Eines

‘California Dreamin’’

Què tenen Califòrnia o Silicon Valley que no tinguin altres llocs del planeta? Probablement moltes coses: grans universitats, esperit emprenedor, facilitat per aconseguir capital, excel·lents i reconegudes empreses, bon clima, bones comunicacions i segurament encara unes quantes coses més. El que més em fascina d’aquesta gent, però, és el seu optimisme. Ho veuen tot possible, no es deixen portar fàcilment pel desànim i tenen moltes ganes de fer coses, siguin les que siguin

El títol d’aquest arti­cle està ins­pi­rat en una cançó que molts deveu recor­dar: Cali­for­nia Dre­a­min’ de The Mamas and the Papas. Un con­junt que va tenir molt èxit a la dècada dels sei­xanta amb mol­tes cançons emblemàtiques a més de l’esmen­tada. Recor­deu Mon­day, mon­day? Eren els temps del flower power, de l’amor lliure, de les pri­me­res expe­ri­men­ta­ci­ons amb LSD i tan­tes coses més.

Escric aquest arti­cle des de Califòrnia, on estic pas­sant unes set­ma­nes posant-me al cor­rent de les dar­re­res nove­tats en inno­vació. Com és sabut, Sili­con Valley con­ti­nua essent l’eco­sis­tema inno­va­dor més impor­tant del pla­neta. Din­tre d’uns dies aniré a la d.​school de la Uni­ver­si­tat de Stan­ford a par­ti­ci­par en un taller sobre design thinking, una meto­do­lo­gia en auge que és ori­ginària d’aques­tes ter­res. Men­tre com­pro alguns que­viu­res al mític Whole Foods Market a Santa Bar­bara m’assa­bento que l’acaba d’adqui­rir Ama­zon. “Déu n’hi do”, penso. Som només a les por­tes d’una gegan­tina revo­lució en logística i dis­tri­bució que can­viarà de soca-rel els nos­tres hàbits de com­pra. Dei­xem estar ja tanta inno­vació en pro­ducte i pen­sem en canals, pro­ces­sos, mar­ques, xar­xes, espais...

Què tenen Califòrnia o Sili­con Valley que no tin­guin altres llocs del pla­neta? Pro­ba­ble­ment mol­tes coses: grans uni­ver­si­tats, espe­rit empre­ne­dor, faci­li­tat per acon­se­guir capi­tal, excel·lents i reco­ne­gu­des empre­ses, bon clima, bones comu­ni­ca­ci­ons i segu­ra­ment encara unes quan­tes coses més.

Pos­si­ble.

El que més em fas­cina d’aquesta gent, però, és el seu opti­misme. Ho veuen tot pos­si­ble, no es dei­xen por­tar fàcil­ment pel desànim i tenen mol­tes ganes de fer coses, siguin les que siguin. Els com­paro amb els euro­peus i penso que són més àgils pen­sant i tre­ba­llant i més inge­nus (en el bon sen­tit de l’expressió, és clar). Tenen força clars els seus punts dèbils i fins i tot se’n riuen de sí matei­xos però al mateix temps se’ls nota que esti­men el seu país i que la idea de ser ame­ri­cans els omple d’orgull. És el famós Ame­ri­can Dream: cal pen­sar en gran, somiar i fer pos­si­ble qual­se­vol cosa amb un bon som­riure. És cert que l’èxit passa pri­mer per la casa dels que s’aven­tu­ren i s’arris­quen amb intel·ligència.

Vaig a visi­tar la Misión de Santa Bar­bara i el Pre­si­dio i lle­geixo que hi va tenir un paper des­ta­cat un mallorquí nas­cut a Petra, Fra Juníper Serra. Un bon amic i nota­ble empre­sari de ter­res tar­ra­go­ni­nes em fa notar que he estat, amb uns mesos de diferència, a Petra i a Santa Bar­bara, com res­se­guint incons­ci­ent­ment les pas­ses de l’il·lus­tre fran­ciscà. Casu­a­li­tat? You never know... Pas­se­jant per la Misión em trobo una rajo­leta estratègica­ment col·locada que resa “Siau Ben­vin­guts”.

Tor­nant a l’hotel lle­geixo que a casa nos­tra només una de cada qua­tre empre­ses dedica recur­sos a la inno­vació i el desen­vo­lu­pa­ment tec­nològic i científic. Hi ha molta feina a fer, encara, no som Califòrnia. Pot­ser la set­mana que ve, quan ens lle­vem el dilluns amb ganes d’enca­rar la set­mana amb ener­gia i cre­a­ti­vi­tat, farem plans per posar en marxa d’una vegada la inno­vació a les empre­ses cata­la­nes. Mon­day, mon­day...



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.