Eines

Empreses diferents

La direcció coral ofereix molts més avantatges que no inconvenients: transversalitat, treball en equip, decisions consensuades, superació dels egos i un llarg etcètera

L’edi­to­rial ARPA ha tin­gut el gran encert, crec, de publi­car una versió il·lus­trada i resu­mida del famós lli­bre Rein­ven­tar las orga­ni­za­ci­o­nes al qual ja he fet referència algu­nes vega­des. És, sens dubte, un lli­bre inqui­e­tant. Des­criu vint casos d’empre­ses de tot el món que no es regei­xen a par­tir de les lleis fona­men­tals i apa­rent­ment immu­ta­bles del mana­ge­ment sinó que les han can­viat. Per exem­ple, mol­tes d’aques­tes orga­nit­za­ci­ons no tenen orga­ni­grama ni estruc­tura jeràrquica. Fun­ci­o­nen a través d’equips auto­or­ga­nit­zats (holocràcia). Són empre­ses que posen l’ètica i la con­dició humana davant de fac­tors com els bene­fi­cis o la com­pe­ti­ti­vi­tat de mer­cat. I, tot i així, són fir­mes real­ment exi­to­ses (Pata­go­nia, Buurt­zorg, Favi...)

Direcció d’empre­ses.

La nova versió del lli­bre fa que els seus con­tin­guts siguin més dige­ri­bles per per­so­nes a qui els costa empas­sar-se un trac­tat de cen­te­nars de pàgines, per interes­sant que sigui. Es tracta, sens dubte, d’un dels tex­tos més interes­sants en direcció d’empre­ses de les dar­re­res dècades, de lec­tura impres­cin­di­ble per a totes les per­so­nes que cre­uen que es pot can­viar, de veri­tat, l’antiga manera de fer les coses.

Recent­ment he tin­gut ocasió de visi­tar una empresa dife­rent. I de casa nos­tra, que sem­pre és més interes­sant. Es tracta de Rubí Ger­mans Boada, dedi­cada a la fabri­cació d’eines i maquinària per a la cons­trucció, amb una forta espe­ci­a­lit­zació en el tall de ceràmica.

Em van sor­pren­dre algu­nes coses. En pri­mer lloc, que la direcció gene­ral no l’assu­meix una sola per­sona sinó que està dis­tribuïda entre cinc res­pon­sa­bles. Molta gent podria caure en l’error de pen­sar que això no pot pro­vo­car més que caos i con­fusió. Però alguns dels res­pon­sa­bles van con­fir­mar-me que, després d’un període d’apre­nen­tatge, la direcció coral ofe­reix molts més avan­tat­ges que no incon­ve­ni­ents: trans­ver­sa­li­tat, tre­ball en equip, deci­si­ons con­sen­su­a­des, superació dels egos i un llarg etcètera.

També em va agra­dar molt tota la seva estruc­tura d’inno­vació. A Ger­mans Boada tenen molt clar que les idees s’han de bus­car a fora. Par­len i dia­lo­guen cons­tant­ment amb cli­ents i proveïdors i, a par­tir d’aquí, gene­ren pos­si­bles solu­ci­ons inno­va­do­res amb el suport d’una sofis­ti­cada tec­no­lo­gia de dis­seny i pro­to­ti­patge 3D. Lluny de pre­ten­dre con­tro­lar el mer­cat a través de pla­ni­fi­ca­ci­ons estratègiques rígides, s’adap­ten intel·ligent­ment a les neces­si­tats dels cli­ents a par­tir de sen­sors que detec­ten can­vis, tendències i noves mane­res de fer les coses.

Si a això hi afe­gim que Ger­mans Boada prac­tica un mana­ge­ment basat en les ini­ci­a­ti­ves dels emple­ats i que la direcció té la funció de donar-hi i ampliar-les, ens tro­bem sens dubte amb un exem­ple català de gestió inno­va­dora d’empre­ses. Ja és hora de començar a pre­gun­tar-nos si el que hem fet sem­pre pot­ser ho hauríem de fer d’una manera com­ple­ta­ment dife­rent.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.