Les borses tanquen un any brillant
Les bones dades macroeconòmiques i empresarials animen els inversors, i factors polítics com l’efecte Trump o la caiguda dels populismes a Europa catalitzen les pujades.
El que acabem de tancar ha estat un any que, des del punt de vista de les borses mundials, només es pot qualificar amb adjectius positius. Les pujades han estat generalitzades a tot el món, encara que més voluminoses -i amb diferència- als EUA. Els índexs de referència del mercat nord-americà, el Dow Jones i l’Standard & Poor’s, s’han enlairat més d’un 20%, en un any que segueix l’estela dels anteriors i es converteix en el novè consecutiu en què la borsa d’aquest país va a l’alça.
El catalitzador ha estat, segons Toni Cárdenas, gestor de renda variable de Caixa d’Enginyers, l’efecte Trump. Cárdenas assenyala que el mercat ha anat descomptant al llarg de l’any el paquet de mesures que el president nord-americà va prometre abans i després d’arribar al càrrec i que es fonamentaven en una rebaixa fiscal i una major despesa en infraestructures.
Ara bé, a Europa, l’any també ha estat molt positiu. S’han assolit, i segurament amb escreix, les expectatives, especialment a països com Alemanya. El Dax, selectiu de la borsa de Frankfurt, s’ha revalorat més d’un 13%, a pesar de la penalització que la lògica deia que havien de tenir les empreses exportadores alemanyes per l’increment del preu de l’euro davant el dòlar. Altres índex s’han quedat en pujades més moderades, tot i que gens menyspreables. El Footsie anglès ha crescut un 6,7% i l’Eurostoxx 50, un 7,1%.
El mercat espanyol, tot i tancar en la línia d’altres països europeus, ha deixat un sabor agredolç en inversors i analistes. I és que, després d’una espectacular arrencada en els sis primers mesos de l’any, en el segon semestre s’han produït caigudes importants. En aquest sentit, tot i que el balanç final de la seva pujada anual és superior al 7%, l’Ibex-35 ha perdut entre juny i desembre una part important dels punts que havia acumulat fins al 5 de maig, quan va marcar el pic més alt de l’exercici.
Les raons d’aquest desigual comportament cal buscar-les en la mateixa composició de l’índex. Els grans bancs estan sobrerepresentats en el selectiu espanyol i han estat precisament aquests valors els que més vulnerables s’han mostrat a la segona meitat de l’any. L’entorn de tipus a Europa no els ajuda. És un factor que els ha penalitzat en els últims anys. Però alguns analistes en veuen d’altres més de fons i per als quals caldrà una solució aportada pel mateix sector. No n’hi haurà prou amb la previsible pujada de tipus per part del Banc Central Europeu (BCE). Albert Grau, d’Argenta Patrimonis, n’apunta un d’ells: un model de negoci que sembla caduc. Segons diu, les entitats financeres fins fa poc havien fet negoci prestant diners amb uns interessos, però cada vegada més treuen els ingressos de les comissions. “Es tracta d’un model que anirà extingint-se.” Si a això s’hi suma una estructura de costos elevats, amb àmplies xarxes d’oficines i plantilles de molta dimensió, es plantegen dubtes sobre la seva capacitat de generar beneficis en el futur. No obstant això, Grau reconeix que alguns bancs estan virant cap a una estratègia més digital.
Catalunya.
No obstant això, els nervis d’aquests sembla que es van calmar quan algunes grans empreses, encapçalades per CaixaBank i Banc Sabadell, van anunciar que traslladaven la seva seu social fora de Catalunya. Tot i que no el veu com un problema resolt, Felipe López-Gálvez entén que sí que s’ha instal·lat la sensació que la tensió s’ha rebaixat, cosa que ha fet que el mercat el deixés en un segon terme.
Un altre factor que, segons l’analista de Self Bank, ha influït negativament en l’evolució de la borsa espanyola ha estat la revaloració de l’euro, especialment davant les divises llatinoamericanes. Segons diu, aquest fenomen aviat es reflectirà negativament en els comptes de companyies com ara Telefónica, que obté el 44% dels ingressos en aquest continent.
Amb tot, la majoria d’analistes consideren que les caigudes no poden desviar l’atenció del que ha estat, sense cap mena de dubte, un any molt positiu per als mercats de renda variable.