Neix de la neces­si­tat d’una rede­fi­nició per­so­nal en un moment en què tenia molts pro­ble­mes tant pro­fes­si­o­nals com per­so­nals. Era l’any 2012. Em vaig que­dar sense feina i vaig començar a lle­gir sobre pro­duc­ti­vi­tat, i em vaig ado­nar que fal­tava un mètode pràctic, que em podria aju­dar a mi i als altres.

He creat una meto­do­lo­gia sen­zi­lla per a direc­tius i pro­fes­si­o­nals que bus­quen l’equi­li­bri entre la vida per­so­nal i labo­ral. FASE és un acrònim de Focus, Atenció, Sis­te­ma­tit­zar i Ener­gia

.

Des­xi­fraré cadas­cun d’ells per expli­car el mètode. Començo per l’últim: Ener­gia. Nosal­tres pen­sem que ges­ti­o­nem temps però real­ment el que ges­ti­o­nem és l’ener­gia; això vol dir que si ets una per­sona que cui­des l’ener­gia física, emo­ci­o­nal i cog­ni­tiva, al final 8 hores del teu temps seran més pro­duc­ti­ves que 10 de les meves. El mètode et per­met refle­xi­o­nar fins a quin punt estàs por­tant a terme una gestió del teu estat físic i emo­ci­o­nal. Pas a pas, recor­rem la importància de cui­dar qüesti­ons com l’ali­men­tació, les hores de son, o la capa­ci­tat d’atenció. La clau de tot ple­gat és ser efi­ci­ent i no per­dre temps. Quan ens parem un dia a mirar com tre­ba­llem ens ado­nem que revi­sem el mail i el telèfon de manera com­pul­siva i inter­rom­pem el que estem fent cada dos o tres minuts. Hi ha altres pro­ble­mes que depe­nen de la per­so­na­li­tat de cadascú, com ser extre­ma­da­ment per­fec­ci­o­nista, no sàber dir que no, o no saber dele­gar etc. tot ple­gat con­tri­bu­eix a la pèrdua de temps. El mètode ajuda, a més, a iden­ti­fi­car a què anem a dedi­car les nos­tres hores, i el més impor­tant és que foca­litza els objec­tius.

Quan ens atu­rem i iden­ti­fi­quem quins són els nos­tres objec­tius ens ado­nem que dedi­quem molt poc temps a les coses impor­tants. El mètode et fa posar el focus allà on cal i sobre­tot l’atenció plena, i aquí és bàsic aquesta con­cen­tració.

Hem per­dut l’hàbit de tre­ba­llar de manera autònoma sense inter­rup­ci­ons, com quan érem estu­di­ants, que érem capaços de pas­sar hores con­cen­trats en un únic tema.

Està cor­re­la­ci­o­nat amb un nou ritme de vida, les xar­xes soci­als, inter­net i altres eines de comu­ni­cació con­ce­dei­xen a la nos­tra ment qüesti­ons noves i pla­ents a les quals és difícil resis­tir-s’hi. Hi ha direc­tius que quan els ana­litzo de prop detec­tem que dedi­quen la seva jor­nada labo­ral a anar a reu­ni­ons i a con­tes­tar mails.

Per això el meu mètode inclou el con­cepte de sis­te­ma­tit­zació, perquè per tro­bar-se en un moment àlgid d’ener­gia, posar el focus en alguna cosa real­ment impor­tant i tre­ba­llar amb una atenció plena cal sis­te­ma­tit­zar unes pau­tes.

El mètode s’orga­nitza en tres plans que has de dei­xar per escrit: el men­sual, en què es mar­quen els objec­tius impor­tants; el set­ma­nal, en què es deci­deix quins temes s’han d’abor­dar per avançar cap a aquests objec­tius, i el diari, per ser capaç d’aten­dre el que l’entorn exi­geix i alhora marca l’objec­tiu de dedi­car a tre­ba­llar durant dos moments del dia a una feina autònoma de con­cen­tració plena. Aquí ve el gran apre­nen­tatge, quan es dedica de manera con­sis­tent en el temps millora molt per la seva dedi­cació. El resul­tat s’apre­cia quan arriba el diven­dres i mar­xes a casa amb la sen­sació que has fet bé la feina, que has avançat en temes impor­tants i que tens el con­trol de la situ­ació.

Sí, és impor­tant que s’apli­qui a totes les face­tes de la per­sona, no només en el seu àmbit labo­ral. Hi ha per­so­nes que els dilluns no són pro­duc­ti­ves perquè no s’han cui­dat gens el cap de set­mana, o que tenen un estat emo­ci­o­nal tan feble que una petita dis­cussió les acaba afec­tant durant hores a la feina. Hi ha qui ha per­dut tant la seva capa­ci­tat de con­cen­tració que li ha des­a­pa­re­gut l’ener­gia cog­ni­tiva.

A qual­se­vol per­sona a qui diguis que gua­nyarà un 20% del seu temps i que el pot des­ti­nar al que vul­gui, a més feina, o a temes per­so­nals, t’ho com­pra. El lli­bre té apli­cació per a tots, fins i tot per a les per­so­nes que cre­uen que no tenen cap pro­blema. Hi ha casos d’una certa gra­ve­tat en què convé actuar tan aviat com sigui pos­si­ble. Un nivell d’estrès massa ele­vat, amb excés d’irri­ta­bi­li­tat o can­vis d’humor acaba, a més, difi­cul­tant molt la con­cen­tració.

Crec que més que una qüestió cul­tu­ral, és un tema d’apre­nen­tatge. Des de petits els ense­nyen a millo­rar l’orga­nit­zació del temps. Aquí no hi ha cap espai a les esco­les que incor­pori la importància de ser efi­ci­ent, de saber orga­nit­zar-se i de foca­lit­zar. Hem de gua­nyar en consciència de la millora de la pro­duc­ti­vi­tat.