Candidats a unicorn català
Nou tecnològiques amb un alt potencial han estat triades per experts reunits per L’Econòmic. Barcelona és un pol d’emprenedoria però no ha aconseguit tenir una ‘start-up’ en el club de les dels mil milions de dòlars
En l’àmbit de l’emprenedoria tecnològica el terme unicorn ha fet fortuna. El mot s’utilitza per designar els projectes que assoleixen un valor de mil milions de dòlars o més en algun moment de la seva cerca de capital. Si bé l’animal mitològic era, en el fons, un frau, en l’ecosistema mundial de les start-ups d’unicorns n’hi ha, però són una raresa, es poden comptar amb els dits d’una mà els que entren dins d’aquesta categoria cada any.
Tanmateix, ¿qui pot assegurar que un dels pròxims unicorns no tingui accent català? Talent i bones idees no en falten. Typeform ha revolucionat la forma com s’emplenen els formularis a internet i els ha transformat en una experiència amable; Verse ha posat en marxa un sistema de pagament entre particulars de manera senzilla, segura i ràpida; 21 Buttons és una barreja de xarxa social i plataforma de comerç electrònic basada en el món de la moda i en el fenomen dels influencers; Kompyte ha desenvolupat una potent eina informàtica que rastreja internet a la recerca d’informació sobre empreses competidores dins d’un mateix mercat i n’analitza els resultats... I així fins a nou projectes empresarials (start-ups tecnològiques i biotecnològiques) que han estat seleccionats per un grup d’experts . MiCuento, Anaconda, Peptomyc, Exoticca i Adsmurai són les altres empreses de la tria d’aquest any.
Aquesta és ja la quarta edició d’aquest exercici periodístic que L’Econòmic fa coincidir amb el seu aniversari -aquest any fem set anys- i que té per objectiu donar visibilitat al vigor emprenedor de Barcelona i de tot Catalunya.
L’habilitat de seduir els inversors i aixecar capital per finançar l’empresa és un dels criteris que han tingut en compte els experts que han fet la selecció de les empreses. No l’únic. En general, es tracta de projectes amb una trajectòria d’èxit en aquest aspecte.
El cas paradigmàtic és la biotecnològica Anaconda Biomed, que el maig passat va tancar una ronda de 15 milions d’euros, i és la quarta des del 2015, segons recorda Ofir Arad, confundador. “Hem dedicat molts esforços per aconseguir el finançament; normalment les empreses del nostre perfil que necessiten una capitalització molt elevada miren de trobar-la mitjançant ajuts públics, però a vegades a costa de desviar el focus de la recerca per poder entrar en les convocatòries; nosaltres hem decidit no anar per aquesta via i apostar pel diner privat”, diu Arad. Els fundadors d’aquesta empresa que treballa en el desenvolupament d’un catèter per al tractament de l’ictus isquèmic agut, primer van trucar a la porta de familiars, amics i coneguts, després van reclamar l’atenció de business angels i finalment van recórrer als fons d’inversió. Originari d’Israel, aquest emprenedor afirma que al seu país el 5% del pressupost públic es destina a incubadores i suport als emprenedors.
Els tres socis de Verse també són crítics amb la idea de cercar el capital públic: “Les línies d’ajuts de l’administració són préstecs i l’últim que ha de fer un emprenedor és endeutar-se”, assegura Borja Rossell, un dels fundadors, que pensa que “el sector públic no s’ha d’involucrar en un molt d’alt risc”. Laura Soucek, confundadora de Peptomyc, una biotecnològica que investiga un tractament no agressiu per al càncer, reconeix que la primera elecció va ser la cerca de capital públic, “però moltes vegades no és suficient o no arriba a temps”, diu Soucek. “Pot ser una solució per a start-ups madures que ja generen recursos però és molt dur per a les que estan en una fase primerenca”, afegeix.
En canvi, ha estat una solució per a Micuento, una proposta de contes personalitzats que ha aconseguit força èxit. Van fer les primeres passes en el món del finançament amb una campanya de micromecenatge a Crowdcube, després van rebre el suport de la divisió de business angels del Banc Sabadell que van complementar amb capital públic procedent d’un crèdit participatiu d’Enisa (ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat) i un altre de l’ICF. Javier Falco, soci fundador de Micuento, explica que l’inversor privat “no està acostumat a apostar per un sector que no s’associa amb la innovació com el del llibre”. Són les mètriques del negoci les que acaben per convèncer els fons d’inversió.
