Opinió

El NAFTA en guerra

Quan Donald Trump va acce­dir a la pre­sidència dels Estats Units amb el seu eslògan d’Ame­rica First i les seves idees pro­tec­ci­o­nis­tes ja sabien que la seva política comer­cial es tor­na­ria més tan­cada del que havia estat fins ara però no podíem ima­gi­nar que això afec­ta­ria també dura­ment les seves rela­ci­ons comer­ci­als amb Canadà i Mèxic per molt que Trump hau­ria dit que el Trac­tat sig­nat al 1992 esta­blint l’Area de Lliure Comerç d’Amèrica del Nord (TLCAN), més cone­gut per la seva sigla anglesa NAFTA (North Ame­ri­can Free Trade Area) entre els tres països era el “pit­jor acord comer­cial de la història”.

La pri­mera decisió comer­cial pro­tec­ci­o­nista de Trump va ser atu­rar la incor­po­ració dels Estats Units a l’acord Trans­pacífic (TPP) que Estats Units havien nego­ciat amb altres onze països de la conca del Pacífic, la segona sus­pen­dre les nego­ci­a­ci­ons pel con­tro­ver­tit Trac­tat Transatlàntic de Comerç i Inver­si­ons (TTIP) i la ter­cera, impo­sar san­ci­ons comer­ci­als a Rússia i a Xina.

Però l’última de les deci­si­ons comer­ci­als de l’admi­nis­tració repu­bli­ca­no­po­pu­lista de Trump afecta dos països amb els quals els Estats Units han man­tin­gut una relació comer­cial molt espe­cial amb el trac­tat NAFTA: Canadà i Mèxic, ara per mesu­res anti­sub­venció i abans amb l’amenaça del mur i les expul­si­ons de tre­ba­lla­dors. Es dona a més la cir­cumstància que els Estats Units van pen­sar a esten­dre aquest NAFTA amb Canadà i Mèxic -que ha fun­ci­o­nat des de gener de 1994- a la resta de països lla­ti­no­a­me­ri­cans a través de l’Acord de Lliure Canvi de les Amèriques o Àrea de Lliure Comerç de les Amèriques (ALCA) que es va for­mu­lar a la cimera de caps d’estat i govern de Miami de 1994 i que va fra­cas­sar al 2005 per l’anta­go­nisme d’Estats Units amb la Veneçuela de Cha­ves i amb el Bra­sil de Lula.

La filo­so­fia pro­tec­ci­o­nista s’havia apli­cat fins ara de forma uni­la­te­ral res­pecte a Rússia i res­pecte a Xina per raons polítiques i comer­ci­als, però mal­grat que Trump ja va dir en acce­dir a la seva pre­sidència, que el NAFTA s’hau­ria de revi­sar perquè les empre­ses ame­ri­ca­nes esta­ven patint molt com a con­seqüència que a Mèxic fun­ci­o­na­ven amb sala­ris molt bai­xos i amb regla­men­ta­ci­ons medi­am­bi­en­tals molt laxes i que Canadà donava aju­des esta­tals, ningú no pro­nos­ti­cava que es pro­po­ses­sin mesu­res uni­la­te­rals per part de l’admi­nis­tració ame­ri­cana con­tra Canadà.

Pre­ci­sa­ment per trac­tar de revi­sar el NAFTA en la forma vol­guda per l’equip Trump, Mèxic, Canadà i Estats Units van ini­ciar nego­ci­a­ci­ons sobre ajus­tos a apor­tar al NAFTA al mes d’agost. La pri­mera ronda va tenir lloc a Was­hing­ton els dies 19 i 20 d’agost, la segona es va cele­brar a Ciu­tat de Mèxic de l’1 al 5 de setem­bre i la ter­cera a la capi­tal cana­denca Ottawa els dies 23 a 27 de setem­bre i la quarta Was­hing­ton de l’11 al 15 d’octu­bre. Mèxic i Canadà es quei­xen, però, que encara no conei­xen les posi­ci­ons de l’admi­nis­tració Trump sobre els aspec­tes més impor­tants de la rene­go­ci­ació.

En aquest entorn nego­ci­a­dor poc podia espe­rar-se que l’admi­nis­tració nord-ame­ri­cana decidís uni­la­te­ral­ment una pujada d’aran­zels dua­ners fins al 220% sobre els avi­ons civils que afec­ta­ria direc­ta­ment la fàbrica cana­denca Bon­bar­dier però que ha creat un males­tar molt nota­ble no sola­ment al Canadà sinó a Mèxic i als països que estan con­tri­buint amb parts i peces a la fabri­cació d’aquest tipus d’avió de trans­port civil com és el cas del Regne Unit o dels matei­xos Estats Units i fins i tot Mèxic, amb base a l’acu­sació que el govern cana­denc dona a l’empresa aju­des il·legals en ter­mes de l’Orga­nit­zació Mun­dial del Comerç (OMC) que li per­me­ten com­pe­tir des­lle­ial­ment amb les empre­ses cons­truc­to­res ame­ri­ca­nes. La rea­li­tat de les cade­nes de valor afe­git de les grans empre­ses fa que par­lar d’inde­pendència d’un país res­pecte als altres sigui una uto­pia.

La bata­lla.

La bata­lla és con­seqüència del pes que sobre l’admi­nis­tració nord-ame­ri­cana té la firma Boeing que fabrica el mateix tipus d’avió i que no només es mani­festa ara sinó que té una llarga tra­dició perquè cal recor­dar que durant anys es va pro­duir una bata­lla legal a l’OMC entre els Estats Units i la Unió Euro­pea per les sub­ven­ci­ons i con­trac­tes públics de Boeing per part nord-ame­ri­cana i d’Air­bus, pro­jecte aquest que està par­ti­ci­pat pels prin­ci­pals països euro­peus entre els quals figura Espa­nya.

El tema del dúmping i les aju­des esta­tals a grans empre­ses i cam­pi­ons naci­o­nals que poden tirar d’altres sec­tors econòmics vin­cu­lats o que poden apor­tar avenços tec­nològics no és, per això nou, però el que és nou en aquest cas és que es pro­du­eixi entre països veïns inte­grats en el NAFTA.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.