Gran angular

Fondre el temps a les xarxes

El centre de recerca i2CAT desenvolupa vuit projectes finançats per la CE per al desplegament de la nova xarxa 5G

Barcelona està ben posicionada per ser un dels ‘hubs’ europeus del 5G

La informació circula de manera instantània. La taxa de creixement de dispositius connectats a internet creixerà un 250%fins a l’any 2020. Es preveu que a partir d’aquesta data, els dispositius connectats augmentin de 30 milions cada setmana. L’evolució de la tecnologia no s’atura. Estem acabant l’era del 4G i ja ens hem de preparar per a molts canvis de paradigma que ens portarà el desplegament del 5G.

“Cada deu anys canvia la tecnologia. La xarxa 4G es va començar a investigar a principis del 2000 i es va desplegar el 2010. La posada en marxa del 5G es vol fer durant els Jocs Olímpics d’hivern de Corea del Sud, el 2018, per desplegar-la completament pels Jocs Olímpics de Tòquio 2020. Es començarà pel centre de les ciutats i s’anirà estenent amb el temps”, explica Daniel Camps, director de les àrees englobades en 5G i IoT (internet de les coses) a i2CAT, centre català de recerca i innovació en tecnologies Internet i TIC aplicades.

Amb el 5G anirem més de pressa, però la particularitat de la nova tecnologia és que es fa el primer pas perquè s’elimini la separació que sempre hi ha hagut entre xarxes i computació. I això vol dir rapidesa però també eliminació de latència, un retard que ara és de desenes de mil·lèsimes de segon. Aquest imperceptible retard temporal a ulls profans no és un tema gens banal. El 5G permetrà, per exemple, incorporar a la nostra quotidianitat l’internet tàctil que, segons Josep Paradells, director d’i2CAT, “és una millora per a les aplicacions de realitat virtual, les d’interacció remota o el vehicle sense conductor”.

Apropar el futur.

Paradells ens demana que imaginem “un metge que està a Nova York, operant de manera remota un pacient ubicat a Barcelona. El metge agafa el bisturí virtual i comença la intervenció, mentre un braç robòtic amb bisturí real a Barcelona executa els seus moviments. Unes mil·lèsimes de segon de latència poden ser de vida o mort per al pacient. La tecnologia 5G incorporarà el moviment físic al món virtual reduint el temps al màxim”. Amb la sincronització temporal s’obre un ventall d’aplicacions inimaginables, amb la base de les connexions ràpides, sense latència i sense fils.

i2CAT ha participat en les dues convocatòries –corresponents a la primera i la segona fase– que ha realitzat fins ara la Comissió Europea (CE) per a la recerca en 5G, associades al programa europeu Horizon 2020.El centre català de recerca va rebre ajudes per a desenvolupar quatre dels divuit projectes que es van atorgar en la primera fase, i ha rebut 2 milions d’euros per a quatre projectes més corresponents a la segona convocatòria, consolidant-se així com a referent en la recerca i desenvolupament de tecnologies 5G a Catalunya i Europa.

Els quatre projectes que van obtenir finançament europeu en la primera fase de la convocatòria van ser el 5G X-Haul, centrat en la connexió entre l’estació base i la xarxa en un entorn urbà complex, que necessita una connectivitat àgil; Sesame, basat en la gestió de les petites cel·les que hauran de fer servir múltiples operadors; Sonata, que buscava desacoblar les funcions de xarxa basades en un hardware específic, és a dir, establir les connexions a través de la utilització de hardware no vinculat a una empresa en concret; i Charisma, centrat en la baixa latència i la seguretat, per evitar la captació de dades sense autorització.

“T’ho has de guanyar”.

Els processos competitius endegats per la CE formen part d’un Private Public Partnership, en el qual hi participa diner públic i privat. “Són projectes consorciats, que han d’estar conformats com a mínim per entitats de tres estats membres. Ens trobem amb projectes on estan implicats fins a quinze empreses, centres de recerca o universitats de cinc o sis països europeus”, comenta Camps, que puntualitza que “el fet d’haver estat guanyadors de projectes en la primera fase no et garantia obtenir-ne en la segona. Ho has de fer bé i t’ho has de guanyar”.

