Car­los Doblado: Sí, un ana­lista tècnic no inver­teix, espe­cula. Jo penso que tot­hom ho fa, però no tinc dubte que un ana­lista tècnic ho fa en la mesura que no ens importa què hi ha dar­rere del que com­prem i venem, nosal­tres estem explo­tant tendències.

CD: Sí, com­prar i ven­dre pro­voca oscil·laci­ons dels preus i els tècnics estu­diem aquesta acció. Isaac de la Peña: Hi ha una broma a la pro­fessió que diu “pels seus preus els conei­xe­reu”; els preus són els actes que reflec­tei­xen com és cadascú.

IP: Sí, això vol dir que sense con­sistència intel·lec­tual i coherència ningú no pot sobre­viure en entorns d’incer­tesa en els quals una cosa i la contrària poden ser jus­ti­fi­ca­bles. CD: Jo penso que cal una deter­mi­nada acti­tud que és una com­bi­nació de conei­xe­ment, experiència i de res­pecte a aquest conei­xe­ment i experiència. Perquè en un entorn d’incer­tesa pots tenir la temp­tació de trair el teu mètode i pen­sar “aquesta vegada és dife­rent”.

IP: En efecte hi ha can­vis d’estruc­tura. Avui en dia hi ha una inter­venció més forta de les màqui­nes. És difícil com­pa­rar l’acti­vi­tat d’un mer­cat dels anys sei­xanta i setanta que no estava infor­ma­tit­zat i tot era manual, amb un mer­cat dels noranta, en què s’uti­lit­za­ven ordi­na­dors, o amb un mer­cat d’avui en dia en què en les com­pu­ta­do­res són les que ope­ren soles. Es diu que més d’un 60% de l’acti­vi­tat finan­cera glo­bal està cre­ada per robots que com­pren i venen, sobre­tot en el mer­cat intra­dia. El que no can­via és el rere­fons, i és que els mer­cats es mouen per for­ces d’oferta i demanda. Pel que ano­me­nem l’avarícia i la por, i això és el que va crear els movi­ments tan forts del punt com o del flash crash del 2010.

CD: Qual­se­vol eina d’anàlisi tècnic que es pugui uti­lit­zar en el molt curt ter­mini ha de ser útil en el llarg ter­mini també. Però aquí entra en joc l’acti­tud i quant més al curt ter­mini vul­guis fer les coses més emo­ti­vi­tat hi posaràs i menys temps per pen­sar-les bé tindràs i, per tant, més errors cometràs. IP: També influ­eix el tipus d’inver­sor que ets. Depe­nent del temps que tin­guis per dedi­car-te a això no sola­ment per for­mar-te sinó també per ope­rar als mer­cats, tre­ba­lles en un rang d’inversió o en un altre. El pro­blema és l’inver­sor que vol fer-se d’or d’avui per demà, amb poca for­mació, i només hi dedica cinc minuts perquè ha d’anar a tre­ba­llar i a por­tar el nen a l’escola. Pot come­tre errors greus i per­dre molt capi­tal en ope­ra­ci­ons molt palan­que­ja­des.

IP: jo penso que anem a veure pro­gres­si­va­ment graus d’auto­ma­tit­zació més grans. Els humans no des­a­pa­rei­xe­ran, al final dar­rere d’una cadena de màqui­nes hi haurà un humà, però l’acti­vi­tat de mer­cat estarà més i més inter­vin­guda per màqui­nes que ja han superat la prova de la rapi­desa i ara també ani­ran cap a models cada vegada més com­ple­xos basats en la intel·ligència arti­fi­cial. CD: El cer­vell humà és excel·lent per tro­bar certs patrons amb poques vari­a­bles, però una màquina pot des­co­brir patrons molt més com­ple­xos amb cen­te­nars de vari­a­bles: per exem­ple, ¿què passa quan plou a Moçambic i afecta el preu de cafè a Lla­ti­noamèrica i de retruc la pro­ducció de cacau en una altra part del món i...?

CD: ¿I és mes segur estar en mans d’humans? IP: Sovint asso­ciem segu­re­tat amb fami­li­a­ri­tat i és un error. Durant molt de temps la gent va rebut­jar les transac­ci­ons amb tar­geta de plàstic perquè pre­fe­ria por­tar diners a la car­tera, això mal­grat que por­tar diners a la car­tera té més ris­cos de per­dre’ls o que te’ls robin. La fami­li­a­ri­tat genera la sen­sació de segu­re­tat falsa. Amb les màqui­nes s’obren nous rep­tes, sens dubte, però molta irra­ci­o­na­li­tat humana que ara sofrim des­a­pa­rei­xerà.

Isaac: El Nobel sig­ni­fica el reco­nei­xe­ment a un grup d’eco­no­mis­tes que durant molts anys van estar mar­gi­nats perquè les seves teo­ries no es pres­ten a grans models científics. Van posar sobre la taula l’evidència que la gent no es com­porta amb la raci­o­na­li­tat que els models científics els supo­sen. Diuen que el que fa la gent és fun­ci­o­nar amb heurística, bàsica­ment triar solu­ci­ons que van apli­car en el pas­sat, i ho fan fins que dei­xen de fun­ci­o­nar i s’equi­vo­quen, i per això els mer­cats sem­blen molt fluids però de vega­des sem­bla que tenen deci­si­ons absur­des i irra­ci­o­nals. Per això diuen que cal pen­sar en el mer­cat com si fos un eco­sis­tema.

Sí, com un bosc on hi ha espècies dife­rents que com­pe­tei­xen per sobre­viure i impo­sar-se amb dife­rents interes­sos, mit­jans, capa­ci­tats... i que en un entorn nor­mal es pot arri­bar a un cert equi­li­bri però que quan s’hi intro­du­eix una nova espècie, com poden ser les màqui­nes, es pro­du­eix un col·lapse del sis­tema i es des­en­ca­dena un entorn irra­ci­o­nal, en què pot pas­sar qual­se­vol cosa.