Focus

Candidats a unicorn català

Nou tecnològiques amb un alt potencial han estat triades per experts reunits per L’Econòmic. Barcelona és un pol d’emprenedoria però no ha aconseguit tenir una ‘start-up’ en el club de les dels mil milions de dòlars

Els emprenedors valoren el capital que a més de diner proporciona valor
Alguns projectes prefereixen capital exterior perquè és més competitiu

En l’àmbit de l’empre­ne­do­ria tec­nològica el terme uni­corn ha fet for­tuna. El mot s’uti­litza per desig­nar els pro­jec­tes que asso­lei­xen un valor de mil mili­ons de dòlars o més en algun moment de la seva cerca de capi­tal. Si bé l’ani­mal mitològic era, en el fons, un frau, en l’eco­sis­tema mun­dial de les start-ups d’uni­corns n’hi ha, però són una raresa, es poden comp­tar amb els dits d’una mà els que entren dins d’aquesta cate­go­ria cada any.

Tan­ma­teix, ¿qui pot asse­gu­rar que un dels pròxims uni­corns no tin­gui accent català? Talent i bones idees no en fal­ten. Type­form ha revo­lu­ci­o­nat la forma com s’emple­nen els for­mu­la­ris a inter­net i els ha trans­for­mat en una experiència ama­ble; Verse ha posat en marxa un sis­tema de paga­ment entre par­ti­cu­lars de manera sen­zi­lla, segura i ràpida; 21 But­tons és una bar­reja de xarxa social i pla­ta­forma de comerç electrònic basada en el món de la moda i en el feno­men dels influ­en­cers; Kompyte ha desen­vo­lu­pat una potent eina informàtica que ras­treja inter­net a la recerca d’infor­mació sobre empre­ses com­pe­ti­do­res dins d’un mateix mer­cat i n’ana­litza els resul­tats... I així fins a nou pro­jec­tes empre­sa­ri­als (start-ups tec­nològiques i bio­tec­nològiques) que han estat selec­ci­o­nats per un grup d’experts . MiCu­ento, Ana­conda, Pep­tomyc, Exo­ticca i Ads­mu­rai són les altres empre­ses de la tria d’aquest any.

Aquesta és ja la quarta edició d’aquest exer­cici periodístic que L’Econòmic fa coin­ci­dir amb el seu ani­ver­sari -aquest any fem set anys- i que té per objec­tiu donar visi­bi­li­tat al vigor empre­ne­dor de Bar­ce­lona i de tot Cata­lu­nya.

L’habi­li­tat de seduir els inver­sors i aixe­car capi­tal per finançar l’empresa és un dels cri­te­ris que han tin­gut en compte els experts que han fet la selecció de les empre­ses. No l’únic. En gene­ral, es tracta de pro­jec­tes amb una tra­jectòria d’èxit en aquest aspecte.

El cas para­digmàtic és la bio­tec­nològica Ana­conda Bio­med, que el maig pas­sat va tan­car una ronda de 15 mili­ons d’euros, i és la quarta des del 2015, segons recorda Ofir Arad, con­fun­da­dor. “Hem dedi­cat molts esforços per acon­se­guir el finançament; nor­mal­ment les empre­ses del nos­tre per­fil que neces­si­ten una capi­ta­lit­zació molt ele­vada miren de tro­bar-la mit­jançant ajuts públics, però a vega­des a costa de des­viar el focus de la recerca per poder entrar en les con­vo­catòries; nosal­tres hem deci­dit no anar per aquesta via i apos­tar pel diner pri­vat”, diu Arad. Els fun­da­dors d’aquesta empresa que tre­ba­lla en el desen­vo­lu­pa­ment d’un catèter per al trac­ta­ment de l’ictus isquèmic agut, pri­mer van tru­car a la porta de fami­li­ars, amics i cone­guts, després van recla­mar l’atenció de busi­ness angels i final­ment van recórrer als fons d’inversió. Ori­gi­nari d’Israel, aquest empre­ne­dor afirma que al seu país el 5% del pres­su­post públic es des­tina a incu­ba­do­res i suport als empre­ne­dors.

