Pinter va renéixer fa 25 anys
Carlos Rodríguez va agafar les regnes de l’empresa a punt de fer fallida, amb el repte de tornar-la a situar en el mercat
“Vaig arribar a Derivados de la Pintura el 1993, una empresa que havia nascut el 1978 i que llavors tenia nou treballadors, només una nau de 980 metres quadrats i havia perdut l’últim client que li quedava. La crisi li havia fet molt de mal i estava a punt d’abaixar la persiana”, explica Carlos Rodríguez, propietari i gerent de l’actual Pinter. Per aquells anys, Rodríguez estava treballant com a directiu a Pintados Metálicos, una empresa situada a Sant Adrià de Besòs. “La crisi també ens va colpir i vaig proposar al propietari que ens abaixés el sou a tots els directius. Només me’l van abaixar a mi. Però no em vaig enfadar. Llavors em van oferir entrar com a accionista a Derivados Metálicos.”
Va acceptar el repte de treure l’empresa del precipici, acordant amb el llavors propietari l’aportació de 5 milions de pessetes entre els tres socis del moment: l’antic propietari, un treballador de l’empresa i ell mateix. Rodríguez va aportar 3 milions pel 60% de la propietat, però els altres dos socis, amb un 20% cadascú, no hi van posar mai la seva part.
Lluny d’enfonsar-se o d’entrar en batalla, es va posar mans a l’obra. “S’havia de fer un rentat d’imatge a l’empresa. Vaig batejar-la com a Pintados y Derivados Pinter, vaig demanar crèdits i pòlisses als bancs i vaig fer més de 100.000 quilòmetres per tot Catalunya buscant clients.” Quatre anys més tard va comprar el 20% de l’empresa a un dels socis i el 2007 es va quedar amb l’altre 20%, quan l’antic propietari es va jubilar.
Líder en referències.
Amb capacitat per absorbir comandes de tota mena, accepten “qualsevol producte o peça que s’hagi de pintar, sigui de fusta, metall, plàstic, vidre o ceràmica, entre altres materials”, puntualitza Rodríguez. Pinter treballa per a múltiples sectors, des de l’hostaleria, el ferroviari, l’automoció, l’elèctric, el viari, l’hospitalari o de la construcció fins a la jardineria, l’oficina, la línia blanca o la línia marró, entre altres.
A l’empresa arriben comandes de grans, mitjans i petits clients, molts d’ells exportadors i proveïdors de grans marques, alhora que treballa directament per a tres empreses ubicades al sud de França. “Mai no diem no a un encàrrec, per petit que sigui”, afirma Rodríguez, que explica que li arriba feina d’empreses subministradores de components per a automòbils de marques com ara Seat, Renault i Nissan, i per a grans empreses ferroviàries com ara Alstom.
Recorda que també han pintat petites peces de cosmètica, com ara taps, pintallavis i pots, “i fins i tot bolígrafs i encenedors, i la comanda que ens va arribar d’una comunitat de veïns, que ens va portar un pany de porta per pintar”.
Pinter té redactat un codi ètic de bones pràctiques que afecta empresa, treballadors, proveïdors i clients. Durant la crisi va mantenir els sous a la plantilla i no va acomiadar mai ningú. La clau de l’èxit ha estat treballar des del primer dia amb entusiasme, “creure en les persones i tenir cura de l’empresa, perquè si tens una gallina que et dona ous d’or, l’has de cuidar”.
PINTER
Un empresari que aplica els valors apresos
Carlos Rodríguez és un home fet a si mateix. Senzill, gens amant dels luxes, porta ben endins els valors que va adquirir als Maristes de Salamanca, on va estudiar i va estar intern després de perdre la mare, quan tenia 12 anys. Treballador incansable, sempre s’ha marcat objectius al seu abast. Té presents els consells que li va donar la mare: “Fes el bé i no miris a qui”, “Pel món vagis que dels teus trobis” i “Millor que et tinguin enveja que llàstima”. Creu en les persones i està satisfet del bon ambient que es respira a l’empresa. La porta del seu despatx sempre és oberta per als treballadors.