Els astres semblen ben alineats i l’autoconsum solar domèstic veu com coincideixen en el temps una línia d’ajuts de la Generalitat amb l’entrada al mercat de bateries intel·ligents més accessibles per al consumidor.

Fa poc més d’un mes, s’oficialitzava a Olot la constitució de WeBatt, firma que té encomanada la missió de sembrar el territori de les bateries intel·ligents d’emmagatzematge d’energia solar del gegant alemany Sonnen per a l’autoconsum. Paral·lelament, l’Institut Català d’Energia (Icaen) obre la línia d’ajuts per a la compra de bateries. Amb un pressupost de 360.000 euros, la quantitat que es pot destinar a cada projecte serà d’un màxim del 70% del cost, fins a un topall de 5.000 euros. En aquesta primera fase, es podran fer realitat una setantena de sistemes d’emmagatzematge amb bateria intel·ligent i l’objectiu seria arribar al miler l’any 2020.

Assumpta Farran, directora de l’Icaen, considera un veritable punt d’inflexió l’aparició de WeBatt, fruit de l’associació d’una distribuïdora, Bassols, i una firma d’eficiència, Wattia: “Que s’hi impliqui una distribuïdora d’energia és decisiu, ja que són aquests agents els que poden impactar al mercat.” Així mateix, atribueix l’aposta de Sonnen per Catalunya al fet que per a la companyia alemanya és transcendental que “les autoritats obrin una línia de subvencions, com passa a Alemanya mateix, Àustria o Califòrnia”.

Farran reconeix que, tanmateix, hi ha elements que obstrueixen l’eclosió de l’autoconsum, tràmits de la normativa estatal com dos permisos per connectar-se a la xarxa, però que “la distribuïdora pot posar-ho fàcil i definir criteris per fer-ho de forma àgil. No pot ser que algunes triguin 15 dies i altres sis mesos”. També caldria demanar facilitats als ajuntaments, als quals se’ls demana, a més d’incentius amb desgravacions a l’IBI o l’ICIO o altres tipus d’ajuts, cosa que ja fan una bona colla d’ajuntaments, que no posin pals a les rodes: “No cal donat tants ajuts com que no facin que els projectes d’obra surtin més cars que la instal·lació. Ens trobem que mentre uns demanen un simple assabentat, una obra menor, altres ajuntaments exigeixen una obra major.” S’ha de dir que si a una bateria intel·ligent per a una instal·lació de 2 kW, que costa uns 12.000 euros, s’hi afegeixen 3.000 euros més del projecte d’obra, es compromet perillosament la construcció final de la instal·lació solar.

Fran Comino, gerent de WeBatt, també considera que amb els avenços de la tecnologia, el moment és especialment propici: “Fins ara les bateries requerien un manteniment i costos d’implementació que dificultaven el seu desplegament. Eren uns grans aparells de plom que necessitaven una sala específica, ben ventilada.” Ara, la nova bateria en ió-liti, competitiva en preu respecte a la de plom, té el volum d’un electrodomèstic, prou intel·ligent per dir-li al seu amo quan ha de fer servir l’energia acumulada per fer anar la rentadora. A més, introdueix un “model d’estalvi més rendibilitat. Un 80% d’estalvi, perquè durant tot el dia pots absorbir la producció de les hores amb sol, i a més, en el futur hom podrà amortitzar la inversió en 13-14 anys, 10 amb ajuts, amb una rendibilitat del 6%, quan el banc et dona un 0,5%.”

Fran Comino confia arribar, en un futur no gaire llunyà, a la situació d’Alemanya: “Poder vendre la teva energia sobrant al veí del costat.”

Manel Romero, soci de SUD Renovables i representant a Catalunya d’UNEF, també considera que el moment és interessant, que “tot apunta que es vol afavorir l’autoconsum, especialment el domèstic”, però observa que hi ha “handicaps”, com ara que les tramitacions, que emanen del RD d’autoconsum, siguin complexes i que s’allarguen encara més per la complicació que hi afegeixen algunes distribuïdores o els ajuntaments, que “sovint apliquen una normativa restrictiva en la col·locació de panells a cobertes”. Cal dir, però, que com reconeix Romero, ja comencen a ser una bona colla els ajuntaments que volen impulsar l’autoconsum i que “estan oberts a aplicar desgravacions en impostos com l’IBI o l’ICIO, donar ajuts a fons perdut o actualitzar les ordenances amb el model estàndard que els proposem”.

Quant a preus, amb una tarifa elèctrica en què la part fixa, relativa a la potència, ha anat creixent progressivament, “no hi ha l’incentiu que hi hauria si la part variable fos la més alta”, segons apunta Manel Romero. Observa també que l’autoconsum seria molt més atractiu “si s’apliqués el balanç net, poder injectar excedents a la xarxa i que te’ls valoressin amb una retribució interessant”.