Doncs va començar a can­viar quan les grans ope­ra­do­res van deci­dir exter­na­lit­zar la ins­tal·lació de les xar­xes i sub­con­trac­tar el ser­vei a grans ins­tal·lado­res, que de fet tam­poc no tenen prou per­so­nal propi i cer­quen la capil·lari­tat que els pro­por­ci­o­nen les peti­tes empre­ses i autònoms. De tal manera que hi ha unes poques empre­ses molt grans capa­ces d’arri­bar a tots els grans con­cur­sos i la base que són micro­em­pre­ses o pimes peti­tes. Els nos­tres agre­mi­ats estan situ­ats prin­ci­pal­ment en el seg­ment de les empre­ses de menys de deu tre­ba­lla­dors. Això crea un pro­blema entre­mig: sovint la con­trac­tació que es fa quan arriba al final és a uns preus ridículs.

Teòrica­ment són tres salts només. Però a vega­des se’n fan més i no es con­trola prou la qua­li­tat del ser­vei que s’ofe­reix. Això està dar­rere de molt dels pro­ble­mes que hi ha perquè entra molta empresa que no reu­neix les con­di­ci­ons mínimes per fer la feina i dóna lloc a que en mol­tes de les tas­ques que es fan el resul­tat sigui tècni­ca­ment molt pobre.

Les empre­ses que tre­ba­llen al sec­tor hau­rien de tenir un mínim de qua­li­fi­cació pro­fes­si­o­nal acre­di­tada i això no passa. Des de l’asso­ci­ació no podem fer vigilància perquè no hi ha una llei que ens hi obli­gui, però les empre­ses ins­tal·lado­res de tele­co­mu­ni­ca­ci­ons per ope­rar han d’estar ins­cri­tes al regis­tre d’ins­tal·ladors de la Gene­ra­li­tat o del minis­teri, i per això han de reu­nir un seguit de requi­sits. Però tens donant vol­tes mol­tes empre­ses i per­so­nes que no com­plei­xen res.

De més de 5.000 empre­ses i autònoms que actu­al­ment ope­ren a Cata­lu­nya com a ins­tal·lado­res de tele­co­mu­ni­ca­ci­ons, només 1.965 estan ins­crits degu­da­ment al regis­tre de la Gene­ra­li­tat, i només un 6% for­men part de Fece­minte (els nos­tres asso­ci­ats han d’estar degu­da­ment regis­trats). Però és que la pròpia Admi­nis­tració ha arri­bat a con­trac­tar ins­tal·ladors en situ­ació irre­gu­lar.

Som una acti­vi­tat rela­ti­va­ment recent i en poc temps ha hagut de fer front a una dinàmica de can­vis bru­tal i una reducció de preus en la tec­no­lo­gia igual de bru­tal. Per fer front a tot això els ins­tal·ladors, una acti­vi­tat abans molt ver­ti­cal, ara hem de saber de tot. Hem vist néixer i des­a­parèixer mol­tes tec­no­lo­gies. Falta defi­nició en el sec­tor. Per a les empre­ses afron­tar aquests can­vis cons­tants no és fàcil.

Sí, cal estar al dia en conei­xe­ment, equip i capa­ci­tació, per assu­mir tot el que està apa­rei­xent Això vol dir també ser capaços d’inter­pre­tar-les opor­tu­ni­tats que poden sor­gir.

Exacte. El repte com a empresa és saber modu­lar l’aban­do­na­ment d’algu­nes tec­no­lo­gies que han estat molt impor­tants, com ara la ins­tal·lació d’ante­nes de tele­visió, però que ara estan a la baixa i engan­xar-te a una altra que creix.

Ha estat molt dura amb el nos­tre sec­tor. Cal­culo que han des­a­pa­re­gut el 40% de les empre­ses.

És difícil de valo­rar perquè si mires en glo­bal podríem arri­bar a la con­clusió que en gene­ral està prou bé. Però quan bai­xes i mires les comar­ques les coses comen­cen a no estar tan bé. A les grans ciu­tats es pot esco­llit ope­ra­dor, tec­no­lo­gia, pro­duc­tes... però quan vas a una zona rural ja no hi ha alter­na­ti­ves i sovint la que hi ha és dolenta. Avui con­ti­nua sent un motiu de bretxa entre ter­ri­to­ris.

La imple­men­tació del 5G no és tan sim­ple perquè repre­senta que hi ha d’haver una antena pràcti­ca­ment cada 5 metres per tenir un cober­tura cor­recta. Hi ha un pro­blema de tro­bar llocs, també social sobre com es ven això perquè la gent no s’espanti, i final­ment si els ope­ra­dors pri­vats, que ho han de pagar, ho veuen via­ble. Hi ha coses que es diuen massa ale­gre­ment.