Focus

Així no funciona

Els diferents cossos de funcionaris de l’Estat pateixen una infradotació creixent i una altíssima mobilitat que provoca equips menys eficients.Els serveis que ofereixen han empitjorat i són un coll d’ampolla per a l’economia catalana

En només 7 anys el nombre de funcionaris s’ha reduït un 18%
A Catalunya la dotació és més baixa que a d’altres comunitats
Les limitacions de personal són un mal servei per empreses i ciutadans
neus moreno
ccoo
La dotació és inferior a les altres comunitats autònomes
Roger romagosa
observatori pimec
L’alta rotació fa que no tinguin una visió de la realitat de l’empresa catalana
miguel Ángel mayo
gestha
Els sindicats demanen incentius per mantenir el personal aquí
A la comissaria de Barcelona tenim sistemàticament menys personal del recomanable
Antonio granados
sup
El nivell de vida i la manca de carrera desincentiven la permanència
xavier boltaina
professor ub

Infra­do­tació, mobi­li­tat ele­vada i enve­lli­ment són les prin­ci­pals deficiències dels cos­sos de fun­ci­o­na­ris de l’Estat a Cata­lu­nya. En con­seqüència els ser­veis es res­sen­ten i els ciu­ta­dans ho patim quan ens hi adre­cem. Però els efec­tes van més enllà. El sec­tor públic té una incidència directa i indi­recta sobre l’acti­vi­tat econòmica ja que pro­ve­eix béns i ser­veis, regula, legisla, etcètera. Si no fun­ci­ona com cal­dria ho noten els hote­lers, les empre­ses que expor­ten i impor­ten o els empre­ne­dors que volen mun­tar un negoci, per posar només uns exem­ples.

El pro­blema no és nou, però s’ha agreu­jat en els dar­rers anys. No són fruit de la casu­a­li­tat els inci­dents al con­trol de pas­sa­ports de l’aero­port de Bar­ce­lona o les quei­xes al ser­vei de dua­nes del Port de Bar­ce­lona, que han donat visi­bi­li­tat a un pro­blema enquis­tat.

La infra­do­tació és una de les prin­ci­pals deficiències del cos de fun­ci­o­na­ris de l’Estat -no només a Cata­lu­nya-. Té arrels pro­fun­des però les reta­lla­des pres­su­postàries durant la crisi l’han agreu­jat fins a nivells dramàtics. Des de l’any 2010 les opo­si­ci­ons als dife­rents cos­sos de fun­ci­o­na­ris de l’Estat han estat con­ge­la­des, no s’han reno­vat con­trac­tes de per­so­nal interí o labo­ral i les jubi­la­ci­ons i les bai­xes no s’han cobert.

Segons les dades del Minis­teri d’Hisenda i Admi­nis­tra­ci­ons Públi­ques el gener del 2017 hi havia a Cata­lu­nya 25.998 tre­ba­lla­dors de l’admi­nis­tració pública esta­tal (inclou tre­ba­lla­dors de minis­te­ris, agències esta­tals, for­ces de segu­re­tat de l’estat, for­ces arma­des, admi­nis­tració de justícia i ens públics). L’any 2010 n’eren 31.987, és a dir, un 18% menys en a penes 7 anys, la qual cosa suposa res­tar 6.000 efec­tius per donar res­posta a les matei­xes o supe­ri­ors neces­si­tats de la soci­e­tat i l’eco­no­mia. La reta­llada en les admi­nis­tra­ci­ons locals ha estat del 16 % i en canvi els assa­la­ri­ats depen­dents de l’admi­nis­tració pública autonòmica s’han man­tin­gut en un 0,1%.

Neus Moreno, res­pon­sa­ble del Sec­tor Admi­nis­tració de l’Estat-Fede­ració Ser­veis a la Ciu­ta­da­nia de Comis­si­ons Obre­res de Cata­lu­nya, explica que el resul­tat d’aques­tes xifres és un mal ser­vei per a les empre­ses i els ciu­ta­dans i “a sobre l’empit­jo­ra­ment de les con­di­ci­ons de tre­ball de les plan­ti­lles, que en 10 anys han per­dut un 20% del seu poder adqui­si­tiu i de moment només se n’ha recu­pe­rat un 2% en dos anys”, diu Moreno.

