Amb el pas del temps, neixen professions noves i alguns oficis es perden. És el cas dels morcaires, que eren les persones que tractaven amb el solatge dels olis o també els barrellaires, que recollien l’herba anomenada barrella, que s’utilitzava per fer les cendres càustiques per elaborar el sabó. Tot aquests noms, desconeguts per a la majoria dels mortals, es tornen més propers gràcies a l’auge de la producció de sabons artesanals.

La Generalitat, a través del Consorci de Comerç, Artesania i Moda del Departament d’Empresa i Coneixement ha declarat el municipi de Montgai nova Zona d’Ofici Singular a Catalunya. Tot això és per voler reconèixer la localitat de la Noguera per la seva trajectòria històrica en la producció de sabó artesanal i el desenvolupament de dos oficis artesans singulars que van existir en aquest poble lleidatà fins a mitjan segle XIX: l’ofici de barrellaire i el de morcaire.

El fet és que Montgai celebra la Fira Net del Sabó al mes d’abril, des del 2009. Milers de visitants poden comprovar com s’elabora el sabó de casa de manera artesanal així com també les desenes de varietats amb les singulars aromes i colors d’aquests productes, fets de manera natural, tal com feien les àvies de moltes cases de pagès i de poblets de Catalunya.

Per posar ordre al desgavell existent davant les diverses iniciatives personals en la seva producció el 2013 va néixer l’Associació d’Artesans Saboners de Catalunya (AASC). A l’inici van ser només 14 o 15 socis, però ara ja sobrepassen la quarantena. “L’objectiu de l’Associació és treballar de manera conjunta i afrontar en comú les nostres reclamacions i problemes”, explica Maria Àngels Prats, presidenta de l’AASC. “Un dels principals problemes d’aquest sector és que per poder obrar, l’administració demana un registre sanitari igual que la requerida a la gran indústria, i això és complex i car”, sentencia la presidenta de l’associació, que hi afegeix que això ens va portar a tirar endavant la construcció d’un obrador a Montgai, amb accés als socis.

En aquest obrador s’hi poden produir entre 200 i 300 sabons diaris, una quantitat que permet tenir estoc per poder vendre els productes de manera legal en les agrobotigues, les fires o festes majors de diverses localitats.

La base per elaborar aquests sabons artesans es troba en l’oli d’oliva, de coco i, en algun cas, en petites quantitats d’oli de palma. Els olors i colors vindran a partir de l’ús d’essències d’olis i en algun cas, per obtenir certes fragàncies, es fan servir aromes. La varietat va des del típic sabor de casa, de tocador o el sabó líquid de rentadora. El geògraf Pascual Madoz va passar per Montgai el 1852, i ja va explicar que va trobar una fàbrica de sabons antiga i un molí d’oli.