D’entrada repetim una cosa que ja hem comentat en diverses ocasions: a Espanya el nombre d’empleats públics en absolut és una exageració en relació amb Europa: no-ho-és. De fet, sobre població activa Espanya té un dels menors ràtios d’empleats públics d’Europa. Espanya: 13,1%, Irlanda: 16,4%, UK: 18,3%, França: 21,3%, Suècia: 26,0%, Dinamarca: 29,9%; i no només Europa: Austràlia: 15,7%, Canadà: 17,7%. Una altra cosa és com es troben distribuïts regionalment aquests empleats públics.

Dos gràfics molt il·lustratius. El primer recull el ràtio d’empleats públics per cada milió de PIB regional; el segon relaciona el nombre de milions de producte interior brut (PIB) de la regió en relació al nombre d’empleats públics d’aquesta regió. Les diferències són enormes.

Com poden observar, a Espanya conviuen regions com Madrid, Catalunya i Euskadi amb un ràtio de 0,7; 0,8 i 1,0 empleats públics en aquesta regió per milió de PIB regional amb altres com Astúries, Castella-la Manxa i Extremadura amb ràtios d’1,7; 1,8 i 2,7 empleats públics per milió de PIB.

I també conviuen realitats molt diferents quant a relacions entre milions de PIB regional i nombre d’empleats públics d’aquesta regió: al costat de Madrid, Catalunya i Euskadi amb 1.352 milions, 1.277 i 994 respectivament, Cantàbria, Castella-la Manxa i Extremadura amb 602 milions, 567 i 366.

El desequilibri és manifest, i més si es consideren els saldos fiscals interregionals, on Madrid i Catalunya mostren un crònic i elevadíssim dèficit fiscal interregional.

(Font dels gràfics: elaboració pròpia a partir de: Empleats públics, 2016: El País 16.07.2016. PIB regional, 2015: Datosmacro).