Tot esperant les decisions de Draghi
La determinació de la política monetària en els darrers anys fa que inversors i analistes analitzin cada moviment dels bancs centrals per endevinar una possible i temuda retirada d’estímuls.
Fa gairebé un mes, el president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, va apuntar una retirada gradual dels estímuls en una conferència organitzada pel mateix organisme a Sintra, Portugal. Si més no, aquesta és la interpretació que van fer els analistes de les declaracions de Draghi. I la reacció no es va fer esperar. La inestabilitat es va instal·lar als mercats, especialment al de deute, on es van produir vendes massives, i l’euro es va enfortir respecte al dòlar. Tant és així, que el BCE es va veure obligat a matisar les paraules del seu president. Diversos portaveus van deixar clar que l’abandonament de la política monetària ultralaxa no era tan imminent com alguns havien interpretat.
Aquest episodi demostra dues coses. En primer lloc, la importància que els agents financers donen a les decisions que ha de prendre aquest organisme en matèria de política monetària. És a dir, com pot arribar a influir qualsevol decisió en els mercats, almenys a curt termini. I, de retruc, posa en evidència la dificultat que té davant seu el BCE en l’àmbit de la comunicació. Ha de ser capaç de prendre les decisions que requereix la conjuntura i, a la vegada, de comunicar-les amb una cura extrema per tal que els inversors no sobrereaccionin. En aquest sentit, es vol evitar repetir allò que va succeir l’any 2013, quan el llavors president de la Reserva Federal nord-americana va insinuar que la retirada dels estímuls estava a prop i els mercats van reaccionar d’una forma exagerada.
Inquietud.
La por que genera una possible retirada dels estímuls, per tant, no és altra cosa que l’altra cara de la mateixa moneda. Molts agents financers temen que, si es posa a fi a les polítiques monetàries ultralaxes, els mercats de capitals, molt beneficiats per l’entrada de liquiditat que han propiciat els bancs centrals, se’n poden ressentir.
Els experts semblen tenir clar que el primer pas del BCE serà posar fi al programa de compra de deute. Aquest ha fet pujar els preus del deute sobirà i corporatiu, i ha baixar els tipus. Per tant, si l’organisme es retira del mercat, en caure la demanda, poden decréixer els preus i incrementar-se els interessos. De fet, segons Félix López, analista d’ATL Capital, la renda fixa serà la més perjudicada per l’enduriment de la política monetària. A més, diu, una possible pujada de tipus d’interès -el que s’espera que sigui la segona decisió del BCE--pot provocar volatilitat a les borses en el curt termini. No obstant això, López preveu que, a mitjà termini, aquestes decisions siguin “positives per a la renda variable y negatives per a la renda fixa”.
En aquest context, també hi ha veus que posen calma a la qüestió. Com el professor d’EADA Bussines School Rafael Sambola, que reconeix el nerviosisme dels mercats davant el canvi de cicle en la política monetària però assenyala que les conseqüències seran més atenuades del que alguns auguren. La raó és que el canvi es farà de manera molt gradual. Això és, diu, el que està succeint als EUA. I tant els mercats com l’economia ho estan digerint sense gaires problemes.