Focus

Hi ha una bombolla als projectes emprenedors?

La sofisticació de l’ecosistema de les ‘start-ups’ n’ha fet créixer el nombre i les valoracions, però encara hi ha marge

Hi ha un nou sector que empaqueta i comercialitza la innovació

“A l’ICF ens arri­ben pro­jec­tes de xifres estra­tosfèriques i això repre­senta un risc molt ele­vat”, va adver­tir Chris­tian Fernández, direc­tor d’ICF Capi­tal, la ges­tora de capi­tal de risc de l’Ins­ti­tut Català de Finan­ces, en la pre­sen­tació del seu nou lli­bre ¿Empren­des o invi­er­tes? (Libros de Cabe­cera). Defen­sor d’equi­li­brar els interes­sos dels empre­ne­dors -que no volen que la seva par­ti­ci­pació en el negoci es dilu­eixi- i dels inver­sors -que volen un negoci amb prou marge per gua­nyar diners i a més tenir fórmu­les per sor­tir-, pensa que les xifres que dar­re­ra­ment s’estan regis­trant en algu­nes ron­des de finançament de start-ups no res­po­nen a aquesta lògica: “Són tan desor­bi­ta­des que et queda la cara rara.”

Fernández podria tenir al cap les ope­ra­ci­ons pro­ta­go­nit­za­des fa uns mesos per Raku­ten, l’Ama­zon japonès, que ha inver­tit més de 25 mili­ons d’euros a Globo -l’apli­cació de mis­sat­gers-, i que ha lide­rat una ronda de 120 mili­ons d’euros a Cabify -el ser­vei de cot­xes amb con­duc­tor-. O els 35 mili­ons de dòlars obtin­guts per Type­form, pla­ta­forma de reco­pi­lació de dades de manera con­ver­sa­ci­o­nal.

Cabify, Globo i Type­form res­po­nen al patró de start-ups digi­tals de crei­xe­ment ràpid que neces­si­ten suc­ces­si­ves ron­des de finançament per abor­dar horit­zons cada cop més ambi­ci­o­sos a través d’inver­sors de per­fils dife­rents, de manera que cada inver­sor porta el pro­jecte d’una etapa a una altra. El capi­tal és una peça clau en tot eco­sis­tema empre­ne­dor i a Bar­ce­lona els dar­rers anys ha expe­ri­men­tat una evo­lució radi­cal en aquest àmbit. “Jo vaig començar en aquest món fa 15 anys i ales­ho­res només hi havia dues ges­to­res pri­va­des de fons d’inversió, el capi­tal risc només era públic, i nosal­tres buscàvem pro­jec­tes on inver­tir sota les pedres i no n’hi havia”, recorda Mercè Tell, de la ges­tora de capi­tal de risc Nekko Capi­tal. “Ara s’ha creat un eco­sis­tema molt més madur i sofis­ti­cat”, apunta.

En les fases ini­ci­als hi ha l’àngel inver­sor (busi­ness angel), que abans res­po­nia al per­fil del jubi­lat d’una mul­ti­na­ci­o­nal que dis­po­sava d’uns estal­vis i es con­ver­tia en men­tor del pro­jecte empre­ne­dor, i en aquests moments s’ha mul­ti­pli­cat expo­nen­ci­al­ment, té un per­fil més jove i pro­fes­si­o­nal, amb una car­tera d’inver­si­ons crei­xent i una aposta mit­jana més ele­vada.

‘Ven­ture’.

El capi­tal de risc també ha expe­ri­men­tat una gran evo­lució: a les ges­to­res locals, amb capa­ci­tat per abor­dar inver­si­ons cada cop més grans, s’hi han sumat des de fa uns anys les fir­mes estran­ge­res, que tenen més múscul i poden entrar en ron­des més ambi­ci­o­ses.

Les ges­to­res de patri­moni de famílies (family offi­ces) també han ocu­pat un espai des­ta­cat, vin­cu­lant-se a les start-ups que apos­ten per com­panys de viatge més tran­quils amb fites més a llarg ter­mini.

