Davant l’evidència de l’oligopoli de fet que regna en el sistema elèctric, les petites elèctriques que trobem disseminades al territori no s’han limitat a fer un paper de peculiaritat històrica en el seu paper de distribuïdores, sinó que s’erigeixen en exemples interessants de com està arribant el nou paradigma energètic, tot competint en unes evidents condicions de greuge comparatiu. En concret, en la seva tasca de distribució, aquestes companyies elèctriques reclamen una millor retribució sobre la inversió en la xarxa i el seu manteniment. Tal com explica Santi Martínez, director d’Estabanell Energia, amb seu a Granollers (Vallès Oriental) i 56.000 clients, “si nosaltres posem un transformador nou, el sistema elèctric me’l retribuirà en funció del valor unitari, que és el mateix per a les grans elèctriques que, de fet, no els haurà costat el mateix realment, ja que en poden comprar 500 i aprofitar descomptes”. Oriol Xalabarder, director d’Electra Caldense, establerta a Caldes de Montbui (Vallès Oriental) hi afegeix que l’aplicació d’una fórmula de càlcul dels actius amortitzats no s’ha fet en condicions d’igualtat: “El sistema ens garanteix que durant 40 anys tindrem una retribució sobre inversió, però no té en compte que les petites distribuïdores tenen un criteri d’amortització més accelerat que el que marca el regulador, més adaptat al que volen les grans elèctriques.” Tal com indica Tomàs Feliu, president de Bassols Energia, que opera des d’Olot (Garrotxa), “les grans elèctriques han de mantenir la seva cotització borsària, donar bons dividends, i per assolir sempre bons resultats, amortitzen menys, tenen un deute més gran”. Així mateix, les petites també posen en qüestió un model que no té en compte, com diu Xalabarder, que “no costa el mateix distribuir un kW al passeig de Gràcia que a la Seu d’Urgell, ja que la xarxa és diferent. Les grans fan una mitjana entre els seus costos a grans urbs i als pobles, i surten guanyant respecte dels que operem al territori”.

A banda d’aquests conflictes, el cert és que les petites elèctriques s’estan erigint en l’autèntica avantguarda en el sector; no debades han estat molt àgils per accelerar la implantació de la telegestió als territoris on operen i sortir al mercat lliure des d’empreses filials i mitjançant associacions per afrontar els desafiaments de l’energia del futur. Estabanell Energia té un acord amb Nissan per a la instal·lació del sistema d’emmagatzematge domèstic XStorage, que ofereix una segona vida a les bateries de cotxe elèctric. Santi Martínez assegura: “Incorporar valor afegit és el nostre objectiu; si vols tenir transcendència has de tenir mentalitat de servei, i estar preparats que la gent vingui en massa a demanar instal·lacions d’autoconsum i a adaptar l’internet de les coses a la distribució.” Per reblar el clau, diu: “Hem de ser conscients que serem més gestors de costos que d’ingressos.”

Tomàs Feliu assenyala: “Amb l’aparició del concepte d’energia distribuïda que preconitza la UE per al futur immediat, passem a ser col·laboradors en la gestió de la xarxa, i se’ns gira feina a facilitar al client que adopti l’autoconsum.” Bassols Energia (25.000 clients) és un dels dos pilars de Webatt Energia, l’altre és Wattia Innova, una iniciativa per “potenciar les fotovoltaiques a partir de les bateries de consum i un sistema de gestió intel·ligent a l’àmbit domèstic que integri tots els aparells domèstics”. Des d’Electra Caldense, companyia que va accelerar també el canvi de comptadors a telegestió al seu territori, Xalabarder fa servir aquest símil: “Si abans érem un policia del trànsit d’autopista, ara passem a una complexa cruïlla on hem d’ordenar quan un carrega energia, quan l’altre la vessa a la xarxa... un paper més actiu que el que els distribuïdors teníem abans.” Una activitat que també es tradueix en expansió territorial, ja que la companyia de Caldes, amb 12.500 clients, ha sortit del seu territori natural i té amb xarxa a Sabadell, Sallent (Bages) o Lleida, al Segrià.