Borsa

Tot esperant les decisions de Draghi

La determinació de la política monetària en els darrers anys fa que inversors i analistes analitzin cada moviment dels bancs centrals per endevinar una possible i temuda retirada d’estímuls.

Les conseqüències reals del canvi de cicle en la política monetària no seran tan greus perquè la retirada dels estímuls es farà d’una manera molt gradual. Prova d’això és el que està succeint als EUA
Els mercats han sobrereaccionat davant els primers missatges del BCE

Fa gai­rebé un mes, el pre­si­dent del Banc Cen­tral Euro­peu (BCE), Mario Draghi, va apun­tar una reti­rada gra­dual dels estímuls en una con­ferència orga­nit­zada pel mateix orga­nisme a Sin­tra, Por­tu­gal. Si més no, aquesta és la inter­pre­tació que van fer els ana­lis­tes de les decla­ra­ci­ons de Draghi. I la reacció no es va fer espe­rar. La ines­ta­bi­li­tat es va ins­tal·lar als mer­cats, espe­ci­al­ment al de deute, on es van pro­duir ven­des mas­si­ves, i l’euro es va enfor­tir res­pecte al dòlar. Tant és així, que el BCE es va veure obli­gat a mati­sar les parau­les del seu pre­si­dent. Diver­sos por­ta­veus van dei­xar clar que l’aban­do­na­ment de la política monetària ultra­laxa no era tan immi­nent com alguns havien inter­pre­tat.

Aquest epi­sodi demos­tra dues coses. En pri­mer lloc, la importància que els agents finan­cers donen a les deci­si­ons que ha de pren­dre aquest orga­nisme en matèria de política monetària. És a dir, com pot arri­bar a influir qual­se­vol decisió en els mer­cats, almenys a curt ter­mini. I, de retruc, posa en evidència la difi­cul­tat que té davant seu el BCE en l’àmbit de la comu­ni­cació. Ha de ser capaç de pren­dre les deci­si­ons que reque­reix la con­jun­tura i, a la vegada, de comu­ni­car-les amb una cura extrema per tal que els inver­sors no sobre­re­ac­ci­o­nin. En aquest sen­tit, es vol evi­tar repe­tir allò que va suc­ceir l’any 2013, quan el lla­vors pre­si­dent de la Reserva Fede­ral nord-ame­ri­cana va insi­nuar que la reti­rada dels estímuls estava a prop i els mer­cats van reac­ci­o­nar d’una forma exa­ge­rada.

Inqui­e­tud.

Per tant, és evi­dent que ana­lis­tes i inver­sors estan inqui­ets davant les deci­si­ons que pugui pren­dre l’auto­ri­tat monetària euro­pea. Aquesta pre­o­cu­pació està rela­ci­o­nada amb la importància que han tin­gut els estímuls que els bancs cen­trals han posat en marxa durant els anys de crisi finan­cera. De fet, els experts atri­bu­ei­xen a aques­tes ins­ti­tu­ci­ons part del mèrit del fet d’haver evi­tat els pit­jors efec­tes que hagués pogut tenir la crisi. També, en part, de la bona evo­lució que estan mos­trant les prin­ci­pals eco­no­mies occi­den­tals.

La por que genera una pos­si­ble reti­rada dels estímuls, per tant, no és altra cosa que l’altra cara de la mateixa moneda. Molts agents finan­cers temen que, si es posa a fi a les polítiques monetàries ultra­la­xes, els mer­cats de capi­tals, molt bene­fi­ci­ats per l’entrada de liqui­di­tat que han pro­pi­ciat els bancs cen­trals, se’n poden res­sen­tir.

Els experts sem­blen tenir clar que el pri­mer pas del BCE serà posar fi al pro­grama de com­pra de deute. Aquest ha fet pujar els preus del deute sobirà i cor­po­ra­tiu, i ha bai­xar els tipus. Per tant, si l’orga­nisme es retira del mer­cat, en caure la demanda, poden decréixer els preus i incre­men­tar-se els interes­sos. De fet, segons Félix López, ana­lista d’ATL Capi­tal, la renda fixa serà la més per­ju­di­cada per l’endu­ri­ment de la política monetària. A més, diu, una pos­si­ble pujada de tipus d’interès -el que s’espera que sigui la segona decisió del BCE--pot pro­vo­car vola­ti­li­tat a les bor­ses en el curt ter­mini. No obs­tant això, López pre­veu que, a mitjà ter­mini, aques­tes deci­si­ons siguin “posi­ti­ves per a la renda vari­a­ble y nega­ti­ves per a la renda fixa”.

En aquest con­text, també hi ha veus que posen calma a la qüestió. Com el pro­fes­sor d’EADA Bus­si­nes School Rafael Sam­bola, que reco­neix el ner­vi­o­sisme dels mer­cats davant el canvi de cicle en la política monetària però asse­nyala que les con­seqüències seran més ate­nu­a­des del que alguns augu­ren. La raó és que el canvi es farà de manera molt gra­dual. Això és, diu, el que està suc­ceint als EUA. I tant els mer­cats com l’eco­no­mia ho estan dige­rint sense gai­res pro­ble­mes.

LES XIFRES

60.000
Compres.
Són els milions d’euros que compra cada mes el BCE en el mercat de deute públic i corporatiu. El volum d’adquisicions mensual es va reduir a partir del mes de d’abril i la hipòtesi més plausible per als analistes és que es continuí minvant gradualment durant la part final de l’any.
0%
Tipus d’interès.
El BCE va decidir en la seva darrera reunió mantenir els tipus de referència en un històric, per tan baix, nivell del 0%. El tipus de dipòsit i el de préstec se situen en el -0,40% i 0,25% respectivament. Sembla que l’organisme trigaria més a actuar en aquest sentit.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.