Així és. És molt recent. En el món de l’empresa els primers que han fet una incursió ha estat el sector financer i després una mica el sector energètic; i la resta jo crec que els darrers dos mesos estan començant a despertar-se. Almenys és la impressió que rebo després de la publicació del llibre.

Si la principal onada de transformació tecnològica dels últims 20 anys ha estat internet, ara arriba una segona onada com a part d’un tsunami que és més gran. Amb l’internet de la informació el que s’havia resolt molt bé és com compartir coneixement de forma descentralitzada sense censura. Però la part de com compartir valor no es va resoldre bé.

Em refereixo a aspectes com ara la gestió dels pagaments de béns i serveis d’una manera descentralitzada. Després hi ha el tema de la identitat digital, que ara està molt de moda. Són dos temes clau que ara es podran resoldre amb l’internet del valor. Al final tens una base de dades de transaccions que ningú no controla de manera central i amb la característica de no poder ser manipulada. Això és d’una gran transcendència perquè permet crear tot tipus de nous models de negocis en gairebé totes les indústries. Estem encara en la fase d’explorar en quins sectors tindrà més impacte i els pioners han estat el sector financer.

Per una suma de factors. D’una banda hi ha la crisi econòmica que ha portat els tipus d’interès a nivells propers a zero i això ha fet que el negoci bancari tradicional sigui menys rendible; després està la pressió regulatòria que augmenta els costos bancaris, al mateix temps l’auge tecnològic de la primera onada d’internet que ha parcel·lat la cadena de valor bancària i que genera pressió afegida; i finalment hi ha un element de renovació natural de la tecnologia obsoleta que s’utilitza. S’ha creat la tempesta perfecta. A part de tot això arriba un projecte com Bitcoin que diu que crearà un diner descentralitzat sense necessitat de bancs centrals ni comercials. Hi ha veus que pronostiquen la desaparició en deu anys de la banca comercial tal i com la coneixem actualment i les grans entitats financeres són conscients que hi haurà un canvi molt profund.

D’una banda estan coinvertint en start-ups amb la idea d’adquirir-les en un futur. I d’una altra, tenen projectes interns, però és difícil per aquesta via, perquè és complicat innovar des de dins.

És així, nosaltres diem que és una tecnologia que genera confiança en entorns on no n’hi ha. Perquè són entorns on es poden fer transaccions peer to peer sense la necessitat de conèixer l’altra persona perquè hi ha una plataforma descentralitzada que ningú no controla. Això fins ara s’ha fet amb intermediaris, el banc és un intermediari, però Airbnb i Uber també.

Els models que fins ara han funcionat a internet són els de plataformes que reuneixen oferta i demanda. És allò que s’ha anomenat economia col·laborativa malgrat que de col·laboració no en té res perquè ells s’enduen tot el valor i la resta hi posem les nostres dades i tota la nostra informació. La tecnologia blockchain és la disrupció d’aquests actors. El que podem tenir al final és un comerç electrònic amb plataformes com OpenBazaar sense eBay i sense Amazon, o un servei com Uber sense Uber perquè està descentralitzat i així es poden anar descentralitzant tots els models de negoci. El que no se sap és en quins casos tindrà sentit.

Un Google que ha estat molt potent els darrers 15 anys, ¿seguirà sent potent en els pròxims 15 anys? No està tan clar. Els inversors de Silicon Valley i de Nova York que van invertir en aquests models de plataforma són els mateixos que també estan invertint en aquests models descentralitzats perquè ells veuen la potencialitat que això pot tenir.

Imagini un cotxe intel·ligent ple de sensors amb internet de les coses, la informació que es capta s’envia a una base de dades de big data i intel·ligència artificial que les analitza en temps real. Aleshores el cotxe pot fer una proposta a través d’una blockchain a una empresa d’assegurances que, amb tota aquesta informació verificada perquè l’estic compartint en una base de dades descentralitzada que no es pot manipular, pot fer-me ofertes tenint en compte el meu comportament de conducció. Al final puc tenir una assegurança d’acord amb les meves necessitats i perfil de risc.

Hi ha moltes idees i prototips però pocs negocis tenen una massa critica suficient per concloure que està provat. De moment els únics que estan guanyant diners amb la criptoeconomia són les cases de canvi, perquè hi ha un gran mercat d’especulació i en cada transacció hi guanyen diners.

