Puja la contribució de Catalunya a la UE
En un moment en què es parla molt de la relació entre Catalunya i la UE és rellevant recordar l’aportació catalana al pressupost comunitari. D’acord amb les dades que ha publicat recentment el Ministeri d’Economia, Catalunya va aportar el 2014 a la UE 1.699 milions d’euros més dels que va rebre (0,8% del PIB). Per tant, els fons que Catalunya rep de la UE són menors a les aportacions fetes, per exemple, amb una part de l’IVA que paguem. Sobre aquest dèficit, podem fer diverses anotacions. En primer lloc, és un dèficit que s’ha duplicat en relació amb el de 2012, que va ser de 859 milions d’euros. En segon lloc, Espanya està en una posició molt diferent ja que és receptora neta (0,5% del PIB). En tercer lloc, el dèficit fiscal de Catalunya amb la UE és més elevat que el de qualsevol altre país en relació amb el PIB. Així, els països que més aporten són Holanda (0,4% del PIB), Alemanya (0,3%), Suècia (0,3%) i Regne Unit (0,2%). Són dades que permeten visualitzar que Catalunya és un soci molt interessant per a la UE, ja que l’ajuda a equilibrar el pressupost comunitari.
Una altra qüestió són els motius que expliquen el dèficit català. Entre aquests podem destacar que l’import rebut de fons europeus és molt inferior a la mitjana. Per exemple, si analitzem les ajudes agràries, d’un total rebut a Espanya de 5.000 milions d’euros de mitjana per any, 1.600 milions són per a Andalusia, 900 milions per a Castella i Lleó, 750 per a Castella-la Manxa, 530 per a Extremadura, 450 per a Aragó, 325 per a Astúries i 310 per a Catalunya. Aquesta disparitat es reflecteix en la subvenció per treballador. Amb dades de 2013, les ajudes agràries rebudes a Catalunya varen ser de 7.661 euros per treballador del sector primari. En canvi, a Castella-La Manxa varen ser de 21.360 euros/any per treballador, 19.458 a Extremadura i 15.493 a Madrid.
Aquestes disparitats tan grans s’expliquen per les prioritats de la UE i sobretot del govern espanyol, que beneficien unes regions en detriment d’altres. Un altre aspecte a revisar és el del frau. Periòdicament, el Tribunal de Comptes de la UE fa públics informes en els que acostumen a destacar fraus fets a Espanya. Per exemple, el que va fer un empresari agrícola de Castella-La Manxa que va obtenir una subvenció per a terrenys cultivables que en realitat eren una pista de motocròs.
En resum, Catalunya és un bon soci per a la UE i tot i que el dèficit fiscal amb la UE no preocupa, cal revisar les prioritats amb què s’assignen els fons comunitaris.
