Política

Política

Núria Parlón, Carles Ruiz i Paco Boya representaran el PSC a l’executiva del PSOE

El PSOE aposta en la seva ponència política per una reforma federal de la Constitució que mantingui “la sobirania del poble espanyol”

El text parla “perfeccionar el caràcter plurinacional” de l’Estat però s’oblida del concepte “nació de nacions”

El PSC dis­po­sarà de tres repre­sen­tants a l’exe­cu­tiva del PSOE, els matei­xos que tenia a l’últim equip de Pedro Sánchez.

El pri­mer secre­tari del PSC, Miquel Iceta, ha donat a conèixer aquest dis­sabte els noms dels tres repre­sen­tants de la for­mació que for­ma­ran part de la nova exe­cu­tiva soci­a­lista que sor­tirà del 39 Congrés Fede­ral del PSOE. Són l’alcal­dessa de Santa Coloma de Gra­me­net, Núria Parlón; l’alcalde de Vila­de­cans, Car­les Ruiz, i l’exsíndic de la Vall d’Aran Paco Boya. Parlón ocu­parà la secre­ta­ria de Cohesió Social i Inte­gració; Ruiz la d’Indústria, Turisme i Comerç, i Boya serà secre­tari exe­cu­tiu de Mun­ta­nya. Parlón i Ruiz també esta­ran a la per­ma­nent de l’exe­cu­tiva.

Al llarg de la pri­mera jor­nada del Congrés del PSOE els soci­a­lis­tes cata­lans dona­ven per fet que només dis­po­sa­rien de dos repre­sen­tants, i no ha estat fins després de la reunió entre Iceta i Pedro Sánchez quan s’ha con­cre­tat la ter­cera incor­po­ració.

Els tres repre­sen­tant del soci­a­lisme català i aranès s’inte­gren a l’equip –encara en cons­trucció– del secre­tari gene­ral electe, Pedro Sánchez, for­mat per un nucli dur amb José Luis Ábalos com a secre­tari d’Orga­nit­zació, Adri­ana Las­tra com a vice­se­cretària gene­ral –un càrrec que recu­pera de l’època de José Blanco– i l’exmi­nis­tra Cris­tina Nar­bona com a pre­si­denta del par­tit.

També hi seran pre­sents l’exle­hen­dakari Patxi López com a res­pon­sa­ble de la política ter­ri­to­rial del par­tit, i l’expre­si­dent de la Junta d’Anda­lu­sia Gui­llermo Fernández Vara com a pre­si­dent del Con­sell Ter­ri­to­rial.

Reforma fede­ral: plu­ri­na­ci­o­na­li­tat sí, sobi­ra­nia no

Del Congrés del PSOE, que ha començat aquest dis­sabte a Madrid, també n’ha de sor­tir la ponència política. I un dels punts que ha gene­rat més expec­ta­tiva és el del model ter­ri­to­rial.

A falta que el ple­nari del congrés hi doni el vis­ti­plau defi­ni­tiu, els dele­gats del PSOE han ava­lat aquesta tarda per àmplia majo­ria el text que el nou secre­tari gene­ral, Pedro Sánchez, va pro­po­sar per subs­ti­tuir el redac­tat ini­cial fet per la ges­tora.

Així, per solu­ci­o­nar el pro­blema amb Cata­lu­nya, el PSOE aposta per una reforma “fede­ral” de la Cons­ti­tució espa­nyola que com­bini “man­te­nir que la sobi­ra­nia resi­deix en el con­junt del poble espa­nyol” amb la volun­tat de “per­fec­ci­o­nar el reco­nei­xe­ment del caràcter plu­ri­na­ci­o­nal de l’Estat apun­tat en l’arti­cle 2 de la Cons­ti­tució”.