Els tres socis de Verse també són crítics amb la idea de cer­car el capi­tal públic: “Les línies d’ajuts de l’admi­nis­tració són préstecs i l’últim que ha de fer un empre­ne­dor és endeu­tar-se”, asse­gura Borja Ros­sell, un dels fun­da­dors, que pensa que “el sec­tor públic no s’ha d’invo­lu­crar en un molt d’alt risc”. Laura Sou­cek, con­fun­da­dora de Pep­tomyc, una bio­tec­nològica que inves­tiga un trac­ta­ment no agres­siu per al càncer, reco­neix que la pri­mera elecció va ser la cerca de capi­tal públic, “però mol­tes vega­des no és sufi­ci­ent o no arriba a temps”, diu Sou­cek. “Pot ser una solució per a start-ups madu­res que ja gene­ren recur­sos però és molt dur per a les que estan en una fase pri­me­renca”, afe­geix.

En canvi, ha estat una solució per a Micu­ento, una pro­posta de con­tes per­so­na­lit­zats que ha acon­se­guit força èxit. Van fer les pri­me­res pas­ses en el món del finançament amb una cam­pa­nya de micro­me­ce­natge a Crowd­cube, després van rebre el suport de la divisió de busi­ness angels del Banc Saba­dell que van com­ple­men­tar amb capi­tal públic pro­ce­dent d’un crèdit par­ti­ci­pa­tiu d’Enisa (minis­teri d’Eco­no­mia, Indústria i Com­pe­ti­ti­vi­tat) i un altre de l’ICF. Javier Falco, soci fun­da­dor de Micu­ento, explica que l’inver­sor pri­vat “no està acos­tu­mat a apos­tar per un sec­tor que no s’asso­cia amb la inno­vació com el del lli­bre”. Són les mètri­ques del negoci les que aca­ben per convèncer els fons d’inversió.

Marc Soler, de 21 But­tons, també té bones parau­les per a l’entorn públic de finançament que hi ha a Cata­lu­nya: “Cada vegada són més actius”, subrat­lla. Aquesta pla­ta­forma de moda ha tan­cat dar­re­ra­ment una ronda de finançament de 3 mili­ons d’euros, que s’ha asso­lit amb capi­tal local però també inter­na­ci­o­nal: “Té sen­tit per a una start-up com la nos­tra amb una clara vocació de créixer a fora”, diu Soler.

Cap­tar finançament inter­na­ci­o­nal sem­pre ha estat la vocació de Verse. D’aquí prové l’1,8 mili­ons de dòlars de la pri­mera ronda, els 8,3 de la segona i els 20 de la ter­cera. “Les valo­ra­ci­ons que es feien de l’empresa no entra­ven en el cap dels inver­sors d’aquí”, reco­neix Àlex Lopera, un altre dels socis de la com­pa­nyia. El fet que Verse tingués la seu a Bar­ce­lona, fora dels Estats Units, d’on són la majo­ria dels inver­sors, va ser un fac­tor de difi­cul­tat afe­git que van haver de superar. Laura Sou­cek, de Pep­tomyc, també pensa que els fons inter­na­ci­o­nals són més ago­sa­rats: “És difícil tro­bar inver­sors locals que esti­guin dis­po­sats a córrer veri­ta­bles ris­cos i que confiïn en bio­tec­nològiques en fases molt pri­me­ren­ques”, apunta.

El finançament és clau en el desen­vo­lu­pa­ment d’una start-up però no només pel múscul econòmic que pro­por­ci­ona sinó també per l’acom­pa­nya­ment i conei­xe­ment que sovint porta asso­ciat. Marc Elena, un dels tres socis d’Ads­mu­rai, proveïdora de solu­ci­ons per a la gestió de la publi­ci­tat en xar­xes soci­als, és molt clar en aquest sen­tit: “Hi ha diner que només és diner, i altre que és una capa de valor.” Elena recorda que tots els fons d’inversió tenen una filo­so­fia al dar­rere i quan “et cases” amb uns és impor­tant que hi hagi sin­to­nia en aquest ter­reny, si no pot ser un dels motius de fracàs d’una start-up.

