El sistema financer català s’havia caracteritzat per l’elevat pes de les caixes d’estalvis. Aquestes han contribuït a millorar molt la vida econòmica i social amb la seva proximitat al territori i la potent obra social. Però ara, després de la darrera crisi financera, uns pocs bancs aglutinen la major part del mercat financer català. Cal reconèixer de tota manera que avui encara segueix viva l’obra social de les fundacions de la majoria de caixes, que continua sent de molta ajuda, sobretot en temes socials i culturals.

L’elevat pes que tenen els principals bancs està contribuint a augmentar l’interès per alternatives a la banca convencional. Entre les alternatives hi tenim la banca cooperativa. Un banc cooperatiu ofereix productes d’inversió, finançament i altres serveis financers molt similars als de la banca convencional, però són diferents.

En primer lloc, les cooperatives de crèdit formen part de la denominada economia social o tercer sector. El primer sector és el sector públic i el segon és el de les empreses privades mercantils.

En segon lloc, una cooperativa de crèdit és una entitat financera en què els seus propietaris són els clients i segueix els principis de l’Aliança Cooperativa Internacional. Els principis bàsics són que tothom pot ser soci, sense cap tipus de discriminació. Els socis decideixen sobre els temes rellevants, amb el seu vot en l’assemblea general. La retribució al capital està limitada i una part dels beneficis s’ha de destinar a la formació i promoció de cooperatives. I tenen un ferm compromís amb la comunitat, ja que el desenvolupament sostenible i la responsabilitat social són valors clau.

En tercer lloc, les cooperatives de crèdit gestionen les seves relacions amb els clients amb una perspectiva de llarg termini i tenen estratègies menys especulatives. Per això, en els anys de la bombolla no varen invertir tant en la promoció immobiliària ni varen comercialitzar productes financers tòxics.

La quota de mercat de les cooperatives de crèdit varia molt per països. A Holanda o Àustria, per exemple, tenen el 40% del mercat. A Catalunya, en canvi, la seva quota de mercat se situa al voltant del 7%. Diversos estudis posen de manifest que un 30% dels consumidors voldrien ser clients d’aquest tipus d’entitat. Per tant, si aprofiten l’onada, són entitats que poden créixer força en els propers anys.