L’efervescència dels dispositius mèdics
El sector dels ginys i les tecnologies mèdiques passa un moment d’eclosió en la creació de noves empreses i la incorporació d’altres firmes més grans
El sector dels dispositius mèdics viu el seu procés particular de revolució. En els darrers anys ha tingut un creixement exponencial. Segons les darreres dades de Biocat, el consorci publicoprivat del sector biotecnològic i de tecnologies mèdiques mostra com en només tres anys (2011 i 2014) ha augmentat un 98% la facturació, en passar de 1.555 milions d’euros a 3.092 milions, i ha crescut el nombre d’empreses, de 512 a 713.
Tot i que d’empreses de dispositius mèdics n’hi va haver abans que les biotecnològiques, han tingut un creixement molt més important en els darrers anys. Jorge Juan Fernández, director de Moebio, el programa de Biocat que transforma els alumnes en emprenedors en salut, argumenta que hi ha dos motius que expliquen aquest avançament. Per una banda, perquè necessiten un capital inicial inferior que el de les empreses biotecnològiques i per l’altra, perquè tenen un temps molt més curt perquè aquesta tipologia de producte arribi al mercat.
Un altre dels fets que expliquen l’augment del sector de dispositius mèdics és el repartiment dels beneficis. Tradicionalment les farmacèutiques i biotech havien capturat més valor i ara s’està distribuint amb d’altres com els hospitals, emprenedors més petits, etcètera. “Ens trobem enmig d’una revolució tecnològica”, diu Fernández.
A aquestes particularitats que té el sector de dispositius mèdics s’hi suma el gran canvi que s’esdevé en el sector salut, a causa de la irrupció de les noves tecnologies i la diversificació dels actors.
Cada cop més empreses grans han posat un peu en l’àrea de dispositius mèdics i alhora en surten d’altres de dimensió més petita per donar resposta a necessitats concretes. Per exemple, empreses no tradicionals en el sector com Telefónica han entrat mitjançant l’e-Health en línies de negocis d’integració de dispositius mèdics. D’altres com Apple, Amazon, Facebook o Microsoft tenen àrea de salut amb tecnologia mèdica. A casa nostra la mateixa multinacional Ficosa, del sector de components d’automoció, s’hi ha posat en salut (vegeu pàgina següent). Les grans multinacionals han vist en aquest camp una línia més de negoci en ple canvi del sector.
Si ens endinsem una mica en els nous actors, el perfil d’emprenedors de dispositius mèdics és molt més divers que d’altres subsectors de la salut. Des de persones que han tingut vinculació amb empreses de laboratoris de diagnòstic, també de part d’associacions de pacients o necessitats clíniques als hospitals.
S’hi ha de sumar, doncs, un fenomen que ha estat especialment important en la creació d’empreses de dispositius mèdics i ha estat la irrupció del que es diu en anglès els proximers, que són persones amb certa vinculació a alguna malaltia i desenvolupen dispositius o productes per fer la vida més fàcil als malalts.
Per la seva banda. el director de negoci mèdic de la firma Idneo, Xavier Cels, explica que hi ha una tendència creixent en el sector mèdic i és que cada cop més la persona n’és responsable en termes de salut, no només per cuidar-se sinó fins i tot per autodiagnosticar-se en les primeres fases. “Aquesta tasca s’està desplaçant dels centres mèdics cap a la persona. I aquí hi ha molt camp de creixement per a dispositius mèdics”, diu Cels.
Al darrere d’aquesta efervescència hi ha una realitat i és que les fronteres s’estan difuminant en els diferents actors del sector. “Les farmes desenvolupen cada cop més dispositius que generen apps i fan més recerca oberta amb d’altres biotecnològiques”, expliquen des de CataloniaBio, la patronal de les empreses (biotech, medtech, farma i serveis), que suma unes 200 organitzacions a Catalunya.
Tot aquest canvi es dona però amb uns sistemes sanitaris que tenen els recursos que tenen i limitacions per absorbir tants canvis a la vegada. “El repte global és ser capaç de transformar un producte en una solució”, diu Jorge Juan Fernández. En alguns camps és fàcil i en altres és més complicat.
En el cas de Catalunya els reptes estan associats a la capacitat de captar capital i al teixit productiu. Tant les medtech com les biotech són empreses que no generen ingressos inicialment i necessiten un cert temps de retorn.
“Ens manca un teixit industrial fort com el que té Alemanya. Si tinguéssim moltes empreses petites amb capacitat per donar resposta als prototips estaria bé. Ara tenim més centres tecnològics que indústria privada”, considera Fernández.
Un dispositiu que estalvia en fàrmacs i sanitat
Usmima, una start-up sorgida del màster Health Barcelona de Moebio, ha desenvolupat un dispositiu mèdic contra el restrenyiment.
L’start up, creada per un grup de persones multidisciplinari, ha aixecat més de 2 milions d’euros per poder desenvolupar i comercialitzar el producte. Registrat sota la marca Mowoot, és una solució no farmacològica.
El dispositiu té un cinturó que automatitza un massatge abdominal imitant les tècniques de massatge dels terapeutes professionals.
El dispositiu suposa un estalvi per als malalts i per al sistema sanitari, ja que evita als pacients dependre d’un professional i abarateix el cost del seu tractament.
Una línia de negoci en una firma d’automoció
Idneo Tecnologies és una de les empreses més grans del sector de dispositius mèdics a Catalunya. Pertany al grup Ficosa, una companyia tecnològica de components d’automoció que Cva crear una línia de salut com a conseqüència de l’adquisició dels actius de Sony a Catalunya l’any 2011 per part de Ficosa.
Avui són 300 enginyers en plantilla i una facturació de 26 milions d’euros.
La companyia es dedica a desenvolupar projectes de dispositius mèdics, que representa el 25% del total del negoci d’Idneo.
Xavier de Prado, el director de desenvolupament de negoci, explica que el sector de salut es troba en un moment dolç i que s’ha convertit en un dels pilars de creixement del grup; de fet, preveuen en cinc anys facturar 75 milions d’euros.
‘Start-up’ nascuda de la necessitat clínica
Transplant Biomedicals és una spin off d’Idibaps que pertany a l’hospital Clínic de Barcelona. Ha creat un dispositiu tecnològic per moure els òrgans humans des que s’extrauen fins que arriben al receptor que en garanteix una millor preservació.
La doctora Carmen Peralta, amb una llarga trajectòria cientificomèdica, va començar a donar forma a un dispositiu que inclogués tecnologia i va fer un primer pla d’empresa per comercialitzar-lo amb el programa Bioemprenedor21.
Poc després Peralta va buscar un perfil més de gestió empresarial que l’acompanyés i en conèixer Ignasi Heras van definir plegats el pla de negoci i van patentar la tecnologia.