La cadena d’hotels Marriott acaba de posar en marxa un servei curiós: es tracta d’un sistema per escriure amb el dit a la porta de vidre de la dutxa. Hom pot anotar-hi una idea incipient, una llista de coses, un esbós, un esquema... Quan ho tenim llest, prement un botó ens ho envia directament al mòbil o a l’ordinador.

Són moltes les persones que, de manera puntual o amb freqüència, troben la inspiració a la dutxa. Segurament es donen una sèrie de circumstàncies que afavoreixen que aquest indret sigui una mena de “sala creativa”: potser ens acabem de llevar i la nostra ment encara divaga, la relaxació de l’aigua calenta, la concentració i el plaer que sentim i algunes coses més fan que ens vinguin idees o que, de sobte, trobem la solució al problema que tant ens angoixa.

La dutxa és important, però hi ha persones que troben la seva inspiració fent activitats més mogudes: caminar, córrer, anar en bicicleta, nedar, etcètera. El cervell entra en una mena d’estat zen que permet que la informació que emmagatzema es reordeni d’una manera diferent i es transformi en una bona idea o en la resolució d’un maldecap. Diversos experts han comentat i exposat les bases neurocientífiques d’aquest fenomen, que rep el nom d’incubació. Normalment intentem pensar creativament o resoldre problemes amb la xarxa de control executiu del cervell (bàsicament, l’escorça prefrontal esquerra). Però quan reposem, es posa en marxa de manera alternativa un altre sistema, conegut com la xarxa per defecte, que no treballa amb la lògica o el raonament, sinó amb el pensament analògic (relacionar coses que no semblen tenir cap relació) i la imaginació radical. És així com, de sobte, apareix la idea sense saber molt bé com l’hem fabricat.

Per això és important que ens acostumem a fer pauses creatives, en especial quan estem molt saturats o cansats. Les solucions venen a través dels moments de descans i de relaxació. Ho sabia molt bé el filòsof i matemàtic Bertrand Russell, qui alternava a plena consciència moments de treball dur amb passeigs pels boscos que hi havia a prop del seu estudi, o també Steve Jobs, fervorós practicant de la meditació.

De fet, els individus altament creatius saben com alternar els dos estats mentals. A vegades va bé començar per “desordenar” el pensament i dir el que primer ens passi pel cap, sense voler controlar-ho. Després ja ho avaluarem o farem que la idea toqui més de peus a terra. En altres ocasions potser és millor pensar seriosament sobre un tema i, just després, descansar, entrar en moments zen de manera deliberada i esperar que les idees vinguin soles.

La meva sala de pensar és un camí llarg i meravellós al costat d’una riera a Monells (Baix Empordà). M’encanta passejar, acaronant tot allò que em passa pel cap sense voler dominar-ho. Acostumo a parlar en veu alta i sacsejar a l’aire tot el que em passa per dins. És un moment fantàstic, gairebé místic. Quan acabo el passeig estic més tranquil, més inspirat i, sobretot, em sento més feliç i a gust amb la vida.