Eines

Guillermo Canal

Director general de la Federació d'Empreses Instal·ladores i Integradores de Telecomunicacions

“L’Administració ha arribat a contractar instal·ladors de telecomunicació irregulars”

Sovint el resultat del servei és molt pobre perquè hi ha molta empresa que no té ni el mínim
Hem de saber com anar abandonant les tecnologies a la baixa i incorporar aquelles que pugen

Fece­minte va néixer fa 50 anys per aple­gar bàsica­ment les empre­ses que ins­tal·laven ante­nes de tele­visió. Mig segle després el negoci de les tele­co­mu­ni­ca­ci­ons s’ha anat eixam­plant i sofis­ti­cant i avui dia al sec­tor li ha tocat ser més trans­ver­sal: “Hi ha empre­ses que tiren cable de fibra òptica, i n’hi ha que ins­tal·len por­ters electrònics, sis­te­mes de con­trol de presència, cir­cuits tan­cats de tele­visió, de mega­fo­nia, man­te­ni­ment de tor­res de tele­co­mu­ni­cació, cable­jats estruc­tu­rats, ser­vi­dors d’informàtica, sen­sors de big data... ”, explica Gui­llermo Canal, direc­tor gerent de Fece­minte. Més vari­e­tat però també més pre­ca­ri­e­tat.

Quina és l’estruc­tura del sec­tor?
Doncs va començar a can­viar quan les grans ope­ra­do­res van deci­dir exter­na­lit­zar la ins­tal·lació de les xar­xes i sub­con­trac­tar el ser­vei a grans ins­tal·lado­res, que de fet tam­poc no tenen prou per­so­nal propi i cer­quen la capil·lari­tat que els pro­por­ci­o­nen les peti­tes empre­ses i autònoms. De tal manera que hi ha unes poques empre­ses molt grans capa­ces d’arri­bar a tots els grans con­cur­sos i la base que són micro­em­pre­ses o pimes peti­tes. Els nos­tres agre­mi­ats estan situ­ats prin­ci­pal­ment en el seg­ment de les empre­ses de menys de deu tre­ba­lla­dors. Això crea un pro­blema entre­mig: sovint la con­trac­tació que es fa quan arriba al final és a uns preus ridículs.
Quants salts es poden fer en la sub­con­trac­tació?
Teòrica­ment són tres salts només. Però a vega­des se’n fan més i no es con­trola prou la qua­li­tat del ser­vei que s’ofe­reix. Això està dar­rere de molt dels pro­ble­mes que hi ha perquè entra molta empresa que no reu­neix les con­di­ci­ons mínimes per fer la feina i dóna lloc a que en mol­tes de les tas­ques que es fan el resul­tat sigui tècni­ca­ment molt pobre.
Com es vigila això?
Les empre­ses que tre­ba­llen al sec­tor hau­rien de tenir un mínim de qua­li­fi­cació pro­fes­si­o­nal acre­di­tada i això no passa. Des de l’asso­ci­ació no podem fer vigilància perquè no hi ha una llei que ens hi obli­gui, però les empre­ses ins­tal·lado­res de tele­co­mu­ni­ca­ci­ons per ope­rar han d’estar ins­cri­tes al regis­tre d’ins­tal·ladors de la Gene­ra­li­tat o del minis­teri, i per això han de reu­nir un seguit de requi­sits. Però tens donant vol­tes mol­tes empre­ses i per­so­nes que no com­plei­xen res.
Mol­tes?
De més de 5.000 empre­ses i autònoms que actu­al­ment ope­ren a Cata­lu­nya com a ins­tal·lado­res de tele­co­mu­ni­ca­ci­ons, només 1.965 estan ins­crits degu­da­ment al regis­tre de la Gene­ra­li­tat, i només un 6% for­men part de Fece­minte (els nos­tres asso­ci­ats han d’estar degu­da­ment regis­trats). Però és que la pròpia Admi­nis­tració ha arri­bat a con­trac­tar ins­tal·ladors en situ­ació irre­gu­lar.
Per què aquesta feblesa empre­sa­rial?
Som una acti­vi­tat rela­ti­va­ment recent i en poc temps ha hagut de fer front a una dinàmica de can­vis bru­tal i una reducció de preus en la tec­no­lo­gia igual de bru­tal. Per fer front a tot això els ins­tal·ladors, una acti­vi­tat abans molt ver­ti­cal, ara hem de saber de tot. Hem vist néixer i des­a­parèixer mol­tes tec­no­lo­gies. Falta defi­nició en el sec­tor. Per a les empre­ses afron­tar aquests can­vis cons­tants no és fàcil.
Cal estar al dia de forma per­ma­nent.
Sí, cal estar al dia en conei­xe­ment, equip i capa­ci­tació, per assu­mir tot el que està apa­rei­xent Això vol dir també ser capaços d’inter­pre­tar-les opor­tu­ni­tats que poden sor­gir.
Si val la pena ficar-s’hi?
Exacte. El repte com a empresa és saber modu­lar l’aban­do­na­ment d’algu­nes tec­no­lo­gies que han estat molt impor­tants, com ara la ins­tal·lació d’ante­nes de tele­visió, però que ara estan a la baixa i engan­xar-te a una altra que creix.
La crisi no ha aju­dat.
Ha estat molt dura amb el nos­tre sec­tor. Cal­culo que han des­a­pa­re­gut el 40% de les empre­ses.
Com a obser­va­dors pri­vi­le­gi­ats de l’estat de les nos­tres xar­xes de tele­co­mu­ni­ca­ci­ons, quin balanç faria?
És difícil de valo­rar perquè si mires en glo­bal podríem arri­bar a la con­clusió que en gene­ral està prou bé. Però quan bai­xes i mires les comar­ques les coses comen­cen a no estar tan bé. A les grans ciu­tats es pot esco­llit ope­ra­dor, tec­no­lo­gia, pro­duc­tes... però quan vas a una zona rural ja no hi ha alter­na­ti­ves i sovint la que hi ha és dolenta. Avui con­ti­nua sent un motiu de bretxa entre ter­ri­to­ris.
Bar­ce­lona aspira a ser capi­tal euro­pea del 5G, això és fac­ti­ble tècni­ca­ment?
La imple­men­tació del 5G no és tan sim­ple perquè repre­senta que hi ha d’haver una antena pràcti­ca­ment cada 5 metres per tenir un cober­tura cor­recta. Hi ha un pro­blema de tro­bar llocs, també social sobre com es ven això perquè la gent no s’espanti, i final­ment si els ope­ra­dors pri­vats, que ho han de pagar, ho veuen via­ble. Hi ha coses que es diuen massa ale­gre­ment.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.