La lluita per la Unió pel Mediterrani
En aquests dies estem veient que per aconseguir tenir la seu d’un organisme internacional cal lluitar de valent i més si s’està enmig d’un procés independentista que permet a les altres ciutats candidates poder dir que la Barcelona capital d’una Catalunya en la qual una part dels habitants volen separar-se de l’estat que és el membre de la Unió Europea no es mereix cap suport per ser seu d’un organisme en què d’una manera o un altre està implicada Europa. Aquesta batalla l’estem veient clarament respecte a l’Agència del Medicament que haurà de sortir de Londres quan es consumi el Brexit iniciat per la senyora May no fa gaires setmanes i que no sabem ben bé com es resoldrà.
Dit això no és lògic que institucions que ara estan domiciliades a Barcelona no rebin tot el suport que calgui per tal que puguin seguir treballant d’acord amb el que és la seva funció. Ho estem veient, per exemple, amb Casa Àsia o ho estem veient amb l’Institut Europeu de la Mediterrània, que es van crear amb entusiasme i que no reben ara l’atenció local necessària i que només poden subsistir gràcies a les ajudes europees que reben.
A Barcelona, a l’emblemàtic Palau Reial de Pedralbes, tenim la seu de la Unió pel Mediterrani (UpM) però poques són les persones que ho saben i poques són les institucions que li donen suport. Afortunadament la Unió Europea i el Banc Europeu de Inversions i fins i tot l’agència Habitat de les Nacions Unides, ara comandada per l’antic alcalde de Barcelona Joan Clos, li donen suport. És una excepció al desinterès que he remarcat en relació a altres organismes internacionals que tenim però que no impulsem. Afortunadament l’Associació de Cambres de Comerç de la Mediterrània(Ascame), amb Secretariat a la Cambra de Comerç de Barcelona i Turisme de Barcelona, han decidit ajudar la Unió pel Mediterrani a celebrar la reunió empresarial que del 22 al 24 de novembre congregarà a Barcelona més de 2.000 empresaris dels països mediterranis, de la mateixa manera que es va ajudar la Llotja de Cereals de Barcelona ara fa poques setmanes portant a la nostra històrica Casa Llotja molts operadors agraris de la Mediterrània.
La UpM va néixer com a continuadora del procés euromediterrani de Barcelona que s’inicià amb la Conferència Euromediterrània de Barcelona de 1995 i ho va fer amb mal peu perquè alguns van interpretar que només va ser més un caprici del president francès Sarkozy que no pas una iniciativa necessària.
Capitalitat mediterrània.
D’ençà que el Secretariat de l’UpM va començar a treballar a Barcelona després de la signatura de l’acord seu entre la Unió i el Govern d’Espanya, la UpM ha tingut tres secretaris generals i l’actual, Fathallah Sijilmassi, ha aconseguit anar posicionant l’entitat a partir de la seva presa de possessió el març de 2012.
Fa pocs dies l’UpM ha publicat la seva memòrial anual en què es pot constatar que gràcies a la seva activitat no paren de venir a Barcelona experts en les diferents àrees de treball que dirigeixen els seus sis vicepresidents amb finançaments de diferents procedències, gràcies que la UpM és l’única organització que agrupa els 43 països del nord i del sud del Mare Nostrum. Malgrat les dificultats derivades del fracàs de les primaveres àrabs i del problema dels refugiats que tracten d’arribar a les costes d’Europa. la UpM porta a terme moltes accions per crear llocs de treball als països mediterranis, sobretot per als joves, per aconseguir que les dones dels països del sud vagin guanyant consideració social en unes societats marcadament masclistes, i que es preocupa d’impulsar projectes congruents amb els Disset Objectius de Desenvolupament Sostenible aprovats per l’Assemblea General de les Nacions Unides al setembre de 2015 per a la seva consecució pel 2030.
Hem de pensar que entre els 43 països membres n’hi ha de molt importants, tan importants en extensió com Algèria (amb 2,4 milions de quilòmetres quadrats), o en població, com Alemanya (82 milions d’habitants), Egipte (80 milions) i Turquia (70 milions), per molt que alguns d’ells estiguin ara en situació de conflicte.
Portar a Barcelona la UpM va costar molt. Siguem conscients que l’entitat ens dona capitalitat euromediterrània. No fem res que ens la faci perdre!