En alguns casos aques­tes ges­to­res han estat el ger­men de l’ano­me­nat cor­po­rate ven­tu­ring, l’ins­tru­ment inver­sor de les grans cor­po­ra­ci­ons, que a la vegada ha donat lloc a les acce­le­ra­do­res cor­po­ra­ti­ves. L’inver­sor cor­po­ra­tiu també ha fet un salt els últims anys però no tant com seria desit­ja­ble. “Una de les assig­na­tu­res pen­dents de l’eco­sis­tema és que les grans empre­ses no com­pren start-ups a diferència del que passa als Estats Units, Regne Unit, Ale­ma­nya o Israel”, subrat­lla Chris­tian Fernández. Per la seva banda, Chris­tian Rodríguez, fun­da­dor de ByHours i autor del lli­bre Des­pe­gar (Pro­fit Edi­to­rial), pensa que “el fet que les grans empre­ses espa­nyo­les no tin­guin una posició com­pra­dora és un greu dèficit que resta potència tant al tei­xit cor­po­ra­tiu com al sis­tema empre­ne­dor”.

En resum: el que hi ha en el mer­cat és més diner a la recerca de pro­jec­tes. Això, a més de les opor­tu­ni­tats tec­nològiques, està ali­men­tant l’apa­rició de start-ups. És això una bom­bo­lla empre­ne­dora? Almenys hi ha una gran bom­bo­lla d’expec­ta­ti­ves. Les expec­ta­ti­ves dels empre­ne­dors que pen­sen que tenen la idea amb la qual “ho peta­ran”, les dels inver­sors que con­fien a fer el “pelo­tazo” i les dels governs que mal­den per tenir el pròxim Goo­gle o Face­book. Javier García en el seu lli­bre La bur­buja empren­de­dora (Empresa Activa) diu: “Actes, els actes per a empre­ne­dors mar­quen ja l’agenda dels països. Si t’ho pro­po­ses­sis, podries posar a cada dia del teu calen­dari un esde­ve­ni­ment de cap a cap d’on vius: actes de networking, de pre­sen­tació d’idees a inver­sors, actes de casos d’èxit, actes de finançament, com­pe­ti­ci­ons al millor pro­jecte... tot el que vul­guis.”

Dar­rere de tota aquesta pro­fusió d’esde­ve­ni­ments hi ha un nou sec­tor que viu d’empa­que­tar i comer­ci­a­lit­zar la inno­vació. “Pocs són els empre­ne­dors i els inver­sors que real­ment fan diners, en canvi s’ha creat un entorn empre­sa­rial de con­sul­to­res que es gua­nyen molt bé la vida asses­so­rant, aju­dant, for­mant, orga­nit­zant”, diu Chris­tian Rodríguez. “Hi ha tota una indústria venent-nos el fracàs com una bene­dicció”, afe­geix Javier García.

Dit això, no hi ha cap dubte que Bar­ce­lona s’ha eri­git com un dels prin­ci­pals pols inter­na­ci­o­nals de start-ups: està entre els 30 pri­mers a tot el món i el cinquè a Europa després de Lon­dres, Berlín, Ams­ter­dam i París. “Ara mateix un inver­sor ame­ricà que vul­gui venir a Europa con­si­dera molt seri­o­sa­ment Bar­ce­lona perquè troba un eco­sis­tema crei­xent i amb capa­ci­tat per tenir accés a talent com­pe­ti­tiu”, explica Miquel Martí, direc­tor de Bar­ce­lona Tech City.

La direc­tora d’inno­vació d’Acció, Mari­ona Sanz, pensa que aquest eco­sis­tema es troba “en un estadi òptim per fer el salt d’escala i aspi­rar a posi­ci­ons inter­na­ci­o­nals més ambi­ci­o­ses”. Per a tots dos el fet que hi hagi marge de crei­xe­ment i que no hi hagi inflació en la valo­ració d’empre­ses és la prova més clara que no hi ha bom­bo­lla.

LES XIFRES

1.200
‘Start-ups’.
L’observatori d’Acció en té comptabilitzades 1.200, però podrien ser 2.000.
5%/10%
PIB.
Alguns estudis apunten que l’ecosistema de ‘start-ups’ català té aquest pes al PIB.
RànquinG.
És la posició que ocupa Barcelona a Europa com a pol d’emprenedoria.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.