. “Aconseguir la llicència per operar té unes exigències tecnològiques restrictives que cal complir, com haver d’homologar les plataformes i a més presentar garanties econòmiques”, diu.

Per tot plegat, el sector està conformat majoritàriament per empreses grans i mitjanes. Ara com ara hi ha un grup de companyies d’origen estatal, la majoria de les quals provenien del sector del joc off-line que han obert linies de negoci on-line. Una de les més grans és Codere, amb seu a Madrid i que té més de 14.000 empleats. Luckia, de Galícia, té 2.000 empleats i les catalanes Sportium o Suertia i la basca Reta, més de 200 empleats cadascuna. Aquesta última només operava en el mercat espanyol però ha estat adquirida recentment per un grup internacional.

El cas de la firma Bwin és particular, una empresa que va néixer a Madrid i s’ha convertit en una multinacional amb seu a Austria.

Només una empresa de les grans pot tenir al voltant del 15%, “ per arribar a aquests volums hi ha molta exigència d’inversió en publicitat, la qual cosa explica perquè hi ha poques start-ups en aquest món”, insisteix Michaud.

Pel que fa als tipus de joc que més funcionen a l’Estat, les apostes esportives, i concretament les de futbol, són la part més grossa del pastís . Representen el 55% del total. A més de la forta presència del futbol als mitjans de comunicació tradicionals, hi ha una tradició en el joc off-line amb la travessa i les populars porres que explica el regnat indiscutible d’aquestes apostes en el mercat estatal. “En altres països és més variat, i a més les apostes esportives són més diverses, no ho absorbeix tot el futbol”, diu.

Per altra banda, internet ha fet del pòquer un boom, que té, però, restriccions en el mercat local, ja que només es pot jugar amb contrincants de l’estat i amb aquesta limitació perd atractiu aquí.

Malgrat les bones previsions que té el joc on-line, des del sector consideren que pateixen sobreregulació que acaba generant manca de flexibilitat per poder incorporar innovació. “El regulador ha de ser conscient que no pot posar barreres al camp”, sentència Michaud.