Gran angular

XINA I L’ÀSIA-PACíFIC ES MOUEN

La regió Àsia Pacífic s’està con­ver­tint en regió clau de l’eco­no­mia mun­dial. Del total dels 7.500 mili­ons d’habi­tants actu­als de la Terra, 4.500 habi­ten a la regió i l’estat més poblat del món, amb 1.400 mili­ons d’habi­tants, és Xina, seguit per l’Índia amb uns pocs habi­tants menys però amb pers­pec­ti­ves demogràfiques molt posi­ti­ves.

D’ençà que Xina va entrar a l’Orga­nit­zació Mun­dial de Comerç (OMC) al 2001 com al seu mem­bre número 143 i d’ençà que el fracàs de la Ronda de Doha de l’OMC ha impul­sat el desen­vo­lu­pa­ment d’algu­nes enti­tats econòmiques regi­o­nals, la zona Àsia-Pacífic es mou men­tre que els països occi­den­tals no paren de per­dre punts rela­tius.

El grup BRICS té a l’Àsia els seus dos pun­tals més impor­tants (Xina i l’Índia), sobre­tot ara en que els altres seus mem­bres (Bra­sil, Rússia i Sud-àfrica) no tra­ves­sen el seu millor moment. Al mateix temps la Unió Euro­pea està a punt de per­dre el Regne Unit en procés de Bre­xit i els Estats Units del pre­si­dent Trump es mos­tren reti­cents a la coo­pe­ració inter­na­ci­o­nal després d’haver renun­ciat a entrar en el Trans Paci­fic Part­ners­hip (TPP) que havia subs­crit amb Austràlia, Bru­nei, Canadà, Xile, Japó, Malàisia, Mèxic, Nova Zelanda, Perú, Sin­ga­pur i Viet­nam, i després que hagi atu­rat la sig­na­tura del Transat­lan­tic Trade and Invest­ment Part­ners­hip (TTIP) amb la Unió Euro­pea alhora que ha dema­nat rene­go­ciar amb Mèxic i Canadà els ter­mes de la North Ame­rica Free Trade Area (NAFTA) que ha fun­ci­o­nat des de 1974 i que l’admi­nis­tració Trump diu que només ha bene­fi­ciat mexi­cans i cana­dencs, sense tenir en compte que les cor­po­ra­ci­ons ame­ri­ca­nes s’han apro­fi­tat de les cade­nes de valor que han acon­se­guit gràcies a la divisió de tre­ball amb aquests dos països veïns.

La Xina de Xi Jin­ping dona mos­tres d’un gran acti­visme econòmic inter­na­ci­o­nal amb la recent cre­ació del Banc Asiàtic d’Inversió en Infra­es­truc­tu­res, en què Espa­nya és el 14è mem­bre en ter­mes de capi­tal subs­crit, i el nou Banc dels BRICS (Nou Banc de Desen­vo­lu­pa­ment) i fa unes poques set­ma­nes (14 de maig) va con­vo­car una cimera a Pequín en la qual van estar-hi pre­sents més de 40 caps d’estat i de govern per donar suport a la ini­ci­a­tiva del pre­si­dent xinès de recrear la Nova Ruta de la Seda amb una seva apor­tació d’uns 100.000 mili­ons d’euros entre finançament a obres con­cre­tes, préstecs i aju­des a països en desen­vo­lu­pa­ment en la ruta en un intent de retorn a la ruta que fa 2.000 anys unia comer­ci­al­ment l’Europa Occi­den­tal i Xina. El pro­jecte de la nova ruta tran­si­tarà per un total de 65 països i està pre­vist que comenci a la Xina i acabi a Espa­nya pas­sant per Istan­bul i com­pre­nent tant car­re­te­res i fer­ro­car­rils i con­ne­xi­ons amb ports amb la cor­res­po­nent línia marítima com gaso­duc­tes i ole­o­duc­tes. El pro­jecte es va llançar al 2013 i Espa­nya s’hi ha adhe­rit per donar pos­si­bi­li­tats d’actu­ació a les empre­ses cons­truc­to­res d’infra­es­truc­tu­res amb pos­si­bi­li­tats de pro­jecció inter­na­ci­o­nal.

Però al marge d’aques­tes ini­ci­a­ti­ves altres pro­jec­tes mos­tren també l’intens movi­ment dels països d’Àsia Pacífic.

A la Cimera de Hanoi del 24 de maig els 21 països de l’APEC (Asia-Paci­fic Eco­no­mic Coo­pe­ra­tion) han deba­tut el futur de la coo­pe­ració amb presència, fins i tot, del repre­sen­tant comer­cial nord-ame­ricà Robert Light­hi­zer, i s’espera que Trump esti­gui pre­sent a la cimera de líders de l’APEC, que aquest any tindrà lloc a la viet­na­mita ciu­tat de Danang els dies 10 i 11 de novem­bre.

Lluny de l’era obama.

Veient que els Estats Units no entra­ran en el TPP els altres 11 països del TPP estan mirant de donar impuls a una Zona de Lliure Comerç d’Àsia Pacífic després de les bones pers­pec­ti­ves que s’havien obert a la reunió de minis­tres d’Are­quipa i la de líders feta a Lima al 2016, encara amb l’admi­nis­tració Obama al poder.

Per últim, cal cons­ta­tar que el dis­tan­ci­a­ment amb Estats Units ha donat força a l’Acord Glo­bal d’Asso­ci­ació Regi­o­nal (Regi­o­nal Com­pre­hen­sive Eco­no­mic Part­ners­hip, RCEP) en què par­ti­ci­pen 10 països de l’Asso­ci­ació de Països del Sud-est Asiàtic (ASEAN) que des de gener del 2016 for­men un mer­cat únic de 600 mili­ons d’habi­tants (Birmània, Bru­nei, Cam­botja, Fili­pi­nes, Malàisia, Papua Nova Gui­nea, Sin­ga­pur, Tailàndia, Timor Ori­en­tal i Viet­nam) i que man­te­nen rela­ci­ons de par­te­na­riat que fins i tot podrien cul­mi­nar en l’esta­bli­ment d’una zona de lliu­res comerç amb altres potències regi­o­nals: Austràlia, Corea del Sud, l’Índia, Japó, Nova Zelanda i Xina.

Àsia es mou i Europa i Estats Units no han de badar si volen seguir tenint un cert pes al món.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.