La revo­lució indus­trial medi­e­val cata­lana del segle XIII (amb molins i far­gues, i paper, i vidre) va fer pos­si­ble les Cons­ti­tu­ci­ons cata­la­nes, amb par­la­ments, gre­mis, con­sells muni­ci­pals i uni­ver­si­tats. A Cata­lu­nya, i en algu­nes altres àrees de Europa, la revo­lució indus­trial del XIX (amb vapors, dina­mos, llums de gas i telègrafs) va obrir el pas al libe­ra­lisme polític i econòmic, amb cen­sos de població, par­tits, dia­ris, i elec­ci­ons. En el pri­mer terç del segle XX, a Cata­lu­nya, la segona revo­lució indus­trial (amb elec­tri­fi­cació inte­gral, automòbils, química, cinema i ràdios) és el rere­fons del govern propi de la Man­co­mu­ni­tat del 1914 i de la Gene­ra­li­tat del 1931.

Sense la revo­lució digi­tal actual és difícil d’enten­dre la velo­ci­tat dels can­vis polítics que, tot i la ceguesa deli­be­rada d’alguns/es, són per­fec­ta­ment visi­bles per als obser­va­dors/es d’arreu del món. Entre aquests can­vis, des­taca l’objec­tiu de la inde­pendència (dins, això sí, de la pode­rosa Unió Euro­pea, que, des del 1989, té una política audi­o­vi­sual pròpia, que li per­met com­pe­tir amb la indústria de la imatge –i del so- nord-ame­ri­cana).

En la pre­història de la revo­lució digi­tal cata­lana, cal recor­dar, ara, uns quants fets històrics. Un. El 1946, una fàbrica d’arti­cles mecànics per a ofi­ci­nes de l’antic muni­cipi de Sants va començar a pro­duir una cal­cu­la­dora: Minerva. Fins que va tan­car, el 1969, se’n van ven­dre unes 70.000, que, en part, es van expor­tar a 80 països. Dos. El 1967, a Cer­da­nyola, l’empresa Tele­sin­cro, amb Joan Majó al cap­da­vant, posava al mer­cat el pri­mer ordi­na­dor cons­truït a Cata­lu­nya, amb tec­no­lo­gia pròpia: Fac­tor P. Tres. El 1983, TV3 començava, amb el, de moment, doblatge d’un relat audi­o­vi­sual nord-ame­ricà: Dallas. El 1989, però (gràcies a una llei euro­pea d’aquell any, la Dtvsf, la direc­tiva de tele­visió sense fron­te­res, que donava pri­o­ri­tat a les pro­duc­ci­ons audi­o­vi­su­als euro­pees), TV3 va començar a pro­duir una sèrie pròpia: La Granja. Qua­tre. El 1994, gràcies a Vicent Par­tal i Assumpció Maresma, apa­rei­xia un dels pri­mers infor­ma­tius digi­tals euro­peus: Info­pista, que un xic més tard esde­vin­dria la revista Vilaweb. Cinc. En un ja llunyà març del 2001, es va ini­ciar una enci­clopèdia digi­tal revo­lu­cionària: la Viquipèdia, la ter­cera wiki del món. Sis. El 1996, el Par­la­ment de Cata­lu­nya va votar la cre­ació d’una ins­ti­tució d’obser­vació i tutela: el CAC, el Con­sell de l’Audi­o­vi­sual de Cata­lu­nya. Set. El 2005, l’Icann, la Inter­na­ti­o­nal Cor­po­ra­tion for Assig­ned Names and Num­bers, deci­deix donar enti­tat al domini .cat. Mai abans una nació sense estat havia tin­gut un domini propi a inter­net.

La revo­lució digi­tal no es limita als àmbits de la comu­ni­cació i la infor­mació, sinó que, pro­gres­si­va­ment, orga­nitza/diri­geix empre­ses de tots els sec­tors de l’acti­vi­tat econòmica dels països indus­tri­als avançats. Com és el cas de Cata­lu­nya. Però, al mateix temps, és a l’ense­nya­ment, la sani­tat, els ser­veis soci­als. I a la política. Les grans mobi­lit­za­ci­ons inde­pen­den­tis­tes cata­la­nes del segle XXI són fruit de múlti­ples ini­ci­a­ti­ves que s’auto­or­ga­nit­zen i es coor­di­nen -fins al mil·límetre- gràcies als vells/nous algo­rit­mes de la informàtica.