Fa deu anys que reflexiono sobre el sistema financer i el sistema politicomonetari existent. I la meva conclusió és que hem de fer un pas enrere, perquè estem en una societat que ha posat el diner en un pedestal, si bé no és res més que una eina d’intercanvi. Fins ara no hi havia cap tecnologia que pogués fer una monetització de tots els actius, però això està començant amb la blockchain i amb altres tecnologies. És a dir, tornant a l’exemple del cotxe: podria dividir per 24 les hores que el meu cotxe és pot usar cada dia i a cada hora assignar-li un valor determinat per compartir-la amb gent interessada. En realitat amb això el que estic fent és crear una mena d’actiu financer econòmic en la societat.

En certa manera. Per tant en un futur podria tenir un moneder en una economia peer to peer (d’igual a igual) on jo ja no passo per un banc ni per una borsa de valors per liquidar les meves accions perquè les puc vendre directament a un comprador en temps real, amb un cost molt reduït per la transacció, i fer d’actius financers alguna cosa molt similar al diner. I no parlo només de bitcoins sinó de qualsevol actiu. Es pot monetitzar tot sense haver de passar pel diner tradicional.

Es molt difícil de valorar. Si a mi m’haguessin dit que el preu del bitcoin arribaria a cotitzar a 2.500 o 3.000 dòlars aquest any i que hi hauria tres grans onades especulatives com les que hi ha hagut, hauria dit que era impossible. El bitcoin va començar com un invent de frikis i ha acabat sent una gran bombolla especulativa global. Una de les coses que he descobert aquests anys és que l’afany especulador dels humans és insaciable. Jo sempre he anat per la via més fonamental de pensar quins models de negoci són possibles, però el diner fàcil atreu moltíssim i l’especulació s’acaba imposant. Jo crec que el rumb de la criptoeconomia no serà un camí recte sinó que estarà ple d’alts i baixos.

El nostre objectiu amb el llibre és obrir una porta d’entrada a aquest món per al seu enteniment. Després d’això jo proposaria als empresaris que intentessin participar en projectes d’economia oberta. Entendre la blockchain en si mateix és relativament complicat, però el que és més complicat d’entendre és què és i com funciona la descentralització. I la principal motivació de per què jo estic en tot això és perquè crec que els sistemes d’organització centralitzats tenen un seguit d’avantatges però també estan fracassant en molts aspectes.

Bé, no em refereixo a les organitzacions en si sinó a les persones; penso que a la gent la perjudiquen aquest tipus d’estructures centralitzades. En canvi les estructures descentralitzades permeten crear sistemes organitzatius on les persones potencialment poden tenir entorns on sentir-se més realitzades i viure una vida més plena i equilibrada. I aquest és l’interès que a mi em motiva per participar a l’economia descentralitzada.

Tant de bo. M’agrada pensar que són sistemes més democràtics, però potser després la realitat et fa veure una altra cosa. De fet els seguidors de la blockchain ara estem en una situació que nosaltres anomenem “l’escenari de l’os amorós”, de: què bonic que és blockchain!. Però som conscients que tota implementació tecnològica pot tenir dos vessants segons com es faci: com a contrapunt a aquesta visió més cofoia i una altra més distòpica de la realitat, és a dir, que accentuï algunes de les coses negatives que ja tenim el dia d’avui a la societat. A ningú no se li escapa quins són els riscos de la digitalització: el control. Ens podem convertir en el perfecte ciutadà transparent les 24 hores del dia. ¿Fins a quin punt és interessant per a la societat que això sigui així?

Per als tecnòlegs hi ha un gran mercat d’oportunitats per refer l’economia i de fet hi ha start-ups espanyoles com ara Aragon, que ajuda les empreses a simplificar la burocràcia a través d’internet, que han aixecat 25 milions de dòlars en 15 minuts. És un entorn molt favorable per captar inversió. I per a la pime tradicional que no tingui aquestes capacitats tecnològiques és més complicat. Les grans multinacionals -en realitat dos o tres bancs i poc més- són les que tenen recursos per experimentar. Això no obstant, animaria a participar en trobades i conferències i formar-se perquè el que cal és unir les oportunitats tecnològiques amb el coneixement concret d’indústries específiques on cadascú pot veure les oportunitats, i si es compleixen les expectatives hi haurà pimes que podran reinventar els seus negocis amb els seus recursos i el coneixement del seu sector amb la utilització d’aquest tipus de tecnologia. Hi veig moltes possibilitats.