Sense amenaces a l’horitzó
Els inversors estaran especialment pendents de les dades d’inflació i de les paraules dels presidents dels bancs centrals
Després d’un semestre com el que s’acaba de tancar, la pregunta de molts inversors –especialment d’aquells que no han pogut beneficiar-se de les alces- és si el patró es repetirà. S’ha de dir que la majoria d’analistes veuen poc probable que es tornin a donar pujades del nivell de les què s’han produït entre gener i maig, quan les borses van arribar al punt més alt de l’any. De fet, a partir de llavors s’ha donat una lleugera correcció que, això sí, no treu brillantor al balanç global.
Ara bé, també és cert que aquests experts tampoc no veuen amenaces a l’horitzó que puguin desestabilitzar els mercats.
En el terreny polític, el panorama sembla més pacificat, amb unes eleccions a Alemanya després de l’estiu que, almenys fins ara, els inversors no han vist amb temor. De fet, en aquest cas, totes les enquestes deixen el candidat euroescèptic bastant allunyat dels dos primers llocs, que semblen garantits per a l’actual cancellera, Angela Merkel, i el socialista Martin Schulz.
No obstant això, alguns analistes com ara Felipe López-Gálvez, de Self Bank, sí que veuen un risc polític per als pròxims mesos. López-Gálvez apunta que és una incògnita com reaccionaran les borses al referèndum que el govern català ha promès organitzar. Segons diu, fins ara no s’havia descomptat aquesta possibilitat. Per això, preveu que els mercats puguin reaccionar en els pròxims mesos.
Per la seva banda, als EUA s’esperen les concrecions de les promeses que el president Trump va fer durant la campanya i en els primers mesos del seu mandat. Res no podria fer més content Wall Street que la confirmació de la rebaixa fiscal, l’augment de la despesa pública i la desregulació bancària. No obstant això, està per veure si el republicà aconsegueix els suports necessaris per tirar endavant les reformes, enmig d’un ambient molt dividit a la cambra legislativa.
Amb tot, més que als palaus presidencials i a les institucions polítiques, els inversors estaran més atents a allò que diuen els responsables dels bancs centrals. Així ho creu l’analista de Self Bank. La prova és el que va passar la setmana passada als mercats. El president del BCE, Mario Draghi, va pronunciar una conferència a Portugal i alguns analistes van interpretar a partir de les seves paraules que la fi del programa de compra de deute podia estar més a prop del que s’esperava. I van anar més enllà en preveure que, si era així, l’increment de tipus també es podia avançar. Les borses van reaccionar a l’alça, mentre que es van desencadenar les vendes al mercat de deute. Hores després, els mateixos responsables del BCE s’encarregaven de matisar la interpretació que s’havia fet de les paraules de Draghi i esvaïen l’esperança d’una retirada dels estímuls monetaris.
Així, sembla que els plans de l’organisme no han canviat i els mercats encara hauran d’esperar un temps perquè es produeixin les pujades de tipus. Aquestes estan més a prop als EUA, on la Reserva Federal manté la seva previsió de decretar un nou increment d’aquí a finals d’any.
Malgrat aquesta diferència en la política monetària, que, en teoria, hauria d’afavorir el dòlar respecte de l’euro, la moneda comunitària s’ha enfortit aquests mesos respecte de l’americana. Aquest és, de fet, l’únic factor negatiu que apunten els analistes per a l’economia europea. L’analista de Self Bank Felipe López-Gálvez ho atribueix precisament a la recuperació i a la disminució de riscos polítics al continent, dos factors positius, però que han provocat, de retruc, una pujada de l’euro que pot llastar la competitivitat de les empreses europees respecte a les nord-americanes.