Disposem d’una plantilla de 55 professionals i preveiem una estimació de facturació d’uns dos milions d’euros enguany. A més, puc dir que ens acabem de fusionar amb Imterim Head, fet que permetrà doblar la facturació.

Com molt tard, el 30 de setembre. El cert és que ens trobem en un pla de creixement inorgànic molt potent per crear una gran plataforma d’àmbit ibèric per ajudar professionals sèniors sense feina.

És molt possible que abans de final d’any puguem anunciar-ne una altra. El gran problema social que tenim davant nostre, i que la gent no n’és conscient, és que tenim molt talent sènior desaprofitat, que ho passa molt malament.

No els anem a buscar. Desgraciadament tenim una gran reserva de matèria primera que ja m’agradaria que tinguessin projectes immediats per poder-los donar una sortida.

Crec que és un tema cultural. Aquí moltes vegades només s’ha mirat de com retallar en l’estructura de l’empresa. Això s’ha vist durant la crisi. Tenim l’obligació social i econòmica d’ajudar-los.

És trist veure el talent jove en estat d’esclavitud. Als joves amb carrera se’ls ha de pagar de manera raonable i no se’ls ha d’utilitzar per contribuir a la precarietat laboral. I el pitjor és que això serveix per substituir el professional sènior que en sap molt. La joventut té habilitats que no tenim la gent de més de 50 anys, però hi ha una cosa que no tenen els joves: l’experiència. A Holanda el 40% dels de més de 50 anys treballen com a autònoms o interin manager i dintre d’un marc laboral perfectament legal.

El ministeri de Treball i la CEOE hauran d’esforçar-se molt més. Estem a la cua d’Europa a donar sortida a la gent gran. Falta sensibilitat, humanisme i ètica. Jo he participat en la creació d’una associació espanyola, AIME, perquè realment lluiti per tots aquests temes de visualitzar la realitat sociolaboral.

La defensa clara és reconèixer allò que sap fer el professional de més de 45 anys. Per exemple saber què aporta aquesta persona davant d’un problema que pot tenir l’empresa a un cost variable respecte al seu compte de resultats i, sobretot, la gran experiència que aporta la persona. Aquella persona executa la feina i cobra un variable en funció dels resultats.

La manera de treballar canviarà, efectivament. Tampoc no podem continuar tal com estem ara. No pot ser que la conciliació familiar encara sigui un problema, hem de tenir uns horaris més o menys flexibles. Però hi ha altres termes, com ara la pertinença a l’empresa, la responsabilitat, el compromís, fets que els sèniors coneixent molt bé.

No està posant els recursos suficients per intentar pal·liar una realitat social. Tenim l’obligació d’ocupar-nos més de les persones amb talent de més de 45 anys.

Vam començar amb l’ocupació i beques i ara també ens ocupem d’aspectes d’acció social i empresa, de ciència i tecnologia i salut i investigació. Nosaltres volem ser complementaris a altres observatoris que miren la realitat del moment. Ens imaginem com serà la societat dintre de 30 anys.