Rescat de projectes privats amb diner públic

El Minis­teri de Foment ha comu­ni­cat que està dis­po­sat a abo­nar el res­cat de les auto­pis­tes radi­als de Madrid en fallida. Es tracta d’auto­pis­tes fetes per empre­ses pri­va­des però amb unes con­di­ci­ons que varen ser molt cri­ti­ca­des des del prin­cipi. D’acord amb l’Ins­ti­tuto de Estu­dios Fis­ca­les, les con­ces­si­ons es varen fer “amb un sis­tema viciat i que pecava d’un excés d’opti­misme”. El cost de les auto­pis­tes va ser exces­siu. Segons Miguel de la Fuente, direc­tor de Foro Par­ti­ci­pación Público- pri­vada, en les expro­pi­a­ci­ons dels ter­renys “es varen pagar preus pro­pis del cen­tre de Madrid per ter­renys rurals a Toledo”. Les obres les varen fer cons­truc­to­res que alhora eren acci­o­nis­tes de les con­ces­sionàries. Però, a més, entre les con­di­ci­ons que es varen acor­dar amb l’Estat hi havia la garan­tia de devo­lució de les infra­es­truc­tu­res a l’Estat en cas de fallida, i el cobra­ment de la part no recu­pe­rada de la inversió. Per tant, es trac­tava d’ope­ra­ci­ons en què ja varen obte­nir bene­fi­cis els pro­pi­e­ta­ris dels ter­renys i les cons­truc­to­res. I si al final sor­tien bé les empre­ses con­ces­sionàries reco­lli­rien més bene­fi­cis, però si sor­tien mala­ment l’Estat cobri­ria les pèrdues.

D’acord amb la infor­mació que ha faci­li­tat el Minis­teri de Foment, l’Estat assu­mirà ara l’explo­tació fins que en torni a cedir la gestió a empre­ses pri­va­des mit­jançant un con­curs públic. Fa uns anys, el govern espa­nyol es va com­pro­me­tre que aquest tema no cos­ta­ria ni un euro als ciu­ta­dans. El 2013, Ana Pas­tor, ales­ho­res minis­tra de Foment, va decla­rar que “el que ha de que­dar clar és que la solució per resol­dre el pro­blema de les auto­pis­tes no impac­tarà en el dèficit públic ni cos­tarà un euro als ciu­ta­dans”. Malau­ra­da­ment, ara això no serà així. Les pèrdues les assu­mi­ran els con­tri­bu­ents. Segons un informe del Tri­bu­nal de Cuen­tas, el cost d’aquest res­cat s’estima en 3.718 mili­ons d’euros, import al qual cal­dria sumar pos­si­bles indem­nit­za­ci­ons per expro­pi­a­ci­ons de ter­renys que l’Estat hagués d’abo­nar en vir­tut de reso­lu­ci­ons judi­ci­als que es puguin pro­duir en futurs exer­ci­cis.

Per als que cre­iem en l’eco­no­mia de mer­cat, és difícil­ment jus­ti­fi­ca­ble que les pèrdues de pro­jec­tes d’inversió fets des de la ini­ci­a­tiva pri­vada siguin coberts amb diner dels con­tri­bu­ents, i més quan hi havia el com­promís que això no havia de cos­tar ni un euro als ciu­ta­dans.