Borsa

Un semestre positiu, sense pal·liatius

La disminució de riscos polítics, les bones dades macroeconòmiques i empresarials i les expectatives de pujada de tipus animen les borses mundials, especialment el mercat espanyol.

Els riscos polítics, que semblava que les borses toleraven millor però encara feien patir els inversors, s’han anat esvaint, sobretot a Europa, on els populismes han vist frenat l’ascens
El pes dels bancs ha ajudat l’Ibex-35 a ser el millor del continent

És el qua­li­fi­ca­tiu més repe­tit entre els ana­lis­tes finan­cers quan valo­ren com han anat els sis pri­mers mesos de l’any. Posi­tiu. Les bor­ses mun­di­als han regis­trat alces impor­tants entre gener i juny en un semes­tre en què no hi ha hagut ensurts als mer­cats, tot i que, mirat des de prin­ci­pis d’any, s’albi­ra­ven diver­ses incer­te­ses a l’horitzó. Aques­tes, o bé no s’han con­fir­mat o bé no han afec­tat nega­ti­va­ment el com­por­ta­ment de les bor­ses.

L’Ibex-35 ha estat el millor selec­tiu d’Europa i s’ha reva­lo­rat un 10,89%, men­tre que el Dax ale­many ho ha fet un 6,26%, el Cac francès, un 4,88%, i el Foot­sie britànic, un 1,88%. L’Euros­toxx 50, que agrupa els valors més des­ta­cats de tot el con­ti­nent, ha pujat un 4,03%. A l’altre cos­tat de l’Atlàntic, el Dow Jones s’ha ano­tat un 7,38% i con­ti­nua mar­cant màxims històrics.

Les puja­des no han estat l’únic aspecte posi­tiu del semes­tre i experts com ara Xavier Tei­xidó, direc­tor de Renta 4 a Bar­ce­lona. des­ta­quen que aquests incre­ments s’han produït en un con­text gens volàtil i amb poca eufòrica. Segons diu, es tracta d’un feno­men favo­ra­ble perquè, quan hi ha eufòria als mer­cats, "sem­pre hi ha gent que inver­teix de pressa i des­es­pe­ra­da­ment". En canvi, aquests sis mesos hi ha hagut un crei­xe­ment bas­tant sos­tin­gut. Més enllà d’això, Tei­xidó des­taca que molts inver­sors han entrat a través de fons d’inversió, cosa que demos­tra un desig d’obte­nir ren­di­ment a mitjà o llarg ter­mini i no a través de l’espe­cu­lació a curt ter­mini.

Raons.

Dar­rere d’aquest ambi­ent d’espe­rança que sem­bla reg­nar als mer­cats, hi ha diver­sos motius. Pri­mer, els ris­cos polítics, que les bor­ses ja començaven a tole­rar millor però encara feien patir els inver­sors, s’han anat esvaint al llarg dels mesos.

És remar­ca­ble el cas d’Europa, on el temut ascens dels popu­lis­mes sem­bla haver-se con­tin­gut. El bloc, ja amenaçat l’any pas­sat pel vot favo­ra­ble al Bre­xit al Regne Unit, afron­tava a prin­ci­pis d’aquest 2017 un parell de cites amb les urnes més sum­ma­ment deli­ca­des. A l’agenda dels inver­sors esta­ven mar­cats en ver­mell el dia de les elec­ci­ons a Holanda i a França, on les enques­tes pre­de­ien un incre­ment del poder de par­tits euro­escèptics. En canvi, cap dels dos temors no es va con­ver­tir en rea­li­tat, sinó que, en ambdós casos, es van impo­sar can­di­dats libe­rals i par­ti­da­ris de la inte­gració. Els inver­sors van rebre amb espe­cial alleu­ja­ment la victòria d’Emma­nuel Macron davant Marine Le Pen a les pre­si­den­ci­als fran­ce­ses.

Les dades macro­e­conòmiques cone­gu­des al llarg del semes­tre, que con­fir­ma­ven la recu­pe­ració econòmica, també han con­tribuït a les alces. De la mateixa manera, els resul­tats de les empre­ses euro­pees, que ofe­rei­xen pocs dub­tes sobre la millora del seu negoci després d’anys plens d’incer­te­ses, han afe­git opti­misme als mer­cats.

Per últim, als pri­mers mesos, les dades d’inflació van fer créixer les expec­ta­ti­ves que el Banc Cen­tral Euro­peu (BCE) podria avançar la reti­rada d’estímuls econòmics i, per tant, la pujada dels tipus d’interès. I les bor­ses van rebre aques­tes expec­ta­ti­ves de manera favo­ra­ble. De fet, la mode­ració del crei­xe­ment dels preus en els dar­rers mesos del semes­tre és una de les raons per les quals les bor­ses van cor­re­gir lleu­ge­ra­ment la pujada al juny.

Aquests fac­tors han fet can­viar el sen­ti­ment dels inver­sors res­pecte a la renda vari­a­ble euro­pea, i molts títols del Vell Con­ti­nent han estat capaços de reduir el gap res­pecte als seus rivals nord-ame­ri­cans. El cas de les empre­ses espa­nyo­les és sig­ni­fi­ca­tiu en aquest sen­tit. No obs­tant això, més que les bones dades macro i micro­e­conòmiques, que també ha tin­gut el seu pes, el motiu més impor­tant pel qual el selec­tiu espa­nyol ha pujat més que els d’altres països euro­peus és, segons Toni Cárde­nas, de Caixa d’Engi­nyers, el pes que hi tenen els bancs. En efecte, l’Ibex-35 s’ha bene­fi­ciat del com­por­ta­ment molt posi­tiu dels valors del sec­tor finan­cer, les reva­lo­ra­ci­ons dels quals dei­xen clar que els inver­sors han tor­nat a recu­pe­rar la con­fiança després d’uns anys d’haver-los cas­ti­gat.

Amb tot, als EUA, els inver­sors con­ti­nuen abo­cant diners a les bor­ses i els índexs seguei­xen mar­cant màxims històrics. Segons Albert Grau, d’Argenta, mal­grat que s’han sen­tit veus que adver­tien que alguns títols esta­ven cars, mol­tes empre­ses del país han millo­rat les seves pre­vi­si­ons de ven­des i bene­fi­cis i han con­vençut els inver­sors que podien con­ti­nuar reva­lo­rant-se. En aquest incre­ment dels resul­tats espe­rats hi tenen molt a veure, apunta Grau, les pro­me­ses del Donald Trump d’estímuls econòmics i rebai­xes fis­cals. Falta per veure, però, si el pre­si­dent acon­se­gueix el suport neces­sari per a les refor­mes amb què ha seduït els mer­cats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.