A aquest fac­tor s’afe­geix que els fons tenen les seves par­ti­cu­lars dinàmiques de fun­ci­o­na­ment amb períodes de recep­ti­vi­tat i altres que no ho són: “Tro­bar el fons que a tu t’interessa, seduir-los amb la teva pro­posta i coin­ci­dir en el moment en què tots dos som recep­tius no és fàcil”, explica el màxim res­pon­sa­ble d’Ads­mu­rai.

De totes mane­res, hi ha un gran interès per part dels fons inter­na­ci­o­nals per inver­tir a les start-ups euro­pees i, con­cre­ta­ment, a les de Bar­ce­lona, on s’està cre­ant un gran hub d’empre­ne­do­ria tec­nològica. Aquest moment pot pro­pi­ciar que empre­ses nas­cu­des a la ciu­tat facin el salt de dimensió que encara ens falta: “Encara Bar­ce­lona no està en la lliga de les grans start-ups mun­di­als”, asse­gura Marc Elena.

Alguns dels empre­ne­dors que for­men part de la selecció d’enguany pen­sen que perquè aquesta bar­rera cai­gui, cal l’ambició d’altres lati­tuds. “Als EUA quan alguna cosa els interessa són molt direc­tes i van a totes; els pro­ces­sos són molt més ràpids”, asse­gura Pere Codina, màxim exe­cu­tiu de Kompyte i un dels tres socis de l’empresa.

Cal tenir en compte també el paper de les grans com­pa­nyies cotit­za­des, que en altres països com­pren start-ups i les fan créixer, i que aquí és més pas­siu.

Qui sap si alguna de les nou fir­mes de la tria pot ser el pri­mer uni­corn català?

Els experts fan la tria

Per seleccionar les start-ups catalanes amb més projecció de futur L’Econòmic ha buscat un equip d’experts, inversors i coneixedors de tot allò que es cou actualment a Barcelona i Catalunya relacionat amb noves iniciatives tecnològiques o del món biotecnològic. Enguany el grup ha estat format per Luis Ruiz, soci de Spherium Biomed, Mercè Tell, cofundadora d’Avet Venture, Manuel Carol, director de BStartup10, de Banc Sabadell, i Simon Lee, dissenyador creatiu amb una dilatada carrera en el sector del mòbil i els videojocs, que és cofundador d’Incubio i de Gamebcn. També hi han participat Miguel Vicente, president del clúster Barcelona Tech City, i Miquel Martí, tots dos directius del Pier 01.

Estrelles d’altres edicions

Enguany és la quarta edició que volem celebrar l’aniversari del naixement de L’Econòmic amb una tria de les start-ups de què més se’n parlarà en el futur. Algunes de les que vam escollir en altres edicions s’han convertir en firmes d’èxit. És el cas de Wallapop, aplicació d’internet de productes usats. També destaca Kantox, que fa intercanvi entre empreses sense passar per una entitat bancària, o Minorix, de fàrmacs per al tractament de malalties minoritàries. En l’edició del 2016 es podrien destacar diverses iniciatives com ara Signaturit, que aposta per la firma electrònica, o la biotecnològica Aelix Therapeutics, que treballa la immunoteràpia contra el sida, o Red Points, que aporta eines contra la pirateria a la xarxa.

Ser ‘influencer’ està a l’abast de tothom

xarxa social de moda
jordi garriga riu

Seguim les modes, però és innegable que també ens agradaria intervenir-hi, poder modelar-les. Això és el que permet l’app 21 Buttons, a través de la qual l’interessat per la moda pot apreciar propostes de roba interessants, i comprar-les, també hi pot penjar una foto seva amb les seves propostes, observar si són apreciades pel públic i, a més, endur-se una comissió per les vendes generades a les marques.

