Un semestre positiu, sense pal·liatius
La disminució de riscos polítics, les bones dades macroeconòmiques i empresarials i les expectatives de pujada de tipus animen les borses mundials, especialment el mercat espanyol.
És el qualificatiu més repetit entre els analistes financers quan valoren com han anat els sis primers mesos de l’any. Positiu. Les borses mundials han registrat alces importants entre gener i juny en un semestre en què no hi ha hagut ensurts als mercats, tot i que, mirat des de principis d’any, s’albiraven diverses incerteses a l’horitzó. Aquestes, o bé no s’han confirmat o bé no han afectat negativament el comportament de les borses.
L’Ibex-35 ha estat el millor selectiu d’Europa i s’ha revalorat un 10,89%, mentre que el Dax alemany ho ha fet un 6,26%, el Cac francès, un 4,88%, i el Footsie britànic, un 1,88%. L’Eurostoxx 50, que agrupa els valors més destacats de tot el continent, ha pujat un 4,03%. A l’altre costat de l’Atlàntic, el Dow Jones s’ha anotat un 7,38% i continua marcant màxims històrics.
Les pujades no han estat l’únic aspecte positiu del semestre i experts com ara Xavier Teixidó, director de Renta 4 a Barcelona. destaquen que aquests increments s’han produït en un context gens volàtil i amb poca eufòrica. Segons diu, es tracta d’un fenomen favorable perquè, quan hi ha eufòria als mercats, "sempre hi ha gent que inverteix de pressa i desesperadament". En canvi, aquests sis mesos hi ha hagut un creixement bastant sostingut. Més enllà d’això, Teixidó destaca que molts inversors han entrat a través de fons d’inversió, cosa que demostra un desig d’obtenir rendiment a mitjà o llarg termini i no a través de l’especulació a curt termini.
Raons.
És remarcable el cas d’Europa, on el temut ascens dels populismes sembla haver-se contingut. El bloc, ja amenaçat l’any passat pel vot favorable al Brexit al Regne Unit, afrontava a principis d’aquest 2017 un parell de cites amb les urnes més summament delicades. A l’agenda dels inversors estaven marcats en vermell el dia de les eleccions a Holanda i a França, on les enquestes predeien un increment del poder de partits euroescèptics. En canvi, cap dels dos temors no es va convertir en realitat, sinó que, en ambdós casos, es van imposar candidats liberals i partidaris de la integració. Els inversors van rebre amb especial alleujament la victòria d’Emmanuel Macron davant Marine Le Pen a les presidencials franceses.
Les dades macroeconòmiques conegudes al llarg del semestre, que confirmaven la recuperació econòmica, també han contribuït a les alces. De la mateixa manera, els resultats de les empreses europees, que ofereixen pocs dubtes sobre la millora del seu negoci després d’anys plens d’incerteses, han afegit optimisme als mercats.
Per últim, als primers mesos, les dades d’inflació van fer créixer les expectatives que el Banc Central Europeu (BCE) podria avançar la retirada d’estímuls econòmics i, per tant, la pujada dels tipus d’interès. I les borses van rebre aquestes expectatives de manera favorable. De fet, la moderació del creixement dels preus en els darrers mesos del semestre és una de les raons per les quals les borses van corregir lleugerament la pujada al juny.
Aquests factors han fet canviar el sentiment dels inversors respecte a la renda variable europea, i molts títols del Vell Continent han estat capaços de reduir el gap respecte als seus rivals nord-americans. El cas de les empreses espanyoles és significatiu en aquest sentit. No obstant això, més que les bones dades macro i microeconòmiques, que també ha tingut el seu pes, el motiu més important pel qual el selectiu espanyol ha pujat més que els d’altres països europeus és, segons Toni Cárdenas, de Caixa d’Enginyers, el pes que hi tenen els bancs. En efecte, l’Ibex-35 s’ha beneficiat del comportament molt positiu dels valors del sector financer, les revaloracions dels quals deixen clar que els inversors han tornat a recuperar la confiança després d’uns anys d’haver-los castigat.
Amb tot, als EUA, els inversors continuen abocant diners a les borses i els índexs segueixen marcant màxims històrics. Segons Albert Grau, d’Argenta, malgrat que s’han sentit veus que advertien que alguns títols estaven cars, moltes empreses del país han millorat les seves previsions de vendes i beneficis i han convençut els inversors que podien continuar revalorant-se. En aquest increment dels resultats esperats hi tenen molt a veure, apunta Grau, les promeses del Donald Trump d’estímuls econòmics i rebaixes fiscals. Falta per veure, però, si el president aconsegueix el suport necessari per a les reformes amb què ha seduït els mercats.