La patro­nal de la petita i la mit­jana empresa (Pimec), cons­ci­ent del valor de l’ocu­pació pública per al bon fun­ci­o­na­ment de l’eco­no­mia, fa des de l’any 2013 infor­mes que tenen en compte els fun­ci­o­na­ris de l’estat, però també autonòmic i de l’àmbit local. La dar­rera edició és de fa dos anys i s’hi alerta de l’evo­lució nega­tiva en tots els subs­trats de l’admi­nis­tració. Roger Roma­gosa, eco­no­mista de l’Obser­va­tori de Pimec, explica que els ajus­tos a les plan­ti­lles públi­ques van arri­bar una mica més tard del que ho van fer a l’empresa pri­vada però ho van aca­bar apli­cant de manera més intensa que el que es va obser­var en el sec­tor pri­vat.

A Cata­lu­nya, però, hi ha a més una qüestió estruc­tu­ral, no lli­gada als dal­ta­bai­xos dels cicles econòmics, i és el fet que el pes dels tre­ba­lla­dors públics res­pecte al con­junt dels emple­ats és infe­rior a la resta de comu­ni­tats autònomes.

En el con­junt de l’Estat espa­nyol el pes dels fun­ci­o­na­ris repre­senta el 14,6 % del total de l’ocu­pació, a Cata­lu­nya en canvi és del 10%. És de fet el ter­ri­tori que té un per­cen­tatge menor de l’ocu­pació pública, seguit de les Illes Bale­ars i el País Valencià. En l’altre extrem es troba Extre­ma­dura amb un 25,5% . Si ens cen­trem en els fun­ci­o­na­ris de l’Estat a Cata­lu­nya el pes es redu­eix al 8,5 a Cata­lu­nya front el 22,3% en el con­junt d’Espa­nya. Gran part d’aquesta diferència última s’explica per les majors com­petències que té trans­fe­ri­des Cata­lu­nya res­pecte a la resta de ter­ri­tori. Així ocorre amb els Mos­sos d’Esqua­dra, que han suplert els cos­sos de segu­re­tat de l’Estat tot i que amb algu­nes excep­ci­ons, el per­so­nal de justícia -que no siguin jut­ges ni fis­cals ni secre­ta­ris- i el de sani­tat i edu­cació, que sí tenen la majo­ria de comu­ni­tats autònomes.

També és cert que com que cal un mínim d’estruc­tura de fun­ci­o­na­ris, amb inde­pendència del volum de població quan es tracta d’un ter­ri­tori amb molta població i activa com passa a Cata­lu­nya, és nor­mal que la dotació d’efec­tius sigui una mica més baixa que als ter­ri­to­ris amb menys població. Ara bé, diu Roger Roma­gosa que hi ha a més a més “una volun­tat política” d’ assig­nar aquí menys per­so­nal del que cal­dria: “Les xifres demos­tren que la dotació és infe­rior a les altres comu­ni­tats autònomes i no podem expli­car per què.” Si es com­para les par­ti­des que no estan con­di­ci­o­na­des per les com­petències, hi ha una dotació més baixa en relació a la població que en els altres ter­ri­to­ris (veieu gràfic). I és que les com­petències de més que té adqui­ri­des Cata­lu­nya no tenen prou mag­ni­tud per expli­car la diferència cata­lana res­pecte a la resta de l’Estat. De fet es queda tres punts per sota de la mit­jana un cop des­comp­tat les com­petències de més.

Sis­tema de con­certs.

Un últim motiu, i no per això menys impor­tant, i aquí ja inclo­ent el con­junt d’emple­ats públics, és que Cata­lu­nya té un sin­gu­lar i estès sis­tema de con­certs del sec­tor públic i pri­vat, pel qual ope­ra­dors pri­vats pres­ten ser­veis de forma con­cer­tada i finançada per l’admi­nis­tració, i que té els seus màxims expo­nents en l’edu­cació i la sani­tat.

El pas­sat mes d’abril, les imat­ges de les cues de pas­sat­gers espe­rant durant hores per pas­sar el con­trol de pas­sa­ports va aju­dar a visi­bi­lit­zar les deficiències que pateix el cos de fun­ci­o­na­ris, en aquest cas de Poli­cia Naci­o­nal a Cata­lu­nya. Aquí tenen assig­na­des tas­ques de con­trol d’aero­ports, entre unes poques més. El canvi de nor­ma­tiva que exi­gia un major segui­ment de viat­gers entre vols inter­con­ti­nen­tals va engan­xar els efec­tius de Poli­cia Naci­o­nal sota mínims. No era un fet excep­ci­o­nal i els afec­tats eren molts més que els des­a­for­tu­nats que van per­dre vols i van haver de pas­sar fins tres hores fent cua.

