Focus

Empresaris davant la crisi política a Catalunya

La DUI divideix el teixit empresarial entre favorables i contraris. Més consens concita el temor al fet que un deteriorament social porti a la convocatòria de vagues

La DUI no hauria de tenir gaire impacte perquè no es canviarien les regles del joc
Joan B. Casas
Degà Col·legi d’Economistes
Seran poques les empreses que marxin de Catalunya
Pere Relats
president grup Relats
La declaració sumiria el país en una situació de conseqüències desconegudes
comunicat
Cercle d’Economia
Mai no havia vist que els mateixos empresaris demanessin fer una aturada de país
Josep Gonzàlez
President de Pimec
Rajoy no ha dialogat pel procés però amb els empresaris tampoc no ha dialogat mai
Antoni Abad
president de Cecot
Tenim experiència en la gestió de conflictes i entenem molt bé el valor de la mediació
Paula Pelay
vicesecretària general ugt
Banc Sabadell i CaixaBank porten les seus socials fora de Catalunya
Els hotelers i les agències de viatges reconeixen que hi ha cancel·lacions

Final­ment va tenir lloc el tan anun­ciat xoc de trens. La cele­bració del referèndum d’inde­pendència l’1 d’octu­bre pas­sat, tot i els intents de l’Estat per impe­dir-lo, i la repressió de la jor­nada per part de la Guàrdia Civil i la Policía Naci­o­nal espa­nyola han ele­vat la tensió social i ins­ti­tu­ci­o­nal a uns nivells des­co­ne­guts en la història recent de Cata­lu­nya.

La sen­sació és que, tot i que el procés sobi­ra­nista ha estat un camí d’anys, diu­menge 1 va sig­ni­fi­car un salt d’escala de grans pro­por­ci­ons i a molts nivells.

La tem­pe­ra­tura s’ha ele­vat molts graus de cop i el vapor no sap per on esca­par ja que les posi­ci­ons con­ti­nuen enro­ca­des. La Gene­ra­li­tat amb el suport de les for­ces inde­pen­den­tis­tes manté el full de ruta, que hau­ria de tenir la pròxima etapa en una decla­ració uni­la­te­ral d’inde­pendència (DUI). Per la seva banda, el govern esta­tal es manté ferm a no accep­tar cap altra sor­tida que no sigui la renúncia de Cata­lu­nya a la via de l’auto­de­ter­mi­nació. Ni les pro­pos­tes de medi­ació que s’han succeït aquests dies han esquer­dat aquest posat monolític.

Soci­al­ment, la gran atu­rada de l’acti­vi­tat del dia 3 d’octu­bre, amb impres­si­o­nants mani­fes­ta­ci­ons arreu del país, ha cana­lit­zat, en part, el des­con­ten­ta­ment i la tensió acu­mu­lats en espera de nous esde­ve­ni­ments.

Menció espe­cial merei­xen les deri­va­des inter­na­ci­o­nal i econòmica del con­flicte. El salt d’escala d’aquests dies des­taca i és molt evi­dent el pla inter­na­ci­o­nal pel ressò dels fets esde­vin­guts a Cata­lu­nya. La impli­cació d’Europa i la resta del món en el pro­blema català havia estat una de les vies més tre­ba­lla­des per les for­ces del sí, però no ha estat fins que les imat­ges de bru­ta­li­tat poli­cial van sal­tar a les pan­ta­lles de la tele­visió de mig pla­neta que la qüestió cata­lana ha entrat en l’agenda mun­dial.

En el pla econòmic, la pre­ci­pi­tació dels esde­ve­ni­ments -els recents però sobre­tot els que estan per venir-, comença a tenir un impacte en els mer­cats i les empre­ses. De fet, a mit­jan set­mana pas­sada les notícies de reper­cus­si­ons econòmiques van res­tar pro­ta­go­nisme a les polítiques i soci­als. Sobre­tot dos aspec­tes: la vola­ti­li­tat de la borsa davant una pos­si­ble decla­ració uni­la­te­ral d’inde­pendència (DUI) i el tras­llat de seus soci­als d’empre­ses fora de Cata­lu­nya.