Marc Soler, de 21 Buttons, també té bones paraules per a l’entorn públic de finançament que hi ha a Catalunya: “Cada vegada són més actius”, subratlla. Aquesta plataforma de moda ha tancat darrerament una ronda de finançament de 3 milions d’euros, que s’ha assolit amb capital local però també internacional: “Té sentit per a una start-up com la nostra amb una clara vocació de créixer a fora”, diu Soler.
Captar finançament internacional sempre ha estat la vocació de Verse. D’aquí prové l’1,8 milions de dòlars de la primera ronda, els 8,3 de la segona i els 20 de la tercera. “Les valoracions que es feien de l’empresa no entraven en el cap dels inversors d’aquí”, reconeix Àlex Lopera, un altre dels socis de la companyia. El fet que Verse tingués la seu a Barcelona, fora dels Estats Units, d’on són la majoria dels inversors, va ser un factor de dificultat afegit que van haver de superar. Laura Soucek, de Peptomyc, també pensa que els fons internacionals són més agosarats: “És difícil trobar inversors locals que estiguin disposats a córrer veritables riscos i que confiïn en biotecnològiques en fases molt primerenques”, apunta.
El finançament és clau en el desenvolupament d’una start-up però no només pel múscul econòmic que proporciona sinó també per l’acompanyament i coneixement que sovint porta associat. Marc Elena, un dels tres socis d’Adsmurai, proveïdora de solucions per a la gestió de la publicitat en xarxes socials, és molt clar en aquest sentit: “Hi ha diner que només és diner, i altre que és una capa de valor.” Elena recorda que tots els fons d’inversió tenen una filosofia al darrere i quan “et cases” amb uns és important que hi hagi sintonia en aquest terreny, si no pot ser un dels motius de fracàs d’una start-up.
A aquest factor s’afegeix que els fons tenen les seves particulars dinàmiques de funcionament amb períodes de receptivitat i altres que no ho són: “Trobar el fons que a tu t’interessa, seduir-los amb la teva proposta i coincidir en el moment en què tots dos som receptius no és fàcil”, explica el màxim responsable d’Adsmurai.
De totes maneres, hi ha un gran interès per part dels fons internacionals per invertir a les start-ups europees i, concretament, a les de Barcelona, on s’està creant un gran hub d’emprenedoria tecnològica. Aquest moment pot propiciar que empreses nascudes a la ciutat facin el salt de dimensió que encara ens falta: “Encara Barcelona no està en la lliga de les grans start-ups mundials”, assegura Marc Elena.
Alguns dels emprenedors que formen part de la selecció d’enguany pensen que perquè aquesta barrera caigui, cal l’ambició d’altres latituds. “Als EUA quan alguna cosa els interessa són molt directes i van a totes; els processos són molt més ràpids”, assegura Pere Codina, màxim executiu de Kompyte i un dels tres socis de l’empresa.
Cal tenir en compte també el paper de les grans companyies cotitzades, que en altres països compren start-ups i les fan créixer, i que aquí és més passiu.
Qui sap si alguna de les nou firmes de la tria pot ser el primer unicorn català?
Els experts fan la tria
Per seleccionar les start-ups catalanes amb més projecció de futur L’Econòmic ha buscat un equip d’experts, inversors i coneixedors de tot allò que es cou actualment a Barcelona i Catalunya relacionat amb noves iniciatives tecnològiques o del món biotecnològic. Enguany el grup ha estat format per Luis Ruiz, soci de Spherium Biomed, Mercè Tell, cofundadora d’Avet Venture, Manuel Carol, director de BStartup10, de Banc Sabadell, i Simon Lee, dissenyador creatiu amb una dilatada carrera en el sector del mòbil i els videojocs, que és cofundador d’Incubio i de Gamebcn. També hi han participat Miguel Vicente, president del clúster Barcelona Tech City, i Miquel Martí, tots dos directius del Pier 01.
Estrelles d’altres edicions
Enguany és la quarta edició que volem celebrar l’aniversari del naixement de L’Econòmic amb una tria de les start-ups de què més se’n parlarà en el futur. Algunes de les que vam escollir en altres edicions s’han convertir en firmes d’èxit. És el cas de Wallapop, aplicació d’internet de productes usats. També destaca Kantox, que fa intercanvi entre empreses sense passar per una entitat bancària, o Minorix, de fàrmacs per al tractament de malalties minoritàries. En l’edició del 2016 es podrien destacar diverses iniciatives com ara Signaturit, que aposta per la firma electrònica, o la biotecnològica Aelix Therapeutics, que treballa la immunoteràpia contra el sida, o Red Points, que aporta eines contra la pirateria a la xarxa.