Ales­ho­res, la Con­fe­de­ració Espa­nyola d’Hotels i Allot­ja­ments Turístics (CEHAT) va denun­ciar per carta les dife­rents admi­nis­tra­ci­ons impli­ca­des, que el succés de l’aero­port gene­rava des­gast per a la marca Bar­ce­lona arran del ressò que l’assumpte havia tin­gut inter­na­ci­o­nal­ment. Les aerolínies i les agències de viatge, encara que de manera menys ofi­cial, també van dema­nar major dotació d’efec­tius per no per­ju­di­car més el sec­tor.

L’ales­ho­res por­ta­veu del govern , Neus Munté, va acu­sar direc­ta­ment l’exe­cu­tiu cen­tral, res­pon­sa­ble de la gestió dels aeròdroms espa­nyols, d’estar dar­rere dels pro­ble­mes de forma voluntària, en acu­sar-lo de “sabo­tatge i boi­cot pre­me­di­tat”.

I és que la plan­ti­lla de Poli­cia Naci­o­nal a Cata­lu­nya és de 2.950 efec­tius dels 3.850 que marca el Minis­teri d’Inte­rior que hi hau­ria d’haver, i encara se n’han de des­comp­tar 160 que estan en comis­si­ons de ser­vei en altres comis­sa­ries. Anto­nio Gra­na­dos, secre­tari d’orga­nit­zació del Sin­di­cato Uni­fi­cado de Policía (SUP), explica que aquesta divergència és un dèficit que hi ha a tot Espa­nya però a Cata­lu­nya és endèmic i supe­rior. “A la resta de comis­sa­ries solen estar al 85% dels efec­tius, front el 70% que tenim sis­temàtica­ment aquí”, diu Gra­na­dos.

A la comis­sa­ria de Bal­mes a Bar­ce­lona, per exem­ple, per poder reno­var-se un pas­sa­port hi ha una espera mínima de 2 mesos, i no ara, de fa temps. Joan Tris­tany, secre­tari gene­ral d’Amec, una asso­ci­ació d’empre­ses expor­ta­do­res de béns d’equi­pa­ment, explica que són habi­tu­als les quei­xes d’empre­sa­ris i exe­cu­tius per l’incon­ve­ni­ent que repre­sen­ten aquests retards.

I aquesta manca d’empleat públic passa a la Poli­cia Naci­o­nal i en altres cos­sos de fun­ci­o­na­ris de l’Estat, com és a la dele­gació cata­lana de l’Agència Tri­butària Esta­tal. Així ho diuen ni més ni menys que els infor­mes de l’OCDE, on com­pa­ren entre països els efec­tius de per­so­nal en temes fis­cals i l’Estat espa­nyol en surt mal parat: hi ha la mei­tat de per­so­nal que a la resta de països de l’OCDE. Però en canvi, comp­ta­bi­litza el doble de frau. Si ho com­pa­rem amb els veïns, el pes d’empleat públic de l’agència tri­butària a l’Estat és d’un 0,6 per cada 1.000 con­tri­bu­ents, a França en canvi n’hi ha 1,2 i a Ale­ma­nya, 2.

Alta rotació.

L’agència tri­butària esta­tal a Cata­lu­nya és un cas par­ti­cu­lar en el con­junt de dele­ga­ci­ons de l’Estat. És la que té major càrrega de feina de totes, fins i tot més que Madrid, que gau­deix a més d’una plan­ti­lla més esta­ble. Aquí hi ha 3.900 emple­ats (un 5% menys que fa sis anys) i anu­al­ment entre el 60% i el 70% dels fun­ci­o­na­ris de nova incor­po­ració s’assig­nen a Cata­lu­nya, però en una pro­porció simi­lar mar­xen en un mínim de dos anys i un màxim de 5.

La rea­li­tat del per­so­nal és que més del 70% dels fun­ci­o­na­ris de l’Agència Tri­butària Esta­tal són de fora de Cata­lu­nya i un cop superats els dos anys que obli­gatòria­ment han de pas­sar en la pri­mera des­ti­nació fan el pos­si­ble per mar­xar, gene­ral­ment pas­sant per Madrid, per així apro­par-se als seus llocs d’ori­gen. “Així que tens l’equip una mica for­mat els perds”, explica Miguel Ángel Mayo, dele­gat de Gestha a Cata­lu­nya, el sin­di­cat dels tècnics del Minis­teri d’Hisenda.