Fundador, conjuntament amb Jaime Farrés, de l’empresa, Marc Soler explica: “Quan treballàvem a una consultoria, de l’observació vam arribar a la certesa que el consumidor cerca plataformes de consumidor per definir el seu estil i, alhora, vol fer el que li vingui de gust amb les propostes.” Hi afegeix que 21 Buttons “és una plataforma de 360 graus, en què qualsevol pot trobar, i comprar, tot allò que necessita, però també, i així democratitzem la moda, hom pot penjar el seu look i, a la seva escala, esdevenir un influencer que pot cobrar per la seva activitat”. Concretament, una comissió d’entre un 4% i un 6% de la venda. Un rastrejador (tracker) dona fe de les vendes que ha generat cada persona a través del sistema d’etiquetatge de tots els articles proposats pels usuaris de l’app, que també poden crear els seus propis armaris, de roba esportiva, hivern, estiu, platja, sortir de nit... 21 Buttons ja ha aconseguit integrar gairebé totes les marques que tenen una certa presència al mercat, ha assolit 2,3 milions de descàrregues a Espanya, Itàlia i el Regne Unit i que s’hi pengin 20.000 fotos al dia. En el Twitter, ja té amb 1,1 seguidors.

Una particularitat de 21 Buttons és que aplega influenciadors que han consolidat un ferm lideratge a les xarxes, com és el cas de Dulceida, amb qualsevol que vulgui la seva particular combinació de camisa, pantaló i calçat. Com diu Marc Soler, “és un mix que inclou els amics o influencers que tens al teu propi Instagram, però també desconeguts que poden ser molt suggeridors.”

Les intencions dels emprenedors Soler i Farrés és créixer, en els pròxims anys, a Europa i, més endavant, travessar l’Atlàntic i provar sort al mercat dels EUA.

La novetat

Qui hi pengi la seva proposta de vestir rebrà una remuneració

Plataforma en línia de viatges

Comprar en un clic viatges de luxe a baix cost

ramon roca

La previsió és acabar el present exercici amb 13,1 milions d’euros de facturació i poder arribar als 120 milions el 2020. Aquestes són les previsions d’Exoticca, una plataforma en línia de contractació de viatges de “luxe”, en hotels de 4 i 5 estrelles d’arreu del món, que va començar a operar el 2014. Jesús Rodríguez, CEO i fundador de la start-up nascuda a Barcelona, explica que el secret és tenir un bon objectiu. “És el millor projecte perquè pots contractar el viatge en un clic en hotels de gran qualitat amb un 40% de descompte respecte a una destinació feta a través d’una agència convencional”. Un dels secrets de l’èxit és l’experiència del seu líder. Va treballar com a majorista de viatges en grans empreses i també va estar en agències de viatges en línia. “Vaig observar que moltes coses no es feien bé i el preu era excessiu, per això vaig crear aquesta empresa”, diu Jesús Rodríguez, orgullós del que està aconseguint. Una empresa en què inicialment hi havia cinc treballadors i ara sobrepassen la trentena i, a més, disposen d’un altre grup de col·laboradors externs. L’Índia, el Perú, Tailàndia o el combinat del Vietnam i Cambodja tenen molt d’èxit i la mitjana d’edat dels clients és de 48 anys. En l’oferta d’Exoticca les destinacions són pràcticament tancades. El contractant, però, pot escollir la categoria dels hotels, la ciutat de sortida, la data, les activitats opcionals i la línia aèria.

Fa dos mesos va obrir una delegació al Regne Unit, on ja han aconseguit dos milions de lliures esterlines. A principis de juny van obrir una delegació a França i a la tardor n’inauguraran una a Alemanya. La firma va a tota vela. L’any vinent vindran els mercats dels EUA, el Canadà, Austràlia, Llatinoamèrica i Europa.

L’empresa està a punt de tancar una roda privada de finançament d’un milió d’euros. En el passat van utilitzar ajudes en forma de préstecs per valor d’un milió d’euros de la part pública (ICF i Emprendetur) i 400.000 euros procedents de fonts privades.

