Un dissabte normal a Barcelona. Cap a les 19.00 de la tarda intento agafar la línia H8: temps d’espera a la parada: 24 minuts. Pago la meva ingenuïtat en forma de taxi. Dilluns a les 8.30 del matí, la ciutat està col·lapsada per la celebració anual de la vaga de metro. Això ho paguem entre tots en nervis, estrès, retard i pèrdua d’hores (de feina o del que vulguem). Qualsevol altre dia a primera hora del matí: temps d’espera entre trens: entre 2 i 3 minuts. Pago la ingenuïtat deixant passar tres trens plens fins al sostre i arribant tard a la feina o a qualsevol altre lloc. A moltes ciutats europees i americanes la freqüència dels trens és molt més alta. A mode d’exemple, a Londres en un dia laborable abans d’acabar de sortir de l’andana quan has baixat del metro, ja arriba el següent tren a l’estació. Ateses les circumstàncies, fins i tot els més ferms defensors del transport públic ens trobem massa vegades obligats a utilitzar el cotxe per fer viables les rutines diàries. Amb tot això l’Ajuntament de Barcelona ha pres mesures salomòniques: reduir el rati de places de pàrquing a les noves edificacions a la ciutat, per tal que si no deixem el cotxe per convicció, ho féssim per necessitat logística, i aposta per una inversió faraònica a la diagonal per construir-hi un tren a l’aire lliure, que segurament passarà amb la mateixa freqüència que els altres transports: quan bonament vagi bé... L’anterior Ajuntament estava realitzant un pla per reorganitzar les línies de bus a Barcelona fent la xarxa més extensa i més ràpida que, pel que sembla, ha quedat desprioritzat. Hi hauria la possibilitat d’intentar incrementar la freqüència de trens a la xarxa actual, a banda (o addicionalment si cal) de la construcció de noves línies i minimitzant les grans inversions, però la política prefereix sempre els titulars i les inauguracions que la feina del dia a dia, perquè al final el que mana per tornar a sortir elegit és la notorietat,l’story-telling i els retuits. En fi, que per una vegada seria desitjable que la nova política fos realment nova i mirés les maneres més senzilles de fer les coses, que sovint són també les més sostenibles i respectuoses amb el medi ambient.