El cert és que històrica­ment a Cata­lu­nya hi ha hagut poca tra­dició opo­si­tora a l’admi­nis­tració de l’Estat. El pro­fes­sor de Funció Pública de l’Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona Xavier Bol­taina explica que pri­mer hi havia cert rebuig a l’ocu­pació pública perquè en el fran­quisme es lli­gava al règim. De fet, Cata­lu­nya va ser durant molt de temps l’únic ter­ri­tori on es con­ce­dien beques a estu­di­ants de dret per pre­pa­rar-se opo­si­ci­ons a jutge per inten­tar incen­ti­var la vocació.

A par­tir dels anys noranta es va tren­car aquesta con­no­tació política lli­gada al règim i es valo­rava més la sor­tida al fun­ci­o­na­riat, però no al de l’Estat sinó a la Gene­ra­li­tat o les admi­nis­tra­ci­ons locals. “La funció pública cata­lana és més gran que en altres ter­ri­to­ris i a sobre es pot fer una car­rera pro­fes­si­o­nal ascen­dent sense haver de mar­xar de casa teva”, explica Bol­taina.

La car­rera pro­fes­si­o­nal o més aviat la manca d’aquesta és un dels motius que expli­quen l’alta rotació en el cos de fun­ci­o­na­ris de l’Estat a Cata­lu­nya, i per si no fos sufi­ci­ent fa 10 anys que està para­lit­zada i per tant no hi ha pro­mo­ci­ons que per­me­tin esca­lar labo­ral­ment. Els sous s’han con­ge­lat i la retri­bució és la mateixa a Bar­ce­lona que a Lleida o Alba­cete, amb una diferència subs­tan­cial del nivell de vida entre les dife­rents loca­lit­za­ci­ons. Cata­lu­nya hi surt per­dent.

En per­ju­dici de l’empresa.

Mayo reco­neix que aquesta interi­ni­tat per­ma­nent acaba per­ju­di­cant les empre­ses cata­la­nes. “Als fun­ci­o­na­ris tri­bu­ta­ris inex­perts els manca la visió més àmplia i específica de cada ter­ri­tori que et dona l’experiència”, diu el dele­gat de Gestha. En defi­ni­tiva, l’ele­vada rotació a la dele­gació cata­lana fa que pre­do­mini un per­fil d’empleat que fila més prim i no té pre­sent un tei­xit empre­sa­rial de peti­tes i mit­ja­nes empre­ses com és a Cata­lu­nya que sovint s’han de finançar amb l’IVA. “Sem­pre dic als com­panys nous que han de ser con­seqüents, evi­dent­ment el frau mai no s’ha de legi­ti­mar, però no és el mateix el con­tri­bu­ent que no vol pagar impos­tos que el que no pot pagar impos­tos. És millor donar-los ter­mi­nis i que con­tinuï l’acti­vi­tat empre­sa­rial que fer-los tan­car”, explica Mayo.

L’altra cara de la moneda dels efec­tius de l’Agència Tri­butària Esta­tal a Cata­lu­nya són els qui han optat per que­dar-s’hi. Aquests, en canvi, tenen un per­fil més enve­llit, de fet quasi el 70% de la plan­ti­lla té més de 50 anys. Es gua­nya en experiència però es perd en acti­vi­tat. I sobre aquests recau una feina extra per­ma­nent. “Tenim més càrrega que a d’altres dele­ga­ci­ons i a sobre una gran part de la nos­tra jor­nada l’hem de dedi­car a for­mar efec­tius que en un 70% mar­xa­ran”, diu Miquel Ángel Mayo.

La manca de con­tinuïtat dels equips es con­ver­teix, doncs, en un altre dels dèficits del sis­tema de fun­ci­o­na­ris de l’Estat a Cata­lu­nya. Bol­taina, amb més de trenta anys dedi­cats a gestió de recur­sos humans a l’admi­nis­tració pública, ho resu­meix d’una manera sintètica: “Hi ha tres fac­tors que desin­cen­ti­ven que­dar-se a Cata­lu­nya: pri­mer l’alt cost econòmic, espe­ci­al­ment a Bar­ce­lona; segon, el de la car­rera pro­fes­si­o­nal, que és menys esca­la­ble a Cata­lu­nya; i ter­cer, un fac­tor ideològic: per molt que ens pesi, Cata­lu­nya genera recança.”