Cal pen­sar que si bé el tema econòmic ha estat sem­pre pre­sent al llarg de tots aquests anys de “procés”, fins ara hi havia un con­sens força gene­ra­lit­zat que no estava reper­cu­tint nega­ti­va­ment en la recu­pe­ració. Això mal­grat que el fan­tasma de la fuga d’empre­ses ha estat atiat periòdica­ment de manera interes­sada. La rea­li­tat és que la sor­tida de la crisi ha estat més des­ta­cada a Cata­lu­nya, amb crei­xe­ments del PIB i incre­ments de les expor­ta­ci­ons de béns i ser­veis per sobre de la mit­jana d’Espa­nya. Els sal­dos de la inversió estran­gera també han ava­lat aquesta teo­ria.

O bé el “procés” no espan­tava el món econòmic o bé aquest no li donava cre­di­bi­li­tat. El fet és que ara, més enllà dels rumors i l’espe­cu­lació, comença a haver-hi movi­ments en aquest ter­reny. Segu­ra­ment el més des­ta­cat és la decisió del Banc Saba­dell de tras­lla­dar la seu social a Ala­cant, amb l’argu­ment que la inde­pendència de Cata­lu­nya dei­xa­ria l’enti­tat fora de l’aixo­pluc del Banc Cen­tral Euro­peu. La mesura va ser aplau­dida pels mer­cats ini­ci­al­ment. Està pre­vist que Cai­xa­Bank pren­gui una decisió simi­lar, però al tan­ca­ment d’aquesta edició encara no s’havia produït. D’altres grans empre­ses podrien seguir aquest camí.

Uni­la­te­ra­li­tat.

L’esce­nari d’una Cata­lu­nya inde­pen­dent es viu de forma molt desi­gual entre les empre­ses cata­la­nes con­sul­ta­des. Algu­nes pen­sen que aquesta fita les per­ju­dica men­tre que d’altres ho veuen com una opor­tu­ni­tat. El mer­cat i les cir­cumstàncies de cada empresa deter­mi­nen aquesta idea. Si bé és cert que, com ho han demos­trat durant la crisi, el tei­xit empre­sa­rial s’acaba adap­tant a les cir­cumstàncies siguin qui­nes siguin.

Una altra cosa és com valo­ren les con­seqüències que es puguin deri­var d’un procés uni­la­te­ral. L’ombra de la DUI plana sobre el comu­ni­cat urgent del Cer­cle d’Eco­no­mia emès el dime­cres 4 d’octu­bre en un to molt dur: “Aquesta decla­ració sumi­ria el país en una situ­ació extra­or­dinària com­plexa i de con­seqüències des­co­ne­gu­des però, en qual­se­vol cas, molt greus. No només per­ju­di­ca­ria totes les opci­ons polítiques sinó que, el més pre­o­cu­pant, sot­me­tria la ciu­ta­da­nia cata­lana, sigui quina sigui la seva sen­si­bi­li­tat política, a una tensió de difícil con­trol.” El Cer­cle d’Eco­no­mia és un club de debat econòmic amb 1.400 socis, que reu­neix empre­sa­ris de grans empre­ses, sobre­tot finan­ce­res, i acadèmics. En el seu comu­ni­cat recorda els seus 60 anys de tra­jectòria i con­demna la violència de l’1 d’octu­bre.

La denúncia de les agres­si­ons cen­tra el comu­ni­cat del comitè exe­cu­tiu i la junta direc­tiva de Foment del Tre­ball, que es va reu­nir dimarts 2. A diferència del Cer­cle, no va més enllà i es limita a dema­nar diàleg. Mem­bres dels òrgans de govern con­sul­tats reco­nei­xen que la crítica a la violència és el punt de tro­bada entre els mem­bres però que inter­na­ment hi ha dife­rents opi­ni­ons, sovint enfron­ta­des, sobre la posició de la patro­nal cata­lana davant el procés. Ni el suport a l’atu­rada de dimarts va poder tirar enda­vant. El poder de la ins­ti­tució està en mans dels crítics amb el procés, que ente­nen que l’acti­vi­tat econòmica neces­sita pre­vi­si­bi­li­tat, segu­re­tat jurídica i esta­bi­li­tat política i que cada dia que passa Cata­lu­nya s’allu­nya d’aquest esce­nari. En mino­ria esta­ria el bloc d’empre­sa­ris favo­ra­bles a la inde­pendència, pel als quals la màxima pre­o­cu­pació és que la situ­ació pugui deri­var en una vaga gene­ral pro­lon­gada.

En aquesta mateixa línia, Pere Relats, pre­si­dent del grup Relats, una empresa de Cal­des de Mont­bui del sec­tor auxi­liar de l’auto­moció que comer­ci­a­litza els seus pro­duc­tes en un 99% al mer­cat exte­rior, afirma que la DUI amoïna però el que més pre­o­cupa seria “entrar en un període de diver­sos dies d’atu­ra­des gene­rals, un fet que afec­ta­ria de ple les línies de pro­ducció auto­mo­bilísti­ques mun­di­als”.

Per la seva part, Antoni Abad, pre­si­dent de la patro­nal valle­sana Cecot, diu que s’ha tibat massa la situ­ació. “Fa anys que vam dir que a la democràcia espa­nyola li man­cava qua­li­tat, quina llàstima tenir raó, perquè la repressió de diu­menge pas­sat no tocava”, asse­gura Abad, que afe­geix que “el govern espa­nyol no ha dia­lo­gat per la qüestió del procés però és que amb els nos­tres empre­sa­ris tam­poc no ha dia­lo­gat mai”. El pre­si­dent de la patro­nal -que fa uns anys en una enquesta més d’un 60% dels empre­sa­ris afi­li­ats van mos­trar-se favo­ra­bles a la inde­pendència- diu que “arri­bats en aquest moment la medi­ació és el millor camí, una medi­ació que ens per­meti tenir opció de deci­dir el nos­tre futur”.

Per la seva banda, el comitè de direcció de Pimec va fer una reunió l’endemà de 1-O per valo­rar la situ­ació. La ini­ci­a­tiva va ser subs­criure una atu­rada d’una hora en con­tra de la violència. “Però va ser tan forta la insistència de les empre­ses asso­ci­a­des que ens vam veure obli­gats a secun­dar-la tot el dia”, explica Josep Gonzàlez, pre­si­dent de la patro­nal de la petita i mit­jana empresa, que hi afe­geix: “Mai no havia vist que els matei­xos empre­sa­ris dema­nes­sin fer una atu­rada de país.”

Per a Pimec, apro­var una DUI com­por­ta­ria incre­men­tar la incer­tesa en el món econòmic. Però també comenta que “si es mira el com­por­ta­ment de Madrid tam­poc sem­bla que esti­guin molt per tro­bar una solució pac­tada”, explica Gonzàlez. A més, sen­ten­cia que la seva sor­presa va escla­tar quan va sen­tir el dis­curs del rei Felip VI, “diri­git només a una part dels cata­lans” i amb un “error greu quan no va tenir parau­les per als prop de 800 ferits que van pro­vo­car la Guàrdia Civil i la Policía Naci­o­nal l’1-O”.

Martí Sis­taré, pre­si­dent de la Fede­ració d’Empre­ses del Gran Penedès (FEGP), pensa que “més que saber si hi haurà DUI o no cal saber com serà”, explica, i afe­geix que el que pre­o­cupa real­ment l’empre­sari és si es tallen les línies de finançament, perquè lla­vors se’n res­sen­ti­ria l’eco­no­mia de tot el país.

Una altra opinió en aquest sen­tit és la de Blai Paco, pre­si­dent de la Unió d’Empre­sa­ris de l’Anoia (UEA), per a qui l’esce­nari actual no és “ama­ble ni fàcil, però ja estem pel dret a deci­dir i res­pec­ta­rem el que digui el Par­la­ment de Cata­lu­nya, això sí, com sem­pre, farem el que sigui per donar con­tinuïtat als pro­jec­tes empre­sa­ri­als”.

El Cer­cle Català de Nego­cis (CCN), una asso­ci­ació d’un miler d’empre­sa­ris a favor de la inde­pendència i que va néixer per fer front a l’ofe­ga­ment econòmic català, con­si­dera que Cata­lu­nya amb el procés que viu assu­mirà tant els ris­cos com els avan­tat­ges. “Les con­seqüències de que­dar-nos a Espa­nya és assu­mir un dèficit fis­cal que suposa la mei­tat del pres­su­post que té la Gene­ra­li­tat”, explica Albert Pont, el seu pre­si­dent.

Des de la sere­ni­tat, Joan B. Casas, degà del Col·legi d’Eco­no­mis­tes de Cata­lu­nya, opina que en cas d’apro­vació de la DUI “no hau­ria de tenir gaire impacte perquè no es can­vi­a­rien les regles del joc, es man­tin­drien les direc­ti­ves euro­pees, totes les regles de la com­petència, etc.”

Tot i això, orga­nit­za­ci­ons empre­sa­ri­als sec­to­ri­als com ara el Gremi d’Hotels i l’asso­ci­ació d’agències de viat­ges (ACAV), en el turisme, s’han afe­git als mis­sat­ges de pre­o­cu­pació i asse­gu­ren que les notícies d’aquests dies estan pro­vo­cant can­cel·laci­ons de reser­ves, tot i que caldrà espe­rar per veure l’impacte real. Cal recor­dar que els atemp­tats d’agost no es van notar en el turisme.

També caldrà espe­rar per valo­rar en què queda la fugida d’empre­ses. A les reu­ni­ons exe­cu­ti­ves de les prin­ci­pals patro­nals del país van córrer com la pólvora rumors sobre des­pat­xos de nota­ris que supo­sa­da­ment no dona­ven abast per sig­nar tras­llats d’empre­ses. “Hi pot haver algun movi­ment, però seran poques les empre­ses que mar­xin de Cata­lu­nya”, aven­tura Pere Relats.

En el sec­tor del comerç, no hi va haver con­sens a l’hora de posar-se d’acord quant a l’horari de l’atu­rada gene­ral de dimarts pas­sat. Fonts del comerç català asse­gu­ren, però: “Les empre­ses ens adap­ta­rem al mer­cat, sigui aquest quin sigui, dins Espa­nya, en una Cata­lu­nya inde­pen­dent, dins o fora de la UE.”

La infor­mació ha estat ela­bo­rada per Jordi Gar­riga, Fran­cesc Muñoz, Anna Pin­ter, Ramon Roca i Marta Sardà.

Els sindicats prenen partit

La posició dels sindicats davant els diferents escenaris amb els quals es podria trobar Catalunya en els propers dies va per barris. La intersindical, l’única organització dels treballadors que s’ha definit a favor del dret a l’autodeterminació de Catalunya, no posa cap dubte que el plantejament d’una DUI s’ajusta a la lògica del que està passant. “No és cap despropòsit vist el bloqueig, la violència i la negativa del govern espanyol a la negociació”, diu Carles Sastre , el secretari general del quart sindicat de Catalunya. Per a Sastre, l’actuació de la policia espanyola i la Guàrdia Civil va estar carregada d’actituds colonials. “Es tracta d’imposar la por, i davant això el poble de Catalunya no està disposat a acceptar-ho, així que una DUI no és la millor opció però és acceptable per a nosaltres”, afegeix.

CCOO, el sindicat majoritària a Catalunya, que va signar el pacte pel Dret a Decidir, però no s’ha definit en defensa de la independència, posa en el mateix sac l’aplicació de l’article 155 que la DUI. Per al secretari general de CCOO Catalunya, Javier Pacheco, la declaració unilateral d’independència podria trencar el marc de convivència que existeix a Catalunya de la mateixa manera que ho faria l’aplicació del 155. “Espanya no pot permetre’s el luxe de trencar una societat de 7 milions de persones”, declara Javier Pacheco.

Per al sindicat, la sortida a qualsevol dels escenaris que esperen a Catalunya implica una única via: el diàleg. Dijous a la tarda, l’organització sindical va enviar un document en què proposava una doble negociació que canalitzi una sortida política a la situació de Catalunya. Per una banda, proposa un nou marc d’autogovern per a Catalunya, que podria ser simultani a una ponència constitucional, que en el seu cas abordés la reforma de la Carta Magna. I per una altra, pactar la forma de referèndum, una consulta que s’hauria d’arbitrar perquè la ciutadania de Catalunya pogués pronunciar-se legalment i lliurement.

CCOO, igual que la UGT, s’ha sumat a la Comissió Independent per a la Mediació, una iniciativa que ha liderat el Col·legi d’Advocats. La vicesecretària general de la UGT Catalunya, Paula Pelay, explica que era necessari que sortís una proposta organitzada de la societat civil per donar una sortida al conflicte en el qual estem. “Nosaltres, que som sindicalistes i tenim experiència en la gestió de conflictes entre treballadors i empresa, entenem molt bé el valor de la mediació en la resolució d’aquest, interna o internacional”, manifesta Pelay .

El segon sindicat majoritari de Catalunya entén que la mediació és la solució davant els dos escenaris possibles: la DUI o l’article 155. “Cap de les dues són una solució en moments com aquest i donem una última oportunitat al diàleg”, sentencia Pelay.

En la darrera setmana els sindicats que no són els majoritaris han pres protagonisme en certs esdeveniments. Els estibadors pertanyents a la CNT al Port de Barcelona van ser els primers a expressar la seva intenció de no assistir cap servei destinat als vaixells policials tractats al port barceloní. En el seu missatge anunciat a Twitter van considerar els vaixells com a “no benvinguts” i això va generar un gran nombre de reaccions, sobretot amenaces i insults.

La plenària de la CGT Catalunya va ser la convocat de la vaga general a partir del 3 d’octubre. Els afiliats validaven així el preavís de vaga que va presentar el sindicat el passat dia 21.

Res a témer pels estalvis als bancs

La imprevisibilitat del que hagi de passar els pròxims dies ha alimentat entre els estalviadors la por infundada a no poder treure els diners que tenen als bancs. El fantasma d’un corralito financer ha estat desmentit pel mateix ministre d’Economia espanyol, Luis de Guindos, que ha assegurat que els clients de les entitats financeres catalanes “no tenen res a témer” perquè són “entitats sòlides” i “bancs espanyols i europeus”.

Segons els bancs catalans, de moment no s’ha detectat una retirada significativa de dipòsits com a conseqüència de l’agreujament de la crisi política a Catalunya.

L’aturada de país més gran de la història a Catalunya

Vaga general o aturada de país. Dies després del 3-O encara durava el debat per definir el tancament de l’activitat econòmica més gran de la història recent de Catalunya. La mobilització va durar tot el dia. Al matí es van fer concentracions a la majoria de pobles i ciutats de Catalunya per protestar per la violència de la Guàrdia Civil l’1-O. A la tarda només a Barcelona es van concentrar més de 700.000 persones. El dia abans, milers de treballadors de CaixaBank havien tallat la Diagonal.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.