Aquesta fórmula com­bina el man­te­ni­ment de les posi­ci­ons més cons­ti­tu­ci­o­na­lis­tes i més bel·lige­rants amb el referèndum, amb les que per pri­mer cop han acon­se­guit que un docu­ment del PSOE parli de plu­ri­na­ci­o­na­li­tat. Amb tot, ho fan inter­pre­tant l’arti­cle 2 de la Cons­ti­tució i, per tant, basant aquest plu­ri­na­ci­o­na­lisme en el reco­nei­xe­ment de l’existència de “naci­o­na­li­tats i regi­ons”. La ponència política, doncs, no parla en cap moment de que Cata­lu­nya sigui una nació ni de que Espa­nya sigui una nació de naci­ons, tal i com defen­sava Sánchez en plena cam­pa­nya de les primàries del PSOE.

Paper del PSC

El text també rei­vin­dica el paper del PSC i deixa a les seves mans el com­bat al sobi­ra­nisme. S’assu­meix que amb la reforma cons­ti­tu­ci­o­nal i el diàleg “serà pos­si­ble que aquells que se sen­ten alhora cata­lans i cons­ti­tu­ci­o­na­lis­tes –en referència als soci­a­lis­tes cata­lans– repren­guin la ini­ci­a­tiva davant un inde­pen­den­tisme que s’ha poten­ciat a par­tir de l’argu­ment del greuge com­pa­ra­tiu i el ««no ens dei­xen deci­dir»»”.

En aquest sen­tit, la ponència política afirma que “les clas­ses tre­ba­lla­do­res cata­la­nes i la majo­ria social cata­lana no es bene­fi­ci­a­rien amb una even­tual inde­pendència”. I remarca que en els temps que cor­ren, la secessió “resulta invi­a­ble i s’intenta fona­men­tar en mites i fal·làcies que segui­ran des­mun­tant” des del soci­a­lisme.

Amb tot, admet que a Cata­lu­nya “exis­tei­xen iden­ti­tats naci­o­nals dife­rents”, però nega que això “pugui con­ver­tir-se en un ins­tru­ment polític de domi­nació i segre­gació d’uns ciu­ta­dans sobre uns altres”. “Espa­nya és tan diversa com ho són també, en el seu propi si, totes i cadas­cuna de les naci­o­na­li­tats que la inte­gren”, con­clou.

No a la mater­ni­tat subro­gada

En l’àmbit social, la ponència del PSOE ha rebut­jat aquest dis­sabte totes les esme­nes que s’havien pre­sen­tat en favor de la mater­ni­tat subro­gada.

Els soci­a­lis­tes man­te­nen així el text ori­gi­nal de la ponència marc, que con­si­dera que els ano­me­nats ven­tres de llo­guer supo­sen “una mer­can­ti­lit­zació de les dones”. “El Par­tit Soci­a­lista no pot abraçar cap pràctica que pre­ten­gui sos­ca­var els drets de les dones”, sosté el text. Per con­tra, apos­ten per “pro­moure i faci­li­tar els meca­nis­mes d’adopció”.

Les Joven­tuts Soci­a­lis­tes i els col·lec­tius LGTBI, havien obert el debat de “les dife­rents pro­pos­tes de regu­lació a l’entorn de la ges­tació per subs­ti­tució”, amb “limi­ta­ci­ons per impe­dir l’explo­tació de les dones, el lucre i la comer­ci­a­lit­zació del procés”.

Paper del PSC

El text també reivindica el paper del PSC i deixa a les seves mans el combat al sobiranisme. S’assumeix que amb la reforma constitucional i el diàleg “serà possible que aquells que se senten alhora catalans i constitucionalistes –en referència als socialistes catalans– reprenguin la iniciativa davant un independentisme que s’ha potenciat a partir de l’argument del greuge comparatiu i el ««no ens deixen decidir»»”.

En aquest sentit, la ponència política afirma que “les classes treballadores catalanes i la majoria social catalana no es beneficiarien amb una eventual independència”. I remarca que en els temps que corren, la secessió “resulta inviable i s’intenta fonamentar en mites i fal·làcies que seguiran desmuntant” des del socialisme.

Amb tot, admet que a Catalunya “existeixen identitats nacionals diferents”, però nega que això “pugui convertir-se en un instrument polític de dominació i segregació d’uns ciutadans sobre uns altres”. “Espanya és tan diversa com ho són també, en el seu propi si, totes i cadascuna de les nacionalitats que la integren”, conclou.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.