Opinió

La lluita per la Unió pel Mediterrani

En aquests dies estem veient que per acon­se­guir tenir la seu d’un orga­nisme inter­na­ci­o­nal cal llui­tar de valent i més si s’està enmig d’un procés inde­pen­den­tista que per­met a les altres ciu­tats can­di­da­tes poder dir que la Bar­ce­lona capi­tal d’una Cata­lu­nya en la qual una part dels habi­tants volen sepa­rar-se de l’estat que és el mem­bre de la Unió Euro­pea no es mereix cap suport per ser seu d’un orga­nisme en què d’una manera o un altre està impli­cada Europa. Aquesta bata­lla l’estem veient clara­ment res­pecte a l’Agència del Medi­ca­ment que haurà de sor­tir de Lon­dres quan es con­sumi el Bre­xit ini­ciat per la senyora May no fa gai­res set­ma­nes i que no sabem ben bé com es resoldrà.

Dit això no és lògic que ins­ti­tu­ci­ons que ara estan domi­ci­li­a­des a Bar­ce­lona no rebin tot el suport que cal­gui per tal que puguin seguir tre­ba­llant d’acord amb el que és la seva funció. Ho estem veient, per exem­ple, amb Casa Àsia o ho estem veient amb l’Ins­ti­tut Euro­peu de la Medi­terrània, que es van crear amb entu­si­asme i que no reben ara l’atenció local necessària i que només poden sub­sis­tir gràcies a les aju­des euro­pees que reben.

A Bar­ce­lona, a l’emblemàtic Palau Reial de Pedral­bes, tenim la seu de la Unió pel Medi­ter­rani (UpM) però poques són les per­so­nes que ho saben i poques són les ins­ti­tu­ci­ons que li donen suport. Afor­tu­na­da­ment la Unió Euro­pea i el Banc Euro­peu de Inver­si­ons i fins i tot l’agència Habi­tat de les Naci­ons Uni­des, ara coman­dada per l’antic alcalde de Bar­ce­lona Joan Clos, li donen suport. És una excepció al des­in­terès que he remar­cat en relació a altres orga­nis­mes inter­na­ci­o­nals que tenim però que no impul­sem. Afor­tu­na­da­ment l’Asso­ci­ació de Cam­bres de Comerç de la Medi­terrània(Ascame), amb Secre­ta­riat a la Cam­bra de Comerç de Bar­ce­lona i Turisme de Bar­ce­lona, han deci­dit aju­dar la Unió pel Medi­ter­rani a cele­brar la reunió empre­sa­rial que del 22 al 24 de novem­bre con­gre­garà a Bar­ce­lona més de 2.000 empre­sa­ris dels països medi­ter­ra­nis, de la mateixa manera que es va aju­dar la Llotja de Cere­als de Bar­ce­lona ara fa poques set­ma­nes por­tant a la nos­tra històrica Casa Llotja molts ope­ra­dors agra­ris de la Medi­terrània.

La UpM va néixer com a con­ti­nu­a­dora del procés euro­me­di­ter­rani de Bar­ce­lona que s’inicià amb la Con­ferència Euro­me­di­terrània de Bar­ce­lona de 1995 i ho va fer amb mal peu perquè alguns van inter­pre­tar que només va ser més un caprici del pre­si­dent francès Sarkozy que no pas una ini­ci­a­tiva necessària.

Capi­ta­li­tat medi­terrània.

En aque­lla trans­for­mació vàrem poder per­dre la capi­ta­li­tat medi­terrània, cosa que afor­tu­na­da­ment no va suc­ceir perquè minis­tres d’Afers Exte­ri­ors d’Espa­nya com Solana, Piqué i Mora­ti­nos van llui­tar per por­tar a casa nos­tra la seu de l’orga­nisme.

D’ençà que el Secre­ta­riat de l’UpM va començar a tre­ba­llar a Bar­ce­lona després de la sig­na­tura de l’acord seu entre la Unió i el Govern d’Espa­nya, la UpM ha tin­gut tres secre­ta­ris gene­rals i l’actual, Fat­ha­llah Sijil­massi, ha acon­se­guit anar posi­ci­o­nant l’enti­tat a par­tir de la seva presa de pos­sessió el març de 2012.

Fa pocs dies l’UpM ha publi­cat la seva memòrial anual en què es pot cons­ta­tar que gràcies a la seva acti­vi­tat no paren de venir a Bar­ce­lona experts en les dife­rents àrees de tre­ball que diri­gei­xen els seus sis vice­pre­si­dents amb finançaments de dife­rents pro­cedències, gràcies que la UpM és l’única orga­nit­zació que agrupa els 43 països del nord i del sud del Mare Nos­trum. Mal­grat les difi­cul­tats deri­va­des del fracàs de les pri­ma­ve­res àrabs i del pro­blema dels refu­gi­ats que trac­ten d’arri­bar a les cos­tes d’Europa. la UpM porta a terme mol­tes acci­ons per crear llocs de tre­ball als països medi­ter­ra­nis, sobre­tot per als joves, per acon­se­guir que les dones dels països del sud vagin gua­nyant con­si­de­ració social en unes soci­e­tats mar­ca­da­ment mas­clis­tes, i que es pre­o­cupa d’impul­sar pro­jec­tes con­gru­ents amb els Dis­set Objec­tius de Desen­vo­lu­pa­ment Sos­te­ni­ble apro­vats per l’Assem­blea Gene­ral de les Naci­ons Uni­des al setem­bre de 2015 per a la seva con­se­cució pel 2030.

Hem de pen­sar que entre els 43 països mem­bres n’hi ha de molt impor­tants, tan impor­tants en extensió com Algèria (amb 2,4 mili­ons de quilòmetres qua­drats), o en població, com Ale­ma­nya (82 mili­ons d’habi­tants), Egipte (80 mili­ons) i Tur­quia (70 mili­ons), per molt que alguns d’ells esti­guin ara en situ­ació de con­flicte.

Por­tar a Bar­ce­lona la UpM va cos­tar molt. Siguem cons­ci­ents que l’enti­tat ens dona capi­ta­li­tat euro­me­di­terrània. No fem res que ens la faci per­dre!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.