La segona convocatòria de la CE, resolta el març passat, va adjudicar a i2CAT quatre projectes més –d’uns 160 que es van presentar–, dos dels quals van endavant amb les investigacions iniciades en el 5G X-Haul i el Sesame de la primera fase: el 5G Picture i el 5G Essence, respectivament. El tercer i quart projectes guanyats pel centre de recerca català són el Sat 5G i el 5G City, aquest últim liderat per i2CAT, i en el qual també hi participen l’Ajuntament de Barcelona, Cellnex i BTV.

“Volem que Barcelona sigui un dels hubs europeus 5G”, reivindica Paradells. El 2018 es presentaran els projectes de la tercera i última fase, que determinarà les ciutats que actuaran de centre de proves de la nova tecnologia. “Estem ben posicionats”, augura el director d’i2CAT, que explica que “dels 23 projectes concedits en la segona fase, 12 corresponen a iniciatives i empreses catalanes”.

Per a la recerca en 5G, Brussel·les haurà aportat del2013 al 2020 al voltant de 700 milions d’euros, xifra a la qual s’haurà d’afegir el finançament privat que hi participa.

5G PICTURE

Cobertura a xarxes ferroviàries. Està previst fer una prova pilot en un comboi de FGC, que actuarà d’estació base.

5G ESSENCE

Transmissió de dades en entorns molt densos, com els camps de futbol, els aeroports o l’interior dels avions.

5G CITY

Desplegament de petites cel·les en fanals, que segregaran la capacitat de xarxa per a diferents serveis. L’i2CAT lidera aquest projecte.

SAT 5G

Col·locació i connexió de sensors en entorns rurals, que es controlaran a partir de satèl·lits comercials. Permetrà arribar a indrets allunyats de les grans conurbacions urbanes.

La valoració de les dades, en màxims històrics

A hores d’ara hi ha al món uns 15.000 milions de dispositius connectats a internet. D’aquí a tres anys, la xifra s’enfilarà pel cap baix fins als 30.000 milions. “Això genera molta informació i en generarà més. Qui tingui les dades, tindrà el poder”, afirma Eduard Biosca, director comercial a l’Estat de NetApp, multinacional nord-americana d’emmagatzematge de dades, establerta a Barcelona des del 2006.

Ja comencen a ser nombroses les empreses que digitalitzen els processos de fabricació per optimitzar-los. “Es posen sensors en la línia de producció i aquests van generant informació que després es fa servir per millorar el procés de fabricació”, explica Biosca. Un clar exemple són els nous comptadors digitals de la llum. “Estem vivint un gran procés de transformació digital i això comporta grans canvis. Les dades són l’or negre de la nostra era”, apunta Biosca.

Perdre les dades que va acumulant una empresa pot suposar, en molts casos, la seva desaparició. “Moltes ja són conscients del valor de les dades i les que tenen més recursos creen plataformes per gestionar-les”, explica.

Catalunya és país de pimes i pel que fa a l’atenció que donen a la informació que generen, segons Biosca, “hi ha una mica de tot”, i recomana que “o bé en el núvol o bé tenint un equip de propietat, o el que ja és més habitual, que és combinar els dos sistemes, tinguin les dades ben guardades”. Apunta que la informació que generem avui és deu vegades més gran en volum que la que generàvem fa cinc anys, una progressió inversament proporcional al cost per tenir-les ben resguardades. “Per petita que sigui una pime, s’ho pot permetre”, assegura, i explica que entre els clients de NetApp es troben grans empreses però també petites gestories. La firma té cura a Catalunya d’un volum de dades d’entre 50 i 60 petabytes –un petabyte equival a un terabyte– d’unes 2.000 empreses. Amb el 5G, el volum de dades distribuïdes es desbordarà.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.