Limita el crei­xe­ment.

La duana del Port de Bar­ce­lona, amb un cos fun­ci­o­na­rial depen­dent de dife­rents orga­nis­mes públics esta­tals, no n’és cap excepció. Com ja es va expli­car a l’edició de L’Econòmic del mes de febrer de 2016 , aquest ser­vei com­par­teix els pro­ble­mes dels altres, com ara l’alta mobi­li­tat dels tre­ba­lla­dors del ser­vei i la con­següent falta d’experiència, i la com­plexa coor­di­nació entre àmbits de l’admi­nis­tració cen­tral impli­cats.

Tot ple­gat s’inter­preta com una limi­tació al crei­xe­ment del port, així de taxa­tiu ho reco­neix el Port en el seu Pla Estratègic 2015-2020. “La duana de Bar­ce­lona actu­al­ment és un fre a l’ampli­ació del mer­cat del port i de la resta de ports penin­su­lars, espe­ci­al­ment per a cli­ents no naci­o­nals o en el cas d’alguns tràfics espe­ci­als”, i deta­lla: “En com­pa­ració amb els del nord d’Europa, els cli­ents de la duana de Bar­ce­lona i dels ser­veis d’ins­pecció per­ce­ben manca d’agi­li­tat, falta d’homo­geneïtat, rigi­desa, incer­tesa i exces­siu zel en les ins­pec­ci­ons, espe­ci­al­ment en relació amb els ser­veis d’ins­pecció.”

Pablo Vila­nova, direc­tor estratègic de Mer­ca­barna, que ven 400.000 tones a l’exte­rior, reco­nei­xia: “Tenim un pro­blema amb la ins­pecció dua­nera”, i atribuïa la rotació del per­so­nal al prin­ci­pal motiu del seu pro­blema.

Rete­nir el per­so­nal.

Així que per poder repes­car els efec­tius for­mats que mar­xen o rete­nir més temps els nous, els dife­rents sin­di­cats, patro­nals i experts coin­ci­dei­xen que la fórmula magis­tral passa pri­mer per incloure un com­ple­ment retri­bu­tiu, que per­meti com­pen­sar el major cost de vida local.​En segon lloc reco­ma­nen afa­vo­rir la car­rera pro­fes­si­o­nal a din­tre de Cata­lu­nya, que per­me­tria arre­lar més l’empleat públic de l’Estat.

E

n certa mesura el cos de Poli­cia Naci­o­nal ja ho fa, però amb un greuge con­si­de­ra­ble a la dele­gació de Cata­lu­nya. Men­tre a Madrid hi ha un plus men­sual de 175 euros per capi­ta­li­tat i a Navarra i País Basc de 600 euros per peri­llo­si­tat, a Cata­lu­nya és de poc més de 50 euros. Una quan­ti­tat insu­fi­ci­ent per com­pen­sar la pèrdua de poder adqui­si­tiu que supo­sen els preus del llo­guer en una ciu­tat com Bar­ce­lona (on són el 80% dels fun­ci­o­na­ris del cos poli­cial de Cata­lu­nya). “Hem dema­nat que es dis­tri­bu­ei­xin de manera més raci­o­nal els plu­sos per a no pena­lit­zar dele­ga­ci­ons com aquesta”, explica Anto­nio Gra­na­dos. De moment, les seves deman­des han que­dat en paper mullat.

Les rei­vin­di­ca­ci­ons dels tre­ba­lla­dors de l’Agència Tri­butària a les que també fan el sord des del Minis­teri d’Hisenda van en aquesta mateixa línia: objec­ti­vit­zar els com­ple­ments actu­als.

Després d’anys de sequera, a prin­ci­pis de juliol el Con­sell de Minis­tres va apro­var la pri­mera oferta pública d’ocu­pació, 10 anys con­ge­lada. En total 20.000 noves pla­ces, la mei­tat de les quals seran de lliure ingrés a l’Admi­nis­tració Gene­ral de l’Estat i l’Admi­nis­tració de Justícia. La notícia, tot i que posi­tiva, ha estat rebuda amb un cert escep­ti­cisme perquè no resol els pro­ble­mes d’infra­do­tació a Cata­lu­nya.