Ser ‘influencer’ està a l’abast de tothom
xarxa social de moda
jordi garriga riu
Seguim les modes, però és innegable que també ens agradaria intervenir-hi, poder modelar-les. Això és el que permet l’app 21 Buttons, a través de la qual l’interessat per la moda pot apreciar propostes de roba interessants, i comprar-les, també hi pot penjar una foto seva amb les seves propostes, observar si són apreciades pel públic i, a més, endur-se una comissió per les vendes generades a les marques.
Fundador, conjuntament amb Jaime Farrés, de l’empresa, Marc Soler explica: “Quan treballàvem a una consultoria, de l’observació vam arribar a la certesa que el consumidor cerca plataformes de consumidor per definir el seu estil i, alhora, vol fer el que li vingui de gust amb les propostes.” Hi afegeix que 21 Buttons “és una plataforma de 360 graus, en què qualsevol pot trobar, i comprar, tot allò que necessita, però també, i així democratitzem la moda, hom pot penjar el seu look i, a la seva escala, esdevenir un influencer que pot cobrar per la seva activitat”. Concretament, una comissió d’entre un 4% i un 6% de la venda. Un rastrejador (tracker) dona fe de les vendes que ha generat cada persona a través del sistema d’etiquetatge de tots els articles proposats pels usuaris de l’app, que també poden crear els seus propis armaris, de roba esportiva, hivern, estiu, platja, sortir de nit... 21 Buttons ja ha aconseguit integrar gairebé totes les marques que tenen una certa presència al mercat, ha assolit 2,3 milions de descàrregues a Espanya, Itàlia i el Regne Unit i que s’hi pengin 20.000 fotos al dia. En el Twitter, ja té amb 1,1 seguidors.
Una particularitat de 21 Buttons és que aplega influenciadors que han consolidat un ferm lideratge a les xarxes, com és el cas de Dulceida, amb qualsevol que vulgui la seva particular combinació de camisa, pantaló i calçat. Com diu Marc Soler, “és un mix que inclou els amics o influencers que tens al teu propi Instagram, però també desconeguts que poden ser molt suggeridors.”
Les intencions dels emprenedors Soler i Farrés és créixer, en els pròxims anys, a Europa i, més endavant, travessar l’Atlàntic i provar sort al mercat dels EUA.
La novetat
Qui hi pengi la seva proposta de vestir rebrà una remuneració
Comprar en un clic viatges de luxe a baix cost
ramon roca
La previsió és acabar el present exercici amb 13,1 milions d’euros de facturació i poder arribar als 120 milions el 2020. Aquestes són les previsions d’Exoticca, una plataforma en línia de contractació de viatges de “luxe”, en hotels de 4 i 5 estrelles d’arreu del món, que va començar a operar el 2014. Jesús Rodríguez, CEO i fundador de la start-up nascuda a Barcelona, explica que el secret és tenir un bon objectiu. “És el millor projecte perquè pots contractar el viatge en un clic en hotels de gran qualitat amb un 40% de descompte respecte a una destinació feta a través d’una agència convencional”. Un dels secrets de l’èxit és l’experiència del seu líder. Va treballar com a majorista de viatges en grans empreses i també va estar en agències de viatges en línia. “Vaig observar que moltes coses no es feien bé i el preu era excessiu, per això vaig crear aquesta empresa”, diu Jesús Rodríguez, orgullós del que està aconseguint. Una empresa en què inicialment hi havia cinc treballadors i ara sobrepassen la trentena i, a més, disposen d’un altre grup de col·laboradors externs. L’Índia, el Perú, Tailàndia o el combinat del Vietnam i Cambodja tenen molt d’èxit i la mitjana d’edat dels clients és de 48 anys. En l’oferta d’Exoticca les destinacions són pràcticament tancades. El contractant, però, pot escollir la categoria dels hotels, la ciutat de sortida, la data, les activitats opcionals i la línia aèria.
Fa dos mesos va obrir una delegació al Regne Unit, on ja han aconseguit dos milions de lliures esterlines. A principis de juny van obrir una delegació a França i a la tardor n’inauguraran una a Alemanya. La firma va a tota vela. L’any vinent vindran els mercats dels EUA, el Canadà, Austràlia, Llatinoamèrica i Europa.
