Fa ja molts anys, set, que col·laboro amb L’Econòmic. Han estat molts articles sobre creativitat, emprenedoria i innovació. He parlat de moltes empreses, productes, serveis i processos que, d’una manera o altra, han demostrat qualitats innovadores. He fet també moltes referències a persones i col·lectius amb fama creativa i emprenedora. He comentat moltes vegades que una de les claus de la innovació és escoltar-se, empatitzar i integrar idees diferents.

He escollit dedicar-me a l’estudi de la creativitat perquè considero que és una de les característiques més fascinants de l’espècie humana. Intento, cada dia, descobrir els secrets que hi ha al darrere de les obres més nobles de l’enginy humà: músiques celestials, poemes emocionants, pintures magistrals o invents genials que ens fan més feliços.

He desenvolupat, paral·lelament, el meu interès per la negociació i la resolució de conflictes. Crec que els humans tenim encara un gran camí a recórrer en aquestes disciplines. Els nostres impulsos agressius ens dificulten, sovint, arribar a acords i pactes. Només cal donar un cop d’ull al que ens envolta per adonar-nos que hi ha molta feina a fer en aquest sentit.

Hi ha coses, però, que no canviaran mai, pel que sembla. El conflicte polític que viu Catalunya amb l’Estat espanyol havia transcorregut, fins ara, per vies pacífiques. Des de fa dos dies, l’Estat espanyol ha decidit unilateralment tallar qualsevol possibilitat d’entesa agredint brutalment milers de ciutadans pacífics que, amb la llei de la seva part o no, tan sols pretenien introduir una papereta a una urna. L’actuació de la policia i dels seus responsables s’ha convertit ja en un dels episodis més sinistres de la història contemporània del nostre país.

Aquesta és la seva innovació. Funciona a garrotades. A cops de peu i estirades de cabells de dones grans i joves, amb vexacions sexuals incloses. Aquesta és la seva manera de ser creatius, amb tècniques per fer mal a les persones i per crear un ambient de terror. La seva emprenedoria consisteix a fer por, a afeblir la moral constructiva i il·lusionada de ciutadans de tot tipus: de dretes o d’esquerres, rics o pobres, que se senten catalans o espanyols, que volen votar sí o que volen votar no. La llei del terror és l’únic que val. Aquesta és la seva sagnant manera d’innovar. Vergonya.

Però aquestes garrotades contra la innovació no ens deixaran indiferents. Les portarem a dins per sempre, no només les persones que les van patir físicament sinó qualsevol persona sensible i de bona fe que cregui que les coses es poden fer d’una altra manera. Parlant, dialogant, escoltant, cedint, adaptant-se, admirant l’adversari, donant-se la mà, somrient, abraçant-se, compartint.

No he cregut mai que la societat catalana estigui dividida. Som un país madur que sap que les diferències ens han de fer més grans en comptes d’empetitir-nos. A casa hem procurat portar-nos bé i poder parlar amb persones que no pensen com nosaltres i ho hem aconseguit. No tinc ni un conegut que s’hagi barallat de males maneres amb ningú per temes polítics. Catalunya ha estat sempre terra d’integració i de llibertat.

Ara, més que mai, cal que romanguem units contra la barbàrie.