Tenint en compte que des de l’any 2010 a l’admi­nis­tració gene­ral de l’Estat, tra­ient els cos­sos de segu­re­tat, s’han des­truït unes 40.000 pla­ces a tot l’Estat i en aquesta con­vo­catòria només se’n reem­plaçaran 10.000, la xifra resulta insu­fi­ci­ent. Queda a més en l’aire en quins ter­ri­to­ris es dis­tri­bui­ran les noves dota­ci­ons.

El repte no és només repo­sar els que s’han per­dut, sinó els que ho faran en el futur, i el temps juga a la seva con­tra perquè en un període màxim de 10 anys es cal­cula que hi haurà un canvi gene­ra­ci­o­nal de grans dimen­si­ons en el cos de fun­ci­o­na­ris de l’Estat.

Segons el Boletín Estadístico del Per­so­nal del Minis­teri d’Hisenda i Admi­nis­tra­ci­ons Públi­ques, el gener de 2017 més del 50% dels emple­ats públics de l’Estat tenien entre 50 i 59 anys, i si s’hi afe­gei­xen els que tenen entre 40 i 49 anys són el 75%. Per tant, i tenint en compte que els fun­ci­o­na­ris es jubi­len als 60 anys, la repo­sició d’efec­tius que s’espera els pròxims 15 anys és subs­tan­cial. Tot indica que hi haurà un incre­ment d’oferta de pla­ces públi­ques per donar res­posta al relleu gene­ra­ci­o­nal. Ara bé, ja es veurà què pas­sarà final­ment amb els 26.000 efec­tius que té ara l’Estat aquí, segons el resul­tat del procés

que té enge­gat Cata­lu­nya.

Fins al moment el que se sap del pro­jecte de llei de tran­si­to­ri­e­tat (on defi­neix què pas­sa­ria amb els fun­ci­o­na­ris de l’Admi­nis­tració de l’Estat) pre­veu que qui vul­gui podria optar a la inte­gració de l’Admi­nis­tració de Cata­lu­nya.

LES XIFRES

26.000
efectius
És el nombre de funcionaris de l’administració pública estatal a Catalunya, l’any 2010 hi havia 32.000
10%
pes sobre els ocupats
Catalunya és el territori que té un menor pes de treballadors públics de l’Estat sobre tots els empleats
-18%
reducció
Des de l’any 2010 fins al gener d’enguany s’han destruït un de cada quatre llocs d’ocupació pública de l’Estat a Catalunya.
0,6
recursos contra el frau
Segons informes de l’OCDE l’Estat té la meitat d’empleats tributaris per cada 1.000 empleats que la mitjana.
70%
policia nacional
La plantilla del cos policial a Catalunya és el 70% del que recomana el Ministeri d’Interior que hauria de tenir aquesta delegació.
50%
envelliment
Més de la meitat dels efectius de funcionaris de l’Estat tenen entre 50 i 59 anys, i un 24%, entre 40 i 49 anys
53 €
desincentius
La Policia Nacional destinada a Catalunya cobra 100 euros menys que la de Madrid i 550 menys que al País Basc.

Cercant delictes milionaris i vivint com Erasmus

“Vivim com Erasmus, hem de compartir pis, perquè amb el sou que tenim, el preu de lloguer dels pisos de Barcelona i l es despeses de transport per visitar la família no ens dona per arribar a final de mes”, explica Javi Martin, un tècnic de l’Agència Tributària de l’Estat a Catalunya que fa 5 anys que treballa aquí i encara no ha tingut l’opció de fer carrera professional ni ha vist millorar el seu sou.

Des que el van assignar a Catalunya compta els dies per poder demanar canvi de localització i estar a prop de la seva família a Castella-La Manxa.

Com Javi Martin hi ha un pes important de funcionaris que van arribar fa 10 anys i estan en el nivell bàsic de tècnic d’hisenda de funcionari. No han tingut possibilitats de promoció perquè el Ministeri d’Hisenda va paralitzar la carrera professional i, per tant, es genera desànim professional i econòmic. “La inexistència de carrera professional minva les capacitats del funcionari per molt que li agradi la seva feina i penalitza les delegacions com les de Barcelona”, diu Mayo.

Es dona el cas de funcionaris que tracten delictes fiscals de milions d’euros, amb una feina de molta responsabilitat, i han de compartir pis, com explica Javi Martin.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.