L’empresa està a punt de tancar una roda privada de finançament d’un milió d’euros. En el passat van utilitzar ajudes en forma de préstecs per valor d’un milió d’euros de la part pública (ICF i Emprendetur) i 400.000 euros procedents de fonts privades.
Gestors de publicitat en xarxes socials
Francesc Muñoz
Adsmurai té la seu en un fantàstic àtic al passeig de Gràcia, un lloc cèntric i ben comunicat per als 54 treballadors de la tecnològica i els entre deu i quinze més que s’hi incorporaran abans de finals d’any: “És un dels molts elements que fan que la gent sigui feliç”, diu Marc Elena, màxim responsable i cofundador amb Otto Würs i Juan Robles. Els tres van posar en marxa Adsmurai el 2014, després que Facebook els proposés un acord de col·laboració especial. Elena portava alguns anys fent màrqueting en xarxes socials per a grans marques d’una manera gairebé artesanal, però amb un grans resultats que el van fer destacar. L’acord amb Facebook el va esperonar a desenvolupar una eina informàtica amb la qual fer créixer el negoci.
Avui tenen més de cent clients de grans marques sobretot de productes de consum i viatges, entre els quals destaquen Puig, Damm o Desigual. Han obert delegacions comercials a Madrid, Mèxic i Colòmbia. Pròximament ho faran a París i Londres, on han començat a treballar per a mitjans com ara Time Out, The Guardian i The Telegraph. A més de Facebook també fan publicitat a Twitter, Youtube i Instagram, amb qui també tenen un estatus especial.
Facturen uns 30 milions d’euros i a inicis d’aquest any van tancar una ronda d’inversió de 4 milions d’euros liderada per Axon Partners Group, BStarup i Enisa. Amb part d’aquests recursos pretenen impulsar una nova pota del negoci coneguda per la sigla en anglès UGC (User Generated Content), és a dir, les fotos i vídeos que comparteixen els usuaris de les xarxes socials i que les grans marques han començat a utilitzar en les seves campanyes. Adsmurai treballa en eines de reconeixement d’imatge, que aprenen de forma automàtica. “Tenim moltes esperances dipositades en el desenvolupament d’aquest negoci”, diu Elena.
Espiant l’estratègia ‘on line’ de la competència
Francesc Muñoz
Pere Codina i Albert Colmenero, dos dels tres fundadors de Kompyte, es van conèixer a la universitat i durant set anys es van dedicar a dissenyar llocs web i prestar altres serveis de programació a mida. Molts dels seus clients tenien botiga a internet i els van fer veure la dificultat que tenien per reaccionar a temps als moviments de la competència. Solucionar aquest problema els va portar a crear Kompyte el 2014, projecte del qual van convidar a formar part Sergio Ramírez, que havien tingut com a becari i per a qui Pere Codina no escatima elogis: “És un geni.” Aquest plus d’enginy era necessari per assumir el repte tecnològic que suposava desenvolupar una eina de gran complexitat. Finalment la plataforma que va veure la llum és capaç de rastrejar i analitzar en temps real l’estratègia on line de les empreses. “Tenim tecnologia per monitoritzar entre dos i tres milions d’empreses”, explica Codina. Una part d’aquests negocis es rastregen a instàncies dels clients. La resta es guarden per tenir un històric de les empreses.
L’arribada al mercat els va oferir alguna sorpresa no petita. Sobretot quan van comprovar que les empreses que estaven utilitzant la seva eina eren sobretot les grans firmes de tecnologia, programari i serveis financers amb seu als Estats Units i nord d’Europa: “Entre el centenar de clients que tenim hi ha les principals corporacions tecnològiques de Silicon Valley”, concreta Codina.
Els joves emprenedors veuen com una gran fita en el creixement de Kompyte la seva participació en el Disrupt San Francisco, un important esdeveniment mundial per a start-ups, al qual van arribar de la mà d’Acció. Això els va obrir la porta de l’acceleradora 500 Startups de Silicon Valley: “La formació que vam rebre va ser brutal”, diu Pere Codina. El febrer passat els fons Adara Ventures i VenturCap van invertir en Kompyte sense que hagi transcendit la xifra. Són diners que van sobretot a desenvolupar la tecnologia, però també a màrqueting. Ara l’adreça que figura al lloc web és la dels EUA: “Aquí no tenim mercat, li falta sis o set anys”, es lamenta.