Gestors de publicitat en xarxes socials

Francesc Muñoz

Adsmurai té la seu en un fantàstic àtic al passeig de Gràcia, un lloc cèntric i ben comunicat per als 54 treballadors de la tecnològica i els entre deu i quinze més que s’hi incorporaran abans de finals d’any: “És un dels molts elements que fan que la gent sigui feliç”, diu Marc Elena, màxim responsable i cofundador amb Otto Würs i Juan Robles. Els tres van posar en marxa Adsmurai el 2014, després que Facebook els proposés un acord de col·laboració especial. Elena portava alguns anys fent màrqueting en xarxes socials per a grans marques d’una manera gairebé artesanal, però amb un grans resultats que el van fer destacar. L’acord amb Facebook el va esperonar a desenvolupar una eina informàtica amb la qual fer créixer el negoci.

Avui tenen més de cent clients de grans marques sobretot de productes de consum i viatges, entre els quals destaquen Puig, Damm o Desigual. Han obert delegacions comercials a Madrid, Mèxic i Colòmbia. Pròximament ho faran a París i Londres, on han començat a treballar per a mitjans com ara Time Out, The Guardian i The Telegraph. A més de Facebook també fan publicitat a Twitter, Youtube i Instagram, amb qui també tenen un estatus especial.

Facturen uns 30 milions d’euros i a inicis d’aquest any van tancar una ronda d’inversió de 4 milions d’euros liderada per Axon Partners Group, BStarup i Enisa. Amb part d’aquests recursos pretenen impulsar una nova pota del negoci coneguda per la sigla en anglès UGC (User Generated Content), és a dir, les fotos i vídeos que comparteixen els usuaris de les xarxes socials i que les grans marques han començat a utilitzar en les seves campanyes. Adsmurai treballa en eines de reconeixement d’imatge, que aprenen de forma automàtica. “Tenim moltes esperances dipositades en el desenvolupament d’aquest negoci”, diu Elena.

Kompyte

Espiant l’estratègia ‘on line’ de la competència

Francesc Muñoz

Pere Codina i Albert Colmenero, dos dels tres fundadors de Kompyte, es van conèixer a la universitat i durant set anys es van dedicar a dissenyar llocs web i prestar altres serveis de programació a mida. Molts dels seus clients tenien botiga a internet i els van fer veure la dificultat que tenien per reaccionar a temps als moviments de la competència. Solucionar aquest problema els va portar a crear Kompyte el 2014, projecte del qual van convidar a formar part Sergio Ramírez, que havien tingut com a becari i per a qui Pere Codina no escatima elogis: “És un geni.” Aquest plus d’enginy era necessari per assumir el repte tecnològic que suposava desenvolupar una eina de gran complexitat. Finalment la plataforma que va veure la llum és capaç de rastrejar i analitzar en temps real l’estratègia on line de les empreses. “Tenim tecnologia per monitoritzar entre dos i tres milions d’empreses”, explica Codina. Una part d’aquests negocis es rastregen a instàncies dels clients. La resta es guarden per tenir un històric de les empreses.

L’arribada al mercat els va oferir alguna sorpresa no petita. Sobretot quan van comprovar que les empreses que estaven utilitzant la seva eina eren sobretot les grans firmes de tecnologia, programari i serveis financers amb seu als Estats Units i nord d’Europa: “Entre el centenar de clients que tenim hi ha les principals corporacions tecnològiques de Silicon Valley”, concreta Codina.

Els joves emprenedors veuen com una gran fita en el creixement de Kompyte la seva participació en el Disrupt San Francisco, un important esdeveniment mundial per a start-ups, al qual van arribar de la mà d’Acció. Això els va obrir la porta de l’acceleradora 500 Startups de Silicon Valley: “La formació que vam rebre va ser brutal”, diu Pere Codina. El febrer passat els fons Adara Ventures i VenturCap van invertir en Kompyte sense que hagi transcendit la xifra. Són diners que van sobretot a desenvolupar la tecnologia, però també a màrqueting. Ara l’adreça que figura al lloc web és la dels EUA: “Aquí no tenim mercat, li falta sis o set anys”, es lamenta.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.