L’estrès costa cada any a la Seguretat Social uns 8.000 milions d’euros en baixes laborals (una de cada tres baixes hi està relacionada). S’estima que el 59% dels treballadors espanyols pateixen algun tipus d’estrès a la feina. És el gran motor de malalts d’aquest país però no l’únic; l’assetjament laboral i sexual, altres tipus de violència a la feina i la inseguretat dels contractes formen part d’aquest còctel de patiment emocional sovint infravalorat.

Segons les enquestes, els treballadors ho tenen clar: les empresa nocives ho són perquè qui lidera els equips no fa una bona gestió de les emocions. “És més important tenir un bon cap que un bon metge”, reconeix Josep Santacreu, conseller delegat de DKV Seguros. Precisament aquesta companyia a través de l’Institut DKV de la Vida Saludable acaba de presentar la Guia per al benestar emocional en les organitzacions, un manual per fer de la feina un entorn saludable, un manual que ha estat elaborat en col·laboració amb la Fundació Salut i Persona, una institució sense ànim de lucre que es dedica a promoure la salut i l’atenció psicoemocional de les persones.

El seu gerent, Joan Piñol, assegura que un lloc saludable “és aquell en el qual els treballadors i els directius col·laboren en l’aplicació d’un procés de millora contínua per protegir i promoure la salut, la seguretat i el benestar de tot l’equip i la sostenibilitat del lloc de treball”. No sembla una pràctica gaire freqüent.

Però, ¿què és la salut emocional? D’acord amb la Guia, una persona sana des d’aquest punt de vista és la que gaudeix d’un benestar psicològic general; és a dir, que se sent bé amb si mateixa, que té unes relacions personals riques i que és capaç de gestionar les pròpies emocions i fer front a les dificultats. Aspectes com una bona alimentació, un bon descans, l’exercici regular i evitar l’alcohol i el tabac també ajuden a tenir una bona salut emocional.

Els condicionants interns interactuen amb els externs ja sigui dins o fora de la feina. Els anomenats factors de risc psicosocials poden acabar afectant la nostra salut. No cal posar-se en extrems com ara una situació d’assetjament, n’hi ha prou amb una indefinició de la feina i del càrrec. Quan falta claredat en els rols i les responsabilitats es poden donar situacions de conflicte entre treballadors, que acabin derivant en estrès. El mateix problema es pot produir quan un empleat té unes exigències excessives per al càrrec que té o, pel contrari, quan té un poder de decisió limitat sobre les tasques que realitza. “L’estrès és natural i ens ajuda a sobreviure, el problema és quan la situació d’estrès es manté en el temps”, recorda Piñol.

La salut emocional està directament relacionada amb la salut física.

La Guia per al benestar emocional en les organitzacions ajuda a identificar aquests factors de risc a les empreses i estableix actuacions per evitar-les i gestionar l’estrès. També proposa exemples de bones pràctiques a partir de l’experiència d’algunes empreses, com ara Aigües de Barcelona, que ha creat el departament de benestar del personal, dins de l’àrea de recursos humans.

La posada en marxa d’un programa de millora de la salut emocional en una empresa genera de forma ràpida retorns econòmics positius. Ara bé, no sempre és fàcil convèncer les empreses que duguin a terme canvis que les facin més saludables. El president de la Fundació Salut i Persona reconeix que durant la crisi anar a parlar a les empreses de salut emocional, quan el que estava en primer lloc era la supervivència del negoci, era com predicar en el desert.

En canvi, als darrers anys ha augmentat substancialment el coneixement que al si de les organitzacions es té de termes com “salut emocional” o “entorn laboral saludable”. La Guia intenta